Una macroplanta fotovoltaica amenaça un dels darrers boscos d'alzines de Mallorca: “És un negoci rodó”

Amb una extensió de 220 hectàrees i una previsió de 33.600 panells solars de 625 w de potència, el parc fotovoltaic projectat al municipi de Sencelles ha aixecat butllofes dins i fora d'aquesta localitat ubicada al cor de Mallorca. Enmig d'una zona de fruiters, pastures, hortes i vinyes, l'empresa alacantina Sun Hive vol implantar una macroinfraestructura que, tal com denuncien veïns i entitats ecologistes, s'instal·larà en un dels últims boscos amb alzines i abundant biodiversitat que queden al interior de la illa. Des de l'Ajuntament de Sencelles, part activa en la defensa d'aquest territori, recriminen que l'empresa “prioritzi” els objectius energètics “per sobre de les persones i la mateixa democràcia”, “desatenent” les lleis vigents i sense un procés de participació activa per part de la ciutadania.

En concret, la parcel·la on preveu instal·lar-se la infraestructura, situada a gairebé dos quilòmetres al sud del municipi, està qualificada com a sòl rústic de règim general forestal pel Pla Director dEnergies Renovables de les Illes Balears. La pròpia documentació del projecte, consultada per elDiario.es, indica que les instal·lacions, que preveuen generar una energia de 42.85.2268 kwh a l'any, es posaran en marxa sobre una garriga coberta per una important quantitat de matolls, arbustos d'escassa altura i plantes adaptades a la sequera, a més de pinedes, llentiscles i ullastres.

La promotora del projecte, Sun Hive, radicada a Alacant i constituïda el 2020, és filial de la multinacional britànica d'energies renovables Hive Energy, que es troba implantada a Espanya a través de desenes de mercantils de similar nom -Sun Hive 27, Sun Hive 34, etc.-, la majoria creades el mateix dia o amb tot just unes setmanes de diferència i dirigides a articular els seus projectes de llarg a llarg del país. En alguns nuclis, la magnitud i l'impacte de les construccions previstes ha generat, com a Sencelles, la indignació de col·lectius veïnals i ecologistes. elDiario.es s'ha posat en contacte amb l'empresa, però eludeixen fer declaracions sobre això.

90 centrals en tramitació a sòl rústic

Com la del municipi del Pla de Mallorca, fins al mes de març passat hi havia actives a l'illa 74 centrals fotovoltaiques en sòl rústic i 68 en tramitació, segons les dades manejades pel col·lectiu 'Renovables sí, però així no', que assenyala que des de llavors han augmentat i s'han incrementat en una vintena les que es troben en fase d'exposició pública. En total, totes preveuen ocupar unes 1.700 hectàrees. El Govern balear, per la seva banda, assenyala a aquest mitjà que, en total, hi ha 191 plantes fotovoltaiques en sòl rústic, de les quals 52, amb una potència de 212 mw, es troben actives, mentre que 139, de 1.052 mw, troben no actives i es mantenen en procés davaluació.

'Renovables sí, però així no' va ser impulsat el 2023 -tot i que anys abans ja treballaven en aquest sentit entitats com el GOB o Terraferida- amb l'objectiu de conscienciar sobre la importància de les energies renovables, necessàries per a transicionar cap a un model energètic sense combustibles fòssils, però sense que això suposi un perjudici per al sòl rústic -parcel·les en què la rendibilitat és més ràpida i elevada- i les terres agrícoles fèrtils d'alt valor paisatgístic, patrimonial i natural en un territori ja de per si mateix limitat i excessivament urbanitzat.

Les plataformes que integren aquest col·lectiu rebutgen un model basat en els beneficis privats d'empreses energètiques multinacionals i fons d'inversió a costa de la protecció del territori i del sòl rústic. “No volem deixar la producció energètica a grans inversors que, a més, reben importants ajudes del sector públic”, asseveren. Per això, una de les principals reivindicacions d'aquestes entitats passa per aprovar una moratòria en la tramitació de les centrals fotovoltaiques industrials a sòl rústic fins a l'aprovació de la Planificació Territorial per part del Consell de Mallorca, que haurà de prioritzar la protecció del sòl rústic per a lactivitat agrària.

Més de 1.100 al·legacions contra el projecte

A Sencelles, el seu regidor de Participació, Igualtat i Medi Ambient, Joan Rigo (Volem Sencelles), es mostra visiblement contrariat amb el projecte previst al sud del municipi. “Quan ens van demanar aquest parc fotovoltaic ens vam quedar molt sorpresos. Ho estan projectant en un bosc amb alzines protegides i en un dels pocs espais boscosos que ens queden. Com s'atreveixen a tocar això? Com s'atreveixen?”, emfatitza en declaracions a elDiario.es. Fins ara, l'Ajuntament ha recollit més de 1.100 al·legacions en contra de la infraestructura i, en una petició llançada a través de Change.org, acumula 715 dirigides a reclamar la moratòria per a aquest tipus d'instal·lacions a sòl rústic. El PP també s'ha oposat a la instal·lació i ha ofert a l'alcalde fer un “front comú” contra el projecte.

Després de tenir coneixement del projecte, l'Ajuntament es va posar immediatament en contacte amb 'Renovables sí, però així no', que els va guiar en el procés d'identificació de les lleis que s'estarien vulnerant de tirar endavant el projecte. Entre elles, el Decret 96/2005, que estableix que aquest tipus d'instal·lacions fotovoltaiques s'han dubicar en espais degradats o de baixa productivitat agrícola, a més d'instar a la realització d'un procés de participació ciutadana. “Un requisit que no es compleix en aquest projecte, que ha deixat tota la ciutadania al marge”, incideix Rigo.

Per la seva banda, la Llei 10/2019 de Canvi Climàtic i Transició Energètica emplaça les instal·lacions d'energia renovable que respectin les normatives territorials i que es desenvolupin en zones de desenvolupament prioritari, que encara no s'han delimitat a l'illa. Així mateix, el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI), que protegeix el sòl rústic, prohibeix les instal·lacions industrials en aquest tipus de parcel·les en considerar-les un recurs clau per a la conservació del paisatge i el manteniment de l'activitat agrícola, per la qual cosa únicament permet projectes energètics a zones industrials o degradades.

De fet, el Consell de Mallorca ja ha emès un informe desfavorable al projecte pel seu elevat impacte sobre el territori, a més de no haver justificat suficientment la necessitat d'ubicar-lo en sòl rústic. En aquesta mateixa línia, un informe tècnic d'afectacions ambientals encarregat per l'Ajuntament de Sencelles recalca que no es pot pretendre avançar cap a la descarbonització energètica i la lluita contra el canvi climàtic mitjançant la instal·lació de parcs fotovoltaics que suposin la tala d'arbres en una de les poques zones forestals del municipi, atès que aquesta actuació implicaria una reducció considerable de la capacitat d'absorció de carboni. “Està demostrat per diversos estudis que els boscos són col·lectors de carboni molt més eficient que qualsevol àrea agrícola o ús forestal intensiu. Encara que la pèrdua forestal prevegi ser compensada en una altra ubicació, passaran anys fins a obtenir una àrea boscosa de la mateixa envergadura i amb la mateixa capacitat d'absorció de CO2”, assenyala l'informe, no vinculant, elaborat pel Gabinet d'Anàlisi Ambiental i Territorial GAAT, consultat per aquest mitjà.

La Llei 10/2019 de Canvi Climàtic i Transició Energètica emplaça les instal·lacions d'energia renovable que respectin les normatives territorials i que es desenvolupin en zones de desenvolupament prioritari, que encara no s'han delimitat a l'illa. Per la seva banda, el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI), que protegeix el sòl rústic, prohibeix les instal·lacions industrials en aquest tipus de parcel·les

El regidor assenyala que les teulades d'edificis municipals podrien aprofitar-se per a aquests usos, com ara el poliesportiu, el mateix Ajuntament, les biblioteques o els centres de cultura. “Hi ha nombrosos espais on instal·lar plaques fotovoltaiques i promoure comunitats energètiques perquè els veïns puguin sumar-s'hi i reduir la seva factura”, recalca Rigo.

El també activista confia que l'informe emès en contra pel Consell de Mallorca (PP) sigui “una crida d'atenció”: “Encara que siguin del PP i tinguin una visió més neoliberal, espero que posin cartes sobre l'assumpte perquè els seus ajuntaments s'estan queixant d'altres iniciatives similars”. Es refereix, en concret, a la macrogranja avícola que Avícola Son Perot ha projectat a dos quilòmetres de la localitat de Sineu per a unes 750.000 gallines ponedores i que, segons ha denunciat Greenpeace, serà la més contaminant de tot el territori espanyol i consumirà més de 61.000 m3/any d'aigua —l'equivalent a unes 25 piscines olímpiques— en un municipi que, per si mateix, pateix una pressió greu sobre els seus recursos hídrics.

“Fins al mateix partit s'ha queixat”, incideix Rigo en al·lusió a les al·legacions presentades per l'Ajuntament de Sineu, governat pel PP, contra la macroinfraestructura, que preveu l'execució de fins a deu naus agrícoles en què s'amuntegaran les aus per a produir uns 156 milions d'ous cada any. “És una barbaritat”, prossegueix el regidor. També a Sencelles els populars s'han oposat, juntament amb la resta de formacions, a la posada en marxa de la central fotovoltaica.

El Consell de Mallorca ja ha emès un informe desfavorable al projecte pel seu impacte elevat sobre el territori. En aquesta mateixa línia, un informe tècnic d‟afectacions ambientals encarregat per l‟Ajuntament de Sencelles recalca que no es pot pretendre avançar cap a la descarbonització energètica i la lluita contra el canvi climàtic mitjançant la instal·lació de parcs fotovoltaics que suposin la tala d‟arbres

La mateixa empresa reconeix, per part seva, que 19,59 de les 22 hectàrees que ocuparia la instal·lació es troben ocupades per vegetació, és a dir, un 89% del total de la superfície. Els càlculs efectuats per Sun Hive indiquen que, mitjançant l'eliminació dels arbres, se suprimiria la possibilitat d'absorbir fins a un total de 875,97 tones de diòxid de carboni (tCO2). Amb tot, la mercantil proposa compensar l'eliminació de vegetació i la capacitat d'absorció de CO2 mitjançant la plantació de 3.350 ametllers -en una superfície menor a la que actualment ocupa la vegetació-, que, segons assegura la companyia, aconseguirien absorbir fins a un total de 877,94 tCO2 transcorreguts 35 anys.

La transició energètica, “urgent”

Per part seva, Margalida Rosselló, portaveu de 'Renovables sí, però així no', apel·la a la necessitat de dur a terme una transició ecològica eficient, però no a costa de consumir més energia “de forma innecessària”. “La transició és urgent perquè estem en un context de canvi climàtic i de necessitat de no continuar fent ús dels combustibles fòssils”, incideix Rosselló, que fa 25 anys es va convertir, dins del primer pacte d'esquerres liderat pel socialista Francesc Antich, a la primera consellera autonòmica verda d'Espanya i ja aleshores alertava dels efectes que comportaria la crisi climàtica.

L'activista rebutja contundent que l'activitat fotovoltaica substitueixi els usos agraris en sòl rústic i, sobretot, advoca per un procés de democratització energètica en què la societat pugui participar i apostar per l'autoconsum. “Quan es porta a terme una transició energètica tan necessària, la societat no pot romandre aliena”, subratlla Rosselló, que recrimina que, al contrari, actualment aquest procés s'està realitzant “en funció dels interessos de les empreses”, que veuen la panacea a les “grans ajudes econòmiques” que reben del sector públic per implantar les seves instal·lacions, especialment per part de la Unió Europea i els fons Next Generation.

“Moltes vegades els que reben aquests ajuts són les mateixes empreses que han generat més emissions de CO2, o fins i tot mercantils creades expressament per cobrar de forma ràpida aquests diners”, lamenta l'ecologista, que admet la dificultat de lluitar contra aquesta dinàmica quan “el que passa és que aquestes empreses paguen quantitats substancioses als propietaris de les parcel·les rústiques”. “La vida útil d'una central fotovoltaica és de 25 o 30 anys. Les empreses paguen els diners al propietari, cobren els ajuts públics i després, senzillament, el que fan és connectar-se a la xarxa elèctrica, vendre energia i cobrar. Ni tan sols són generadores d'ocupació. És un negoci rodó”, incideix.

Greenwashing de les macroindústries ecològiques

Per això, des de 'Renovables sí, però no així' insisteixen en la necessitat de preservar el sòl rústic per a l'activitat primària amb l'objectiu de caminar cap a la sobirania alimentària i no dependre de les importacions. “El sòl rústic és un territori limitat i no podem, a costa d'això, posar centrals per tot arreu”, afegeix Rosselló, que recalca que, per evitar-ho, cal impulsar una planificació territorial i energètica de manera coordinada. Per a l'exconsellera, aquest tipus de macroindústries no deixen de ser un “rentat de cara” -actualment s'utilitza el terme greenwashing per definir les empreses que asseguren ser ecològiques, però només ho són en aparença- amb què “únicament busquen atendre els seus propis beneficis”.

Similars crítiques va rebre, de fet, la primera planta d'hidrogen verd de tot l'Estat, posada en marxa el 2022 a Lloseta (Mallorca) amb l'objectiu de caminar cap a l'autosuficiència energètica i posicionar el país com el hub de l'hidrogen renovable de referència al sud d'Europa. El projecte va rebre la desaprovació d'entitats ecologistes com ara el Grup d'Ornitologia Balear (GOB), una de les plataformes bolcades des de fa diverses dècades en la millora i la conservació de les condicions mediambientals de l'arxipèlag. A parer seu, la iniciativa era “l'enèsim cas de 'rentat verd' o 'greenwashing' en què, després d'un nom modern i una etiqueta verda, es pretén donar continuïtat a negocis milionaris a costa de la destrucció de l'entorn natural”. “Si abans ho feien per fabricar ciment, ara serà per fer hidrogen”, recriminen des de l'entitat: “Volen fer creure que lluiten contra el canvi climàtic les mateixes grans empreses que ho han provocat”.