El PP es doblega davant Vox i derogarà la Llei de Memòria Democràtica a Balears malgrat la ruptura de l'acord a les Illes

El PP ha confirmat aquest dilluns que votarà a favor de la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Balears, segons ha revelat la portaveu adjunta del grup parlamentari, Marga Durán, en una roda de premsa. Aquest era un dels punts que estaven a l'aire després de la ruptura, per part de Santiago Abascal, de l'acord que el PP i Vox van signar a les Illes.

Durán, que diu que Vox va trencar amb el PP el seu acord de governabilitat de forma “unilateral”, ha explicat que la preocupació que tenia el seu partit si es derogava la normativa balear “era que quedés alguna cosa pendent que no estigués recollida a la llei de fosses -una altra norma d'àmbit autonòmic- o a la llei de memòria estatal”, però, una vegada que han vist que la llei nacional recull aquestes qüestions, consideren que no calia presentar cap esmena sobre això.

Fa només tres dies, el portaveu del Govern, Antoni Costa (PP), assenyalava que el seu partit negociaria “quan arribi el moment” la derogació de la Llei de Memòria Democràtica. El mateix Costa reconeixia que el programa de govern del PP no incloïa la derogació d'aquesta llei i que actualment els conservadors no tenen el compromís que tenien abans de la ruptura del pacte amb Vox.

La Cambra autonòmica va prendre en consideració al juny la Proposició impulsada per Vox per derogar, amb el suport del PP, la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics, aprovada durant la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol. El ple es va desenvolupar amb gran tensió política després que Gabriel Le Senne (Vox), president del Parlament, destrossés un retrat d'Aurora Picornell, símbol de la lluita antifeixista i afusellada pels colpistes.

Una iniciativa de Vox

Va ser Vox qui va registrar fa uns mesos al Parlament balear la seva Proposició adreçada a derogar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears, més coneguda com a Llei de Memòria Democràtica, aprovada l'any 2018. La supressió d'aquesta normativa figurava a l'acord de legislatura (ja trencat) aconseguit entre el PP i l'extrema dreta, pel qual els de Santiago Abascal es comprometien a abstenir-se a la investidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern, com així va acabar passant.

A Balears, entre els al·legats que el partit ultra exposava en el document presentat a la Cambra, recriminava que la Llei “atempta contra la igualtat de tots els espanyols”, atès que, segons la seva opinió, “vulnera l'article 14 [de la Constitució] que serveix de clau per als drets fonamentals”. “Aquesta llei procedeix a discriminar i apartar una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com ara el bàndol en què van lluitar”.

En opinió de Vox, aquesta circumstància “promou la rancúnia i evita el reconeixement a tots aquells que, en algun moment de la història i per diverses causes, van vessar la seva sang per Espanya sense importar el bàndol en què estiguessin”. En el text, el partit va tornar a malinterpretar la memòria històrica com un intent de “dividir els espanyols”, en lloc de valorar-la com una eina dirigida a reparar les ferides provocades pel cop feixista del 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Els d'Abascal sostenien que la normativa suposa una “clara vulneració” del dret a la llibertat ideològica i de pensament reconeguda a l'article 16 de la Carta Magna, ja que “no permet més que un relat oficial, perseguint el dret a dissentir”. “Les conviccions dels individus no es poden fixar normativament ni impedir-se la seva manifestació pública”, afegien al fil de l'anterior, incidint que “les lleis que es fan per reescriure la història al gust d'una part no han estat mai un estímul per a la pau, la democràcia ni els drets fonamentals”.

A l'exposició de motius de la Proposició de Llei, la formació d'extrema dreta sostenia, a més, que aquesta normativa “no persegueix els valors de llibertat, respecte i tolerància que van impulsar la Transició, en decretar la intromissió de l'estat a l'esfera de la consciència dels espanyols, modelar-ne la memòria individual, impedir la llibertat d'opinió, limitar la llibertat de càtedra i penalitzar el treball dels historiadors si aquest no s'ajusta a la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics que fan certs partits polítics”.

El text, per altra banda, situava l'inici de les “convulsions” que van desembocar a l'esclat de la Guerra Civil en la proclamació de la Segona República el 1931. Aquestes “convulsions”, apuntaven, “ja feien presagiar el clima d'inestabilitat social, crisi institucional i exclusió de l'adversari que caracteritzaria els diferents governs”. Vox va emmarcar “el que va passar a Espanya entre el 1931 i el 1945” en un context generalitzat a nivell europeu i “mogut per passions ideològiques, la brutalització de la política i la deshumanització de l'altre”.

A més, va afegir que entre 1931 i 1936 “la conversa pública va saltar pels aires”. “La capacitat coercitiva de l'Estat es va enfonsar, les regles de joc van ser trencades i als carrers es va viure una incessant espiral de violència que va acabar per enverinar la convivència i per volar els ponts que encara unien molts espanyols”, opinaven.

La importància d'aquesta llei

La Llei de Memòria Democràtica balear ha permès a les institucions públiques investigar i aclarir els fets relacionats amb les violacions dels drets durant la Guerra Civil i la Dictadura, així com delimitar la consideració de víctimes –organitzacions socials, professionals o culturals, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviments feministes o LGTBI, víctimes de bombardejos, nadons robats, etc.- amb l'objectiu d'identificar-les a través d'un Cens de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista. Sota l'empara d'aquesta normativa també s'ha declarat la nul·litat de ple dret de totes les sentències i les resolucions de les causes penals, civils i administratives dictades per raons polítiques a les illes.

Així mateix, en una iniciativa pionera en l'àmbit estatal, s'han pogut recuperar més de 800 objectes (elements conservats de la vestimenta: botons, cremalleres, restes de calçat, també objectes de neteja) pertanyents a les víctimes, principalment procedents de les fosses de cementiri de Son Coletes, a Manacor, i del cementiri de Porreres, i restaurar-los per tornar-los a les seves famílies. Alguns dels familiars van optar per cedir els objectes a les seccions museístiques de la Memòria Democràtica creades a l'empara d'aquesta normativa.

En aquesta línia, la Llei ha acollit la posada en marxa una Oficina d'Atenció Directa per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i els seus familiars. També és una iniciativa pionera a Espanya. De la mateixa manera, s'ha creat una nova figura de protecció a les Balears: els Espais i els itineraris de la Memòria i Reconeixement Democràtics. També ha permès declarar el 29 d'octubre com a data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, així com confeccionar un cens de símbols, llegendes i mencions franquistes que han hagut de ser retirats per les institucions públiques.