Excàrrecs del PSOE balear, condemnats a penes menors per defraudar més de 400.000 euros amb contractes il·legals

Més de 15 anys després d'iniciar-se la causa, els onze processats del conegut com a cas Multimèdia, entre els quals hi ha diversos excàrrecs del PSIB-PSOE, han admès haver comès diversos dels delictes dels quals se'ls acusava -prevaricació i frau a l'administració- i han aconseguit un acord amb la Fiscalia i l'acusació particular per rebaixar les penes i evitar entrar a la presó. Inicialment, la Fiscalia Anticorrupció reclamava condemnes que sumaven en total 156 anys de presó.

Així ho han manifestat aquest dimarts davant la Secció Segona de l'Audiència de Palma, la magistrada de la qual ha acordat la suspensió de les penes privatives de llibertat que han acceptat alguns dels acusats, i que en cap cas superaven els dos anys, sempre que no cometin delictes durant els propers tres anys i paguin els fons defraudats. Entre els acusats hi ha l'exsenador socialista per Mallorca Antoni Manchado o l'exlíder del PSIB a Calvià Francisco Cano.

Segons ha explicat el fiscal Juan Carrau davant del tribunal, malgrat que ni l'acusació particular ni ell han modificat el relat de fets --el frau de més de 400.000 euros mitjançant contractacions il·legals emprant l'empresa Societat Multimèdia, de titularitat pública, entre el 2008 i el 2011- sí que han canviat els tipus penals dels quals s'acusava -als onze processats.

D'aquesta manera, ha explicat, s'ha substituït l'acusació dels delictes de malversació per altres de frau en contractes, al·legant que s'ajusta a allò que s'ha exposat a la llei orgànica 14/22 de 22 de desembre, que subratlla que la malversació només concorre quan hi ha apropiació de fons.

També ha eliminat la continuïtat delictiva en diverses acusacions i s'ha limitat a mantenir-la als processats que haguessin participat en més d'un expedient de contractació il·lícit. Alhora, ha considerat que concorren les circumstàncies atenuants de dilacions indegudes i de reparació del dany.

Segons ha assegurat el representant del Ministeri Públic, els acusats han consignat aquest matí part de la responsabilitat civil que se'ls exigeix per tornar allò defraudat a la Comunitat Autònoma i han expressat el seu compromís de completar el pagament abans de l'1 de novembre del 2025.

Preguntats per la magistrada, tots els processats han acceptat els termes de l'acord, i després es dictarà una sentència acord que no serà recurrible i el contingut de la qual s'ha avançat aquest dimarts a la Sala. Tenint en compte els atenuants i la modificació dels delictes, el fiscal ha passat de demanar penes que sumaven un total de 156 anys de presó a d'altres que arriben als 10 anys i mig.

D'aquesta manera, han vist rebaixada la pena l'exsenador socialista i aleshores director general del Govern Antoni Manchado, de 17 anys de presó a 15 mesos; l'exlíder del PSIB a Calvià Francisco Cano, de 14 anys a 11 mesos; o el també aleshores director general José Antonio Santos, també de 17 anys a 15 mesos.

A la mateixa pena que Manchado i Santos ha estat condemnada la que va ser directora general de Multimèdia, Gianniely Cucci, mentre que el seu coordinador executiu, José Juan Alcover Pons, ha acceptat sis mesos de presó. Als sis restants acusats, considerats cooperadors necessaris d'un delicte de frau a l'administració, se'ls ha imposat penes d'entre 11 mesos i un any de presó.

Tots ells també han estat condemnats a penes d'inhabilitació diferents. Santos i Manchado no podran ostentar càrrecs o llocs de treball públics per un termini de set anys, cosa que tampoc podra fer Cano (durant cinc anys), així com tres persones més que aquest dimarts s'han assegut al banqueta i que són, principalment, empresaris que van col·laborar a la trama.

En concepte de responsabilitat civil, ha apuntat la magistrada, hauran de respondre de forma solidària o subsidiària diversos dels acusats. És el cas de Santos, fins a 174.241 euros; Tacat, fins a 86.467 euros; Cano i dos més, fins als 17.325 euros; dos empresaris més fins a 18.800 euros; un altre fins a 55.076 euros; i dos més fins a 83.790 euros i 87.600 euros, respectivament.

Els fets

Segons explicava el fiscal al seu escrit d'acusació, la Societat Multimèdia de les Balears es va constituir com a societat mercantil pública el 27 de gener de 2006, amb capital subscrit i desemborsat íntegrament per la Comunitat Autònoma de les Balears com a soci únic. Aquesta societat tenia personalitat jurídica pròpia, adscrivint-se a la Conselleria de Presidència.

Mitjançant un decret de la Conselleria, es van modificar els estatuts de l'empresa i se'n va ampliar l'objecte. A més, d'acord amb aquest decret van ser nomenats consellers del Consell d'Administració de Multimèdia de Balears tant Manchado com Santos, que alhora eren directors generals a les Conselleries d'Economia i Presidència, respectivament.

D'aquesta manera, des del febrer del 2008 fins a l'octubre del 2011 (encara que la causa no va explotar fins al 2014, després d'una denúncia de la Fiscalia), es van concertar una sèrie de contractes que, segons el fiscal, no respectaven els procediments de les entitats públiques i dels quals es van beneficiar amics o persones properes als dirigents de Multimèdia.

La mecànica per enriquir-se injustament, afegeix el representant del Ministeri Públic, consistia a sostreure a l'administració recursos materials presentant factures amb dades falses que després eren certificats pels funcionaris corresponents de manera deliberada.

Aquestes certificacions contenien resolucions administratives que permetien el pagament “injust” per uns treballs que no representaven cap utilitat a l'administració o bé eren una còpia d'informes anteriors o s'havien obtingut directament de pàgines d'Internet, facturant treballs no realitzats o per hores de dedicació no existents.

En total, el Ministeri Públic fa referència a més d'una desena de contractes presumptament il·lícits dins de les dues àrees creades sota la direcció de dos dels acusats amb qui es van defraudar poc més de 400.000 euros.