Els últims del Montesión: l'incert destí dels 10 ancians jesuïtes d'una de les escoles més antigues del món

“El 'Projecte Montesión', el gran engany de la Companyia de Jesús”. Així titllen els antics alumnes d'un dels primers col·legis jesuïtes del món, el Montesión, l'operació que durant aquestes setmanes sobrevola aquest històric immoble ubicat al centre de Palma: després de més de 400 anys, la institució religiosa ha decidit cedir les instal·lacions, durant els propers 70 anys, per a la seva presumible reconversió en un centre assistencial de caràcter privat. La controvèrsia rau en el fet que, amb aquesta decisió, una desena d'ancians jesuïtes seran “expulsats” de les instal·lacions –com assenyalen els exalumnes– i traslladats a diferents residències de la Península. Són l'única comunitat jesuïta que queda a Mallorca, on els primers membres de l'ordre es van implantar el 1561.

Els estudiants que durant aquestes darreres dècades han passat per les aules del col·legi Montesión, bressol de, entre d'altres, polítics com Gabriel Canyellas, arquitectes com José Ferragut i reconeguts metges, notaris i advocats de l'illa, no han trigat a alçar-se en peu de guerra contra allò que consideren un “obscur” i greu “engany” al servei de l'“especulació immobiliària”. Si el pla inicialment anunciat contemplava la instal·lació d'una residència en aquest històric edifici, conservant-ne l'església i el claustre per habilitar-lo com a zona museística –i sense que en cap cas els membres de la comunitat religiosa es veiessin abocats a abandonar l'immoble–, la proposta preveu materialitzar-se en un macroprojecte que no s'escaparà dels tentacles de la privatització sanitària.

“El que més ens fa mal als antics alumnes és que, en tot aquest ocult procés, i sense cap escrúpol, els actuals dirigents de la Companyia de Jesús han utilitzat i manipulat gent honrada, honesta i confiada en la Companyia, ocultant-li les seves veritables intencions, perquè els servissin de 'peons' a l'hora de contenir i convèncer l'opinió pública sobre l'operació immobiliària de l'illa de Montesión'”, lamenten en una dura carta remesa Enric Puigrós, Provincial de la Companyia de Jesús a Espanya, a què ha tingut accés elDiario.es.

A la missiva, els exalumnes llancen diverses advertències: “No dubti que farem tot el possible per mobilitzar-nos i realitzar tot tipus d'actuacions per defensar tant un patrimoni, que vostès no defensen, com per evitar la maniobra del trasllat de Sant Alonso [la estàtua de qui fos porter de l'escola al segle XVI] a la Catedral, que no és més que una desgavellada idea producte de cert tipus d'interessos econòmics ocults”. En un altre comunicat, assenyalen: “Els antics alumnes només volem que no se'ns enganyi i conèixer la veritat. No tinguin por de comunicar-la. Només l'ocultisme i l'engany afavoreixen la creació de rumors i ressentiments”.

La cúpula jesuïta: “Els companys estaran millor atesos”

Des de la Companyia de Jesús apunten, però, que els darrers anys s'han produït altres tancaments a la resta d'Espanya, dins de la “realitat actual de l'Església”, sense que s'hagi suscitat “tanta polèmica” com en el cas del col·legi Montesión, tal com subratllen en declaracions a aquest mitjà. Així mateix, respecte al destí dels deu jesuïtes, defensen que l'organització religiosa inclou en la seva estructura l'existència d'infermeries: com expliquen, es tracta de residències per als jesuïtes més grans que “després de nombrosos anys treballant en la missió evangèlica mereixen i necessiten ser cuidats a nivell físic i espiritual en els darrers anys de la seva vida”.

La Companyia de Jesús assenyala compta amb 'infermeries' a diversos punts d'Espanya per als jesuïtes grans que 'després de nombrosos anys treballant en la missió evangèlica mereixen i necessiten ser cuidats a nivell físic i espiritual en els darrers anys de la seva vida

La Companyia de Jesús compta amb sis 'infermeries' a Espanya localitzades a Alcalá de Henares, Barcelona, Loiola, Salamanca, València i Villagarcía de Campos. Les mateixes fonts abunden que aquestes residències no només atenen la salut física a través de metges i infermers, sinó també “la salut espiritual i es garanteixen dimensions habituals d'un religiós jesuïta” com són la vida en comunitat amb altres, l'oració diària , l'eucaristia diària o la relació amb el superior.

“Quan es produeix un tancament d'una comunitat, els jesuïtes que hi resideixen són destinats a una altra missió/ciutat o a una 'infermeria' si la seva salut/missió així ho requereix. Així ha passat (o succeirà) aquest any quan s'han tancat les comunitats de Valladolid, Gijón, Palma i Madrid”, recalquen els jesuïtes, que incideixen que “els tancaments de comunitats són part del procés d'estructuració que duu a terme la Província d'Espanya [la principal unitat administrativa de la Companyia] per poder afrontar el present i preparar el futur”. “I la mobilitat dels jesuïtes al llarg de la seva vida és una cosa intrínseca a la seva identitat i missió; és habitual que al llarg de la seva vida resideixin a diverses localitats, ciutats o països”, afegeixen.

En un comunicat, la Companyia de Jesús incideix a més que la cessió es produeix “com a conseqüència de diversos factors que fan inajornable i necessari fer aquest pas”, com la “necessitat d'atendre companys que, amb molt avançada edat (és la comunitat amb la major edat mitjana de la Província), i en diversos casos amb precari estat de salut, estaran millor atesos i cuidats a les comunitats que la companyia té preparades per a això”. Des de l'ordre religiosa apunten, a més, a la impossibilitat “en aquests moments” de destinar jesuïtes més joves a reforçar la comunitat.

En concret, els deu jesuïtes que es veuran afectats per la cessió, i que no poden fer declaracions als mitjans per vot d'obediència –encara que fonts del seu entorn assenyalen que estan “destrossats”–, són Judas Moreno, Norberto Alcover, Bernardí Seguí, Nicolau Pons, Joan Jaume, considerat un dels primers cures obrers de les illes, Jaume Mairata, Miquel Garau, Manolo Fortuny i els germans Miquel Llauger i Guillem Riera. Al costat de la sortida forçosa dels deu ancians, el claustre i l'església de Montesión perdran el caràcter públic mentre que les restes de Sant Alonso seran traslladades a la Catedral de Palma.

Concentració i recollida de signatures

Per la seva banda, més de 300 antics alumnes van dur a terme dimecres passat una concentració davant de l'escola “perquè el llegat de 464 anys [va ser fundat el 1561] no desaparegui”. També han impulsat una petició a Change.org en què titllen d'“irresponsabilitat” que la Companyia de Jesús “no hagi sabut mantenir i cuidar un patrimoni d'edificacions antigues, de gran pes històric de la Companyia a Mallorca, i ara, en comptes d'assumir-ne la restauració, i amb l'excusa que la Companyia de Jesús no té diners –a veure qui s'ho creu–, acudeixin a un tercer, llogant-li tota l'”illa de Montesión', ni més ni menys que per 70 anys, en una pura operació especulativa immobiliària“.

Més de 300 exalumnes es van concentrar aquest dimecres davant del col·legi "perquè el llegat de 464 anys no desaparegui". També han impulsat una petició a Change.org en què titllen d'"irresponsabilitat" que la Companyia de Jesús "no hagi sabut mantenir i cuidar un patrimoni d'edificacions antigues de gran pes històric a Mallorca"

El traspàs, que preveu materialitzar-se el 2025, ha mobilitzat també entitats conservacionistes com l'Associació per a la Rehabilitació dels Centres Antics (ARCA), que, si escau, reclamen que l'edifici sigui declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) i que tant Consell de Mallorca com Ajuntament de Palma, actualment governats tots dos pel PP amb el suport de Vox, realitzin un inventari del patrimoni cultural existent al convent i l'església de Montesión.

Des de l'entitat cívica asseguren sentir-se “enganyats i desinformats completament”, atès que desconeixen el programa de restauració i rehabilitació que es durà a terme a l'immoble. “Fins ara ARCA no s'havia oposat als plans plantejats, inclòs el trasllat del col·legi. Tot i això, davant l'absència de transparència i l'engany que suposem els últims esdeveniments, considerem que s'han d'encendre les alarmes i evitar qualsevol pèrdua de Patrimoni, i per això s'han d'activar les institucions locals i insulars”, recalquen des de l'associació.

Els jesuïtes arriben a Mallorca

D'acord amb les investigacions dutes a terme per l'historiador Miguel Ferrer, va ser el 1561 quan els primers jesuïtes van arribar a Palma de la mà del religiós mallorquí Jerónimo Nadal, estret col·laborador del fundador de la Companyia, Sant Ignasi de Loiola, que tot just 20 anys abans havia impulsat l'ordre com un moviment contrareformista. L'ordre no va trigar a expandir-se per la resta d'Espanya i per Europa. A principis del segle XVII, la comunitat jesuítica mallorquina comptava ja amb 40 membres, els quals es dedicaven principalment a impartir cursos de Gramàtica i Filosofia i Teologia Moral, a més de dur a terme, seguint els principis pedagògics de la Ratio Studiorum, festivitats escolars, certàmens acadèmics o representacions teatrals a què assistien autoritats reals, alts càrrecs eclesiàstics i integrants de l'aristocràcia.

Com expliquen, per la seva banda, els investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Sergi Moll i Bernat Sureda al seu estudi La Generació de Capital Social i la Conformació d'Identitats als Col·legis de la Postguerra Espanyola (1939-1945), la Companyia de Jesús va viure episodis convulsos com la suspensió de les seves activitats el 1767 per ordre de Carles III, la supressió de l'ordre el 1773 per part del Papa Climent XIV o l'expulsió soferta durant el Trienni Liberal (1820-1823). No va ser fins a la Restauració Monàrquica (1874-1931) quan els jesuïtes van poder tornar a desenvolupar les seves tasques amb normalitat i recuperar-ne les propietats.

Els historiadors assenyalen que, durant la Restauració, la majoria d'ordres i congregacions religioses van consolidar i augmentar la seva xarxa de centres escolars, una tendència que es va trencar amb la proclamació de la II República, que va tornar a la comunitat jesuítica de Mallorca a l'ostracisme. Tot just uns anys després, el cop militar del 1936 –que a Mallorca va triomfar des dels seus inicis– va donar peu a un període d'estabilitat i d'expansió notable per a l'educació confessional i, més específicament, per a l'escola jesuïta de Palma, que el 1938 va tornar a obrir les portes amb 120 alumnes matriculats.

El cop militar del 1936 –que a Mallorca va triomfar des dels seus inicis– va donar peu a un període d'estabilitat i de notable expansió per a l'educació confessional i, més específicament, per a l'escola jesuïta de Palma, que el 1938 va tornar a obrir les portes amb 120 alumnes matriculats

“Durant la Postguerra i els anys posteriors del franquisme, les institucions públiques van renunciar a garantir l'escolarització dels nens i van aplicar una política subsidiària en què només es va intervenir si la iniciativa privada no era suficient, cosa que va afavorir encara més el predomini de les entitats religioses al camp de l'ensenyament”, recorden Moll i Sureda sobre la base de les investigacions del catedràtic de Política de l'Educació Manuel de Puelles. En aquest context, expliquen com el col·legi de Montesión, des de l'inici de la dictadura franquista, va veure créixer de forma exponencial les noves matrícules, fet que va propiciar la realització de nombroses reformes i ampliacions a l'edifici original així com la construcció de diversos pavellons i recintes esportius als afores de Palma.

Entre les fites que van tenir lloc després de la reobertura del col·legi en plena Guerra Civil va ser la creació, el 1941, de la revista Montesión. Segons tots dos historiadors, aquesta publicació es va convertir en “una peça més de l'entramat comunicatiu i propagandístic que els jesuïtes van crear a Mallorca”. No en va, afegeixen, un dels objectius de la publicació era “modelar i modelar l'alumnat en una identitat masculina específica, la qual estava conformada per tres elements fonamentals: un perfil acadèmic-laboral elitista (s'encaminava als estudis superiors tant universitaris com a militars), una moral i cultura catòlica (amb matisos propis de la Companyia de Jesús) i, finalment, una orientació ideològica basada en el conservadorisme polític i el nacionalisme espanyol”.

Actualment, l'escola compta amb dues seus: la pròpia del carrer Montesión, al centre de Palma, amb vuit unitats de batxillerat i quatre aules de cicles formatius de Grau Mitjà, i les instal·lacions posades en marxa a les proximitats de l´estadi Mallorca Son Moix, amb 24 unitats d´Educació Primària i 12 d´Educació Secundària Obligatòria. A més de deixar enrere la separació dels alumnes per sexe -actualment requisit imprescindible per accedir al concert educatiu-, els darrers anys el col·legi Montesión ha anat transformant els seus espais i ha incorporat noves metodologies d'aprenentatge amb la mirada posada en una millor atenció de la diversitat, la innovació, l'aprenentatge basat en projectes i el treball cooperatiu. El 2023, el centre educatiu es va proclamar campió del Escape Room: Missió Ocupació organitzat per l'Ajuntament de Palma amb l'objectiu d'orientar els joves al terreny laboral.