La Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla Àfrica 2020-2023, el primer pla geogràfic que plasma la voluntat del Govern de pivotar cap a l’Àfrica. L’executiu ha tirat endavant aquesta estratègia perquè guiï durant els propers quatre anys l’acció exterior de Catalunya cap als països africans, amb qui pretén establir-hi unes relacions bidireccionals i duradores. Cridat a ser el continent del segle XXI, Àfrica mai ha estat tan a dalt de l’agenda política europea com ho està avui dia i Catalunya no pot ignorar aquest interès, tant per la proximitat geogràfica com per la diàspora africana resident al territori català. El pla, que vol apropar les societats catalana i africanes, respon a l’impuls legítim del Govern a projectar Catalunya a l’exterior i a enfortir-ne la presència al continent africà, amb l’objectiu de contribuir al seu desenvolupament sostenible i a la defensa dels drets humans i la pau.
El pla neix d’una reflexió compartida amb la societat civil, l’acadèmia, l’empresa i la comunitat afrocatalana
Per fer-ho, la Generalitat treballarà per teixir unes relacions basades en els principis de solidaritat i de relació entre iguals i, per això, manté en ment l’enfocament que brinda l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, així com l’Agenda 2063 de la Unió Africana. Amb aquest rerefons, l’executiu català ha elaborat els continguts del pla des d’una perspectiva de gènere i a partir d’una reflexió compartida amb les entitats de la societat civil, les universitats, les empreses i la comunitat afrocatalana per aconseguir aliances estratègiques amb les quals tothom hi guanyi. Es col·loca, a més, la diàspora de l’Àfrica del sud del Sàhara com un actor clau per al futur de Catalunya, un col·lectiu que pot ser el pont d’entesa amb els veïns del sud.
Superar reptes amb una acció exterior sostenible
El Pla Àfrica 2020-2023 vol superar la lògica de l’ajut oficial al desenvolupament com a únic motor de les interaccions entre Catalunya i el continent africà per entendre que Àfrica necessita solucions africanes. Passant de l’afropessimisme a l’afroptimisme, la Generalitat posa en valor les oportunitats que alberga el continent africà malgrat els desafiaments que encara. I és que Àfrica, sobretot l’Àfrica al sud del Sàhara, és un territori especialment vulnerable als efectes de la crisi climàtica, a més de ser escenari de moltes desigualtats.
Amb el Pla Àfrica com a guia, Catalunya es compromet a actuar en la superació d’aquests desafiaments amb una acció exterior sostenible, contribuint a millorar la capacitat adaptativa del continent al canvi climàtic i fomentant l’apoderament de les poblacions més vulnerables.
Un altre dels desafiaments que afronta el continent fa referència als enormes dèficits en formació qualificada i tecnologies internacionalment competitives que permetin a l’Àfrica fer front a la transformació digital del planeta. Catalunya té en aquest àmbit una oportunitat en les seves interaccions amb el continent i, per això, posarà especial atenció a la privacitat i la protecció de dades, a la fiscalització de l’economia digital, així com a la formació de la població africana en aquesta matèria com a eina de promoció de la igualtat d’oportunitats i de creixement econòmic.
De fet, a tall d’exemple, el Govern ha signat aquest mes un conveni de col·laboració amb l’aliança Smart Africa per promoure la cooperació en els camps del desenvolupament ‘smart’, l’economia digital, els drets humans i digitals i l’apoderament de les dones. Aquest acord plasma precisament la voluntat que recull el Pla Àfrica 2020-2023 tant de promoure la col·laboració acadèmica i de recerca entre Catalunya i l’Àfrica, com de fomentar la innovació digital al continent com a eina de desenvolupament social.
Catalunya, amb veu pròpia a l’Àfrica
La Generalitat ha articulat el Pla Àfrica en quatre eixos i vuit objectius estratègics que es tradueixen en divuit objectius operatius i 45 actuacions. A l’hora d’enfocar l’acció exterior catalana, el Pla Àfrica també estableix una divisió geogràfica que categoritza països prioritaris i països preferents i que posa especial atenció a aquells països d’origen de la comunitat afrocatalana i a aquells amb els quals ja es tenien llaços. Per una banda, Senegal, Gàmbia, Ghana, Kenya, Etiòpia, Sud-àfrica i Moçambic són els països prioritaris i són aquells amb els quals Catalunya té un historial de relació. Per altra banda, els països preferents són Mali, Costa d’Ivori, Nigèria, Uganda, Ruanda, República Democràtica del Congo i Angola, països amb qui el Govern de Catalunya vol incrementar les relacions.
Amb el Pla Àfrica 2020-2023, Catalunya es posiciona com un actor amb veu pròpia a l’Àfrica, un continent al qual es vol acostar amb el compromís de mantenir un enfocament estratègic de gènere i basat en drets humans. El Govern vol encaminar-se cap a un futur model de relacions que sumi esforços per contribuir al desenvolupament sostenible en termes econòmics, socials i polítics de l’Àfrica al sud del Sàhara, des del reconeixement a la memòria i la sobirania dels pobles africans i des d’una concepció més inclusiva i integradora de les aliances amb els països del continent.