Els ciutadans de Balears se sumen a “l'onada canària” contra la massificació turística: “El desastre és imminent”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Després de la manifestació històrica de les Canàries, la ciutadania de les Balears s'està mobilitzant en diferents col·lectius per establir demandes concretes i protestes de cara a la saturació que es preveu per a aquesta temporada turística. La convocatòria que es preveu més massiva, organitzada pel grup 'Banc de Temps' de Sencelles, s'espera per al pròxim 25 de maig a les 19.00 hores en la Plaça d'Espanya de Palma, per a denunciar que “Mallorca no es ven”, si bé el dia anterior se celebrarà una altra a Eivissa.
Hi ha diferents formes d'organització depenent de les illes, però en el que sí que estan d'acord tots els agents implicats és que el model turístic de Balears fa temps que va tocar sostre i és urgent actuar abans que sigui massa tard. La carestia de l'habitatge està deixant enrere la classe treballadora de les Illes, que pateix els preus altíssims dels productes bàsics i que està desembocant, a més, en un col·lapse dels serveis públics de l'arxipèlag.
Així mateix, la manca de polítiques valentes i el retrocés en les mesures en defensa del medi ambient per part dels governs del Partit Popular a les diferents institucions, que estan implementant iniciatives depredadores del territori i poc respectuoses amb els recursos naturals -amb l'excepció de la reducció del sostre de places turístiques a Mallorca-, han tingut com a resultat la mobilització dels ciutadans, inèdita a Balears. Aquests s'uneixen a les reivindicacions que des de fa molts anys posen sobre la taula organitzacions ecologistes i socials.
El calendari de reunions, assemblees i manifestacions comença a fer forma. A Mallorca, on les mobilitzacions ja tenen lloc des de l'any 2017, està prevista una assemblea oberta convocada per la plataforma 'Menys turisme, més vida' a l'institut de la localitat de Sineu el pròxim divendres 17 de maig, a dos quarts de set de la tarda, per passar a l'acció. L'acte està obert tant a particulars com a col·lectius i organitzacions, que vulguin actuar conjuntament, davant l'afartament de la massificació turística i de les polítiques que desenvolupa l'actual govern del Partit Popular tant al Govern com a l'illa.
La convocatòria està en boca de tothom i s'estén com la pólvora. “Des de fa un temps, molta gent ens pregunta: i nosaltres quan?”, explica a elDiario.es Margalida Ramis, presidenta de l'associació ecologista GOB, una de les entitats que treballa activament per la conservació i el respecte al territori mallorquí i als seus habitants.
“El model turístic de Balears és perjudicial per a les persones residents a l'illa ja que encareix l'habitatge, que s'ha convertit en una cosa inaccessible. A més, té una afecció molt negativa al territori, ja que suposa una pèrdua de la biodiversitat, degradant els ecosistemes i el paisatge i reduint el sòl d'ús agrícola”, asseguren des del GOB. “El malbaratament dels recursos -relata- és insostenible, ja que ens obliga a disposar d'unes infraestructures que paguem els residents i que són sobredimensionades pel turisme, fet que suposa l'empobriment de la població i de l'arxipèlag a costa de l'enriquiment d'alguns”.
El model turístic de Balears és perjudicial per a les persones residents a l'illa ja que encareix l'habitatge, que s'ha convertit en una cosa inaccessible. A més, té una afecció molt negativa en el territori
La presidenta del GOB assegura que la contaminació que produeix el trànsit aeri desmesurat -que afavoreix l'ampliació de les instal·lacions aeroportuàries-, els megacreuers i la quantitat ingent de vehicles de lloguer, entre d'altres, fa que aquest tipus de turisme sigui insostenible mediambientalment.
Aquests i altres assumptes es tractaran a l'assemblea oberta de Sineu, en què es preveu una gran afluència d'entitats i particulars que diuen “prou” a la deriva de l'arxipèlag quant al consum de territori i la manca de mesures efectives per a l'accés a l'habitatge i la contenció dels preus, que no paren de pujar, alimentats per un model turístic de luxe, consumisme i malbaratament.
Les reivindicacions per part d'entitats mediambientals i socials van començar el 2017 a Mallorca, quan es convocava una manifestació sota el lema 'Prou massificació turística. Fins aquí hem arribat'. El passat mes d'octubre, una trentena d'organitzacions ecologistes i ciutadanes, entre les quals hi havia el GOB, Atak Mallorca, associacions de veïns i el moviment feminista, feien una contracimera sota el lema 'Menys turisme, més vida', amb motiu de la Cimera dels ministres de Turisme de la Unió Europea que va tenir lloc a l'illa. En les tres jornades en què es va desenvolupar, les entitats agrupades a la Contracimera van reclamar límits per al turisme a l'arxipèlag balear.
A més, el proper 26 de juny se celebra a Mallorca el I Congrés de Turisme de la Societat Civil, que s'ha presentat aquesta setmana en roda de premsa i que té com a objectiu “replantejar el model turístic, abans que sigui massa tard”. “D'aquest congrés volem que surti un document amb propostes perquè es pugui fer arribar a les institucions per tal que executin”, assegura la nota de premsa remesa pel GOB.
“El Congrés comptarà amb dues grans fases. La primera, que ja ha arrencat, amb la publicació del document 'Quin és el turisme que volem?', amb desenes de propostes suggerides per un grup de persones expertes del Fòrum de la Societat Civil. Per completar aquest document, volem que la gent de Mallorca ens faci arribar les seves propostes, suggeriments i esmenes”, afegeix la nota.
Aquestes propostes s'aniran incorporant a un document final que es debatrà a la trobada del 26 de juny, segons han explicat des del Fòrum, els qui afegeixen que les propostes es poden fer arribar, entre altres vies, a través d'un formulari web. “Algunes de les propostes que es recullen per ara són la reducció de l'oferta de places turístiques, l'aplicació d'un nou model d'estrelles per hotels amb criteris de sostenibilitat o la creació d'un índex de saturació turística per definir la capacitat de càrrega de l'illa”, expliquen.
Eivissa, l'illa més maltractada, desperta
Diferent és la mobilització a Eivissa, que tot i ser l'illa més maltractada quant a consum de territori i abús de preus, tant a l'habitatge com als productes bàsics, no ha comptat, fins ara, amb una base social prou reivindicativa que recolzés les peticions de les entitats ecologistes i socials que defensen els seus interessos. A l'illa pitiüsa ja hi ha convocada una manifestació davant la seu del Consell el divendres 24 de maig, a les vuit del vespre, per exigir al govern del PP mesures concretes sota el lema “Eivissa no pot més”.
L'entitat PROU reivindicarà en aquesta manifestació “la creació i limitació urgent de l'entrada de vehicles a l'illa amb una llei similar a la de Formentera”, segons expliquen en nota de premsa i apareix a les xarxes socials. El Consell Insular ha aprovat aquest divendres elevar al Parlament la iniciativa per regular l'entrada de vehicles.
Així mateix, sol·licitaran “el manteniment de la moratòria de noves places turístiques, la necessitat d'incentius fiscals per a reduir aquestes places i reforçar la llei contra lloguers turístics il·legals per a afavorir el decreixement”, expliquen des de PROU. La concentració davant la seu de la màxima institució insular serà “l'inici d'un moviment que tindrà continuïtat en altres mobilitzacions”, tal com, recorden, es va fer en les protestes de 1977 en les quals la societat civil s'unia per a demanar la protecció del parc natural de Ses Salines.
Tot i això, la idiosincràsia de la mobilització a Eivissa és diferent i fins ara es mou en diversos fronts amb el mateix objectiu: el decreixement. Tot i que els altres agents mobilitzats, tant ciutadans com entitats, han expressat la seva intenció de donar suport a PROU i assistir a la manifestació del 24 de maig. “Cal que totes ens unim a l'acció”, explica a elDiario.es Karen Killeen, activista d'Extincion Rebelion, “perquè totes tenim els mateixos objectius, que és salvar l'illa d'Eivissa d'un desastre imminent”.
És necessari que totes ens unim en l'acció perquè totes tenim els mateixos objectius, que és salvar a l'illa d'Eivissa d'un desastre imminent
En aquests moments, s'estan produint diferents reunions per part de les organitzacions que ja treballaven en aquest sentit i que estan convocant assemblees ciutadanes. D'una banda, aquesta setmana s'ha reunit la Xarxa de Moviments Socials que, sense ser una entitat constituïda, és un punt de trobada entre diferents organitzacions “per compartir objectius”. Hi assistien Amics de la Terra, el sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera, Extinció Rebelion, associacions feministes, pensionistes, Som Energia i La Utopica, entre altres entitats.
“Creiem que és un començament i cal aprofitar la mobilització per fer-ne més”, explica Killeen, després que des de PROU s'hagi convidat partits polítics i entitats a no formar part de l'organització d'aquesta manifestació, a la qual sí que hi assistiran. “La mobilització anirà a poc a poc obrint-se a col·lectius en actiu”, reflexiona. Una de les propostes concretes a la Xarxa va sorgir del Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera. El seu portaveu, Daniel Granda, explica a elDiario.es que des de l'entitat d'arrendataris es proposa “una vaga general i una manifestació al mes d'agost”. “El que esperem és que a poc a poc tota la gent es vagi unint”, afegeix. Els integrants del sindicat també assistiran a la concentració convocada per PROU, com també ho faran totes les entitats integrades a la Xarxa.
Un altre dels fronts que s'està coent a Eivissa és la plataforma 'Eivissa és planta', que està formada per ciutadans particulars. La seva organització també ha instat partits polítics i altres organitzacions a no formar-ne part. Tot està sent improvisat. “Tot ve d'un grup d'Instagram on vaig compartir a les xarxes socials la mobilització a les Canàries. Aleshores es va començar a comentar molt i semblava que la gent tenia clar que calia mobilitzar-se. Vam fer un grup a WhatsApp i es va començar a fer molta gent, inclosa gent d'associacions que ja estava mobilitzada”, relata Carlos Ramis. “El que volem és formar un grup amb gent que encara no estava mobilitzada i crec que el millor és organitzar-nos. La gent de col·lectius ho va entendre i s'ha anat posant de banda”, assegura.
Tot ve d'un grup d'Instagram on vaig compartir en les meves xarxes socials sobre la mobilització a Canàries. Llavors es va començar a comentar molt i semblava que la gent tenia clar que calia mobilitzar-se. Vam fer un grup en Whatsapp i es va començar a ficar molta gent, inclosa gent d'associacions que ja estava mobilitzada
Aquesta mateixa setmana, a causa de l'èxit de la iniciativa, s'ha convocat una assemblea. El grup de Whatsapp està ple de propostes, segons hem pogut comprovar des d'aquesta redacció, però encara no se n'ha concretat res. Tot es parlarà a l'assemblea. ·Es veurà què vol la gent, què podem aportar a les altres organitzacions i com podem ajudar“, concreta Ramis. ”Ja hem parlat amb la Xarxa perquè ens tinguin en compte a la seva següent reunió en què aportem totes les propostes que sorgeixin de la nostra assemblea. Veurem com funciona l'assemblea i si la gent, realment, hi està implicada“, sentencia.
Diferències entre el cas de les Canàries i les Balears
I és que les mobilitzacions que van tenir lloc a les Canàries fa unes setmanes sembla que han tocat l'orgull de la població balear, encara que la realitat als dos territoris, tot i ser igualment sagnant, és molt diferent.
“La diferència fonamental és el règim fiscal. Ells tenen, per ser una regió ultraperifèrica, un règim fiscal que convida la inversió estrangera amb exempcions i bonificacions per a inversors. Tenen molt a veure amb les Balears, sobretot pel tema dels preus de l'habitatge, prohibitius per a les persones residents. Tot i això, a les Canàries hi ha un problema afegit que són les borses de pobresa i precarització salarial que pateixen en aquell arxipèlag”, exposa Margalida Ramis.
Canàries té molt a veure amb Balears, sobretot pel tema dels preus de l'habitatge, prohibitius per a les persones residents. No obstant això, a Canàries existeix un problema afegit que són les bosses de pobresa i precarització salarial que sofreixen en aquell arxipèlag
El que supera les Balears a les Canàries és en el nombre de turistes en un territori molt més reduït. Ho explica Macià Blázquez-Salom, professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i catedràtic de Geografia, a elDiario.es: “Canàries va tenir 16,2 milions de turistes l'any passat, nosaltres, 17,8. El cas de les Balears se surt de l'escala a nivell mundial”. Blázquez-Salom assegura que el turisme de qualitat “no és que hi hagi menys gent i que pagui més, perquè hi ha algú que queda desplaçat per viure aquí”. A més, “cal pensar que hi haurà turistes que no puguin venir pels preus”, puntualitza.
“Crec que s'han de dignificar les condicions laborals dels treballadors per a un turisme de qualitat, cal fer una planificació territorial detallada, amb necessitat de segregar usos. Si en una zona residencial fiques habitatges turístics i no tens els serveis necessaris per a la població, t'ho estàs carregant tot. Cal deixar de consumir com ho fem ara, l'anomenat desconsumisme, sobretot a l'oci”, especifica.
El turisme de qualitat no és que hi hagi menys gent i que pagui més, perquè hi ha algú que queda desplaçat per a viure aquí. A més, cal pensar que hi haurà turistes que no puguin venir pels preus
Impuls del creixement turístic i destrucció del territori
Pel GOB el decreixement turístic és inevitable. “Necessitem una societat civil que sigui més forta, ara és molt vulnerable perquè depèn d'un sol sector econòmic que juga amb els seus marges de benefici i no a nivell de benestar social, encara que li diguin circular o sostenible cada cop s'estan donant més dinàmiques d'exclusió”, assegura Ramis. “La crisi ecològica i climàtica que vivim que no podrà continuar mantenint els ritmes actuals de vida i menys una economia centrada en el turisme. Necessitem pensar en l'energia i com a mesura immediata hem de posar límits clars”, afegeix.
Per a ella, “és fonamental no ampliar aeroports, reduir els jets privats, els megacreuers i els cotxes de lloguer”. I exposa: “Cal fer polítiques actives de decreixement turístic. El Govern està impulsant polítiques neoliberals de mercat perquè facin allò que vulguin des del punt de vista del territori i turístic. No volen traves per a noves inversions turístiques immobiliàries i de construcció. L'escenari pinta malament. Ja han anunciat no límits als creuers. Diuen que el que es tracta és de gestionar bé l'èxit i la solució no hi va”.
El Govern està impulsant polítiques neoliberals de mercat perquè facin el que vulguin des del punt de vista del territori i turístic. No volen traves per a noves inversions turístiques immobiliàries i de construcció. L'escenari pinta malament
“La presidenta Marga Prohens ens diu que té clar que el turisme a l'arxipèlag necessita límits, però estem esperant les polítiques. El Govern planteja aquesta limitació segons la capacitat de càrrega, però no especifica si és una capacitat de càrrega turística o ecològica i social que ja està super desbordada. Les mesures d'obertura a noves línies aèries o les obres d'ampliació de la capacitat operativa són incompatibles amb el decreixement”, argumenta Ramis.
En el mateix sentit es manifesta el catedràtic Blázquez-Salom. “Les moratòries són fonamentals, cal limitar els preus de lloguer, limitar l'entrada de persones a les Illes per qüestions de límits biofísics, aquí no pots estendre la tovallola a la platja. El perill és que es credititza tot i només és a l'abast del qui ho pot pagar. Això és un problema greu que cal atendre amb polítiques públiques. Hi ha d'haver un creixement just”, demana.
“Cal tenir en compte que el Govern es basa en estudis que paguen ells mateixos per neutralitzar els estudis científics que, a més, no pots publicar personalment. Les dades són necessàries, però si això ho combines amb polítiques per crear un bon ambient de negoci, traient el límit de places, donant curs al creixement, amb amnisties urbanístiques en sòl rústic, estàs fent el contrari del que dius”, explica. “Vam fer un contrast entre les mesures proposades per l'Organització Mundial del Turisme que demanaven desestacionalització, però això només contribueix al creixement, perquè la cosa segueixi igual”, sentencia.
Estudi de saturació turística
Per part seva, el Govern ha posat en marxa un pla pilot, 'IB Digital', per mesurar el grau de saturació turística a l'arxipèlag durant aquest estiu. Segons paraules de la presidenta de l'Executiu balear, Marga Prohens, “ajudarà que la convivència dels residents no es vegi afectada com passa ara en determinats llocs i moments puntuals”. A partir d'aquestes dades, s'estudiaran accions com ara “redireccionar els fluxos turístics i solucionar els problemes en determinades zones”, tal com ha publicat Diari de Mallorca.
Per la seva banda, fonts de la Conselleria de Vicepresidència, que s'ha fet càrrec d'aquest pla, expliquen a elDiario.es que “serà impulsat en properes dates”, encara que no han sabut precisar quan. “La idea és basar les decisions en dades i no en opinions o sensacions”, addueixen. Aquesta redacció ha posat sobre la taula la saturació a les platges i a les poblacions que han copat portades d'informatius a tot el món com a prova que això passa sense que des de Vicepresidència hagin volgut comentar res i insisteixin en la recollida de dades objectives.
Les mesures que fins ara ha posat en marxa l'actual equip del PP a l'Executiu autonòmic disten molt de les propostes de la ciutadania i les entitats de caràcter ecologista i social. El GOB adverteix que les Balears afronten “noves amenaces” perquè “el Govern del PP ha decidit impulsar encara més el creixement turístic i la destrucció del territori”. A més, l'entitat ecologista critica l'anunci de l'Executiu que aixecarà la moratòria turística i modificarà les lleis de sostenibilitat i circularitat del turisme de Balears, així com la de Menorca Reserva de Biosfera, “per suprimir tot allò que consideren un obstacle per al desenvolupament turístic”.
0