Punts violeta, els espais segurs per a les dones en grans esdeveniments

L’alcohol i les aglomeracions de persones serveixen de pretext perquè es produïsquen abusos i agressions sexuals durant les festes. En la bambolla de festivals, aquests esdeveniments multitudinaris, no se n’escapen.

Els festivals de música estan plens de seguretat, però no tenen protocols per a evitar les agressions masclistes, que cada vegada es denuncien més. Va ser notori el cas del FIB, en què el realitzador enfocava les xiques en biquini durant el concert de Red Hot Chilli Peppers i, amb la complicitat i la pressió del públic, buscava que ensenyaren els pits. Si la xica es despullava, era aplaudida; si no, aücada. I gravada.

Els col·lectius feministes, farts de suportar –i de patir– aquests atacs, han decidit establir els punts violeta. Són espais gestionats per dones, que tenen més o menys suport de l’organització, en què s’atén les afectades per una agressió. A més, solen organitzar grups que durant el festival vetlen per la seguretat d’altres dones, denunciant i intentant parar els incidents.

El precursor en aquests punts d’atenció va ser el Festivern, la trobada per a celebrar el Cap d’any que se celebra a Tavernes de la Valldigna. Sota el segell Resistència Feminista València, els distints col·lectius que van gestionar l’espai van denunciar haver comptabilitzat més de 25 agressions en els tres dies del festival i la inacció per part de l’organització en un comunicat ben dur. Per xarxes socials van veure el suport de centenars de companyes, també d’homes, però es van topar amb el rebuig de molts –homes– que les acusaven d’exagerar i que llevaven importància a l’assumpte –“no pots saber si algú té interés en tu si no ho comproves”, argumentaven alguns. No obstant això, l’experiència del Festivern ha servit perquè cada vegada hi haja més punts violeta en aquests esdeveniments.

Les dones que gestionen aquests punts han d’enfrontar-se a més al rebuig d’alguns homes i a insults com “gihadistes de gènere”, l’arxiconegut “feminazi” i el “putes” seguit de “mal follades”, “amargades” o qualsevol relatiu a la seua situació sexual. Se les acusa d’“histèriques”, de prendre’s la justícia per la seua mà, fins i tot de “fer plorar els xics” amb les seues acusacions. Tanmateix, les persones amb qui ha contactat aquest diari prefereixen no donar importància a aquests comentaris i centrar els seus esforços a ser un punt de suport per a les dones que pateixen agressions.

Luisa pertany al col·lectiu Melíades d’Elx i va participar en el punt lila del Marearock. Andrea va col·laborar amb Valkyrias Villena en l’atenció durant el Rabolagartija i el Leyendas del Rock. Ambdues, des de la seua participació en aquests esdeveniments, relaten experiències comunes: la bona acollida per part de les dones i la passivitat –si no, ridiculització– per part dels responsables de seguretat.

“En el Rabolagartija van començar a venir xiques d’altres associacions que organitzen punts lila a deixar-nos el nom del seu col·lectiu. Després del festival, han fet córrer la veu en les seues xarxes del nostre punt lila i ara estem en contacte amb molts col·lectius més per a teixir xarxes. Em sembla meravellosa la sororitat que veus en aqueixes ocasions”, explica Andrea.

Els protocols es consensuen entre els col·lectius feministes, que es posen en contacte per a intercanviar idees i experiències. En el cas del Marearock, quan es tenia constància d’una agressió sexual, el primer pas era calmar l’afectada. “Vénen molt nervioses, insegures, perquè s’ha vulnerat la seua intimitat… és molt dur que et conten el que els han fet”, assenyala Luisa. Després, les xiques relaten el que els ha passat i descriuen l’agressor. La descripció es posa en comú amb altres voluntàries i es busca el causant. En tot moment, segons expliquen, les responsables fan d’interlocutor amb la seguretat del recinte i “l’agredida sempre té l’última paraula. No prenem cap mesura –denunciar a la policia– sense el seu consentiment. És molt important”, recalca.

En el Rabolagartija (Villena, Alacant), la responsable aclareix que en tot moment es va col·laborar amb Protecció Civil, a qui van mantenir informats de tots els incidents. Els conflictes sorgeixen amb la seguretat privada del festival, remarca la voluntària del Marearock, encara que insisteix que per part de l’organitzadora sí que van rebre suport per a desplegar l’espai.

Quan els expliquen que l’espai no és mixt, alguns xics salten a la defensiva. “S’hi acosten perquè els expliquem la nostra funció i, una vegada acabem, ens diuen que és innecessari, que vaja feminazis, que aqueixes coses ací no passen, que els homes també els assetgen”, lamenta Andrea. Luisa, per la seua banda, explica que alguns xics es posen violents quan elles intenten parar una agressió i que el seu grup ha hagut de plantar cara. La coresponsable de l’espai en el Marearock (Alacant) narra un episodi viscut en el festival en què unes quantes xiques van denunciar agressions sexuals per part d’un grup de xics, que van anar a celebrar un comiat de fadrí, a qui la seguretat del recinte va ignorar a pesar dels avisos reiterats.

Encara que “queda molt per fer”, en especial en els esdeveniments més massificats –ni en el FIB ni en el Low Festival es va habilitar un punt violeta– i en l’Arenal Sound l’organització no va tenir molt clar si donar-hi suporto o no. En aquest últim, la iniciativa va partir de dones de tot el país que es van ajuntar en aquest festival, identificades amb braçalets morats per promoure un espai d’autodefensa, a més de denunciar i evitar agressions.

La pitjor part per a les coresponsables és la ridiculització de la seua acció des dels efectius de seguretat. Luisa critica que en el Festivern es van rebre moltíssimes denúncies i que els responsables qüestionaven les agredides, restaven importància al succés i fins i tot en van acusar algunes de “haver fet plorar els xics”. Davant d’això, els col·lectius feministes advoquen perquè les empreses formen els vigilants amb perspectiva de gènere i que siguen els mateixos festivals els que organitzen aquests espais. Com recorden, elles són voluntàries que acudeixen als festivals. “Si l’organització no s’hi implica i els vigilants no s’ho agafen seriosament, no pot eixir bé”.