Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiario.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat de preguntar-los als seus protagonistes com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.
Pep Gimeno ‘Botifarra’ (Xàtiva, 1960) és el protagonista del nové episodi de Cançons de Prop. El cantautor s’ha convertit en un dels noms més populars de l’escena cultural valenciana. Poble per poble, Pep Gimeno va enregistrar a persones majors per rescatar de l’oblit cançons tradicionals que estaven en risc de desaparèixer. Aquest viatge per la memòria i la cultura valenciana ha estat acompanyat per molta gent que avui espera, pacient, retrobar-se amb la seua inconfusible veu. “Si la cultura s’adorm, no queda vida”, recordava el músic des de les seus xarxes socials. I llança un missatge tranquil·litzador: “Quan tot açò acabe, nosaltres estarem ací”. Mentrestant i, com no podia ser d’una altra manera, el cantautor valencià ens recomana una cançó plena de sentiment i d'identitat valenciana i “així, almenys, ens alegrem una miqueta”:
“Mira si he corregut terres que he estat en Alfarrasí, en Atzeneta i Albaida, en el Palomar i ací. L'altre dia jo somiava que ja era realitat un món sense violència ple de pau i llibertat. Vinc del cor de la Costera, el poble dels socarrats, d'allà on renaix de les cendres el meu País Valencià.”
Tota una vida dedicada a la música. Hi has viscut etapes històriques i socials molt complicades. Com veus i vius aquesta crisi global sanitària?
Doncs molt malament. La veritat és que açò és molt preocupant i més per a la gent major. Tot el que està passant-li és molt fort. No estic gens a gust.
Amb només 15 anys ja cantaves pels carrers i dus ‘collint’ documentant i cantant la música tradicional valenciana des de l’any 1975. Amb una agenda sempre plena, de quina forma t'ha afectat individualment la paralització de l'activitat cultural?
Doncs la paralització m’ha afectat com a tots. Si açò para, el carro es para per a tots. Ara quan torne a l’assumpte anirem seguint… I a la marxa.
Estem veient mostres de solidaritat i col·laboració per a eixir junts d’aquesta situació. Creus que és possible que aqueixa siga la fórmula perquè el sector musical valencià puga sobreviure?
Jo crec que sí. No és que abans anaven lligant els gossos amb llonganisses, però si hi ha solidaritat per part de tots els cantants i tota la gent que fa art, açò anirà una miqueta cap a endavant.
Tria una cançó teua que ens puga animar per a aquests dies de confinament.
Quina ha de ser? Doncs la Malaguenya de Barxeta. I així, almenys, ens animem una miqueta.
Sobre este blog
Bandes o solistes, del rock, el reggae o l'ska a la música d'arrels i els ritmes tradicionals, una sèrie audiovisual d'eldiariocv.es, amb la col·laboració d'InfoTV en la producció, se centra al llarg de 12 setmanes en algunes de les principals veus del fenomen musical en la llengua dels valencians.
0