El PP dóna via lliure a Vox per suprimir la Llei balear que recorda les víctimes del franquisme

En una sessió com poques s'han viscut al Parlament balear, la Cambra va prendre aquest dimarts en consideració la Proposició impulsada Vox per derogar, amb el suport del PP, la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics, aprovada durant la primera legislatura (2015- 2019) dels darrers vuit anys de governs d'esquerra a l'arxipèlag balear. El ple va desenvolupar amb gran tensió política després que Gabriel Le Senne (Vox), president del Parlament, destrossés un retrat d'Aurora Picornell, símbol de la lluita antifeixista i afusellada pels colpistes. Els populars, malgrat que governen en minoria a les Balears, mantenen un pacte d'investidura de 110 mesures amb l'extrema dreta. Entre elles, contemplen l'eliminació d'una llei que, paradoxalment, va comptar amb el vot a favor dels conservadors quan eren a l'oposició.

Durant el debat, que deixa pràcticament suprimida la normativa, Le Senne protagonitzà una escena inèdita després d'arrencar i destrossar un retrat d'Aurora Picornell -una de les dirigents més destacades del Partit Comunista d'Espanya (PCE) a Mallorca- alhora que ordenà retirar les fotografies d'altres víctimes del feixisme que els diputats del PSOE i els ecosobiranistes de Més havien col·locat a les taules.

Le Senne es va dirigir a Mercedes Garrido, vicepresidenta segona, i a Pilar Costa, secretària segona de la Mesa, perquè retiressin els retrats de Picornell i les 'Roges del Molinar': “Ja els han tingut una bona estona”, els va proferir, a la qual cosa Garrido li va respondre: “Aquests retrats són aquí com a acte de justícia i com a acte de reparació de dones assassinades per botxins falangistes”. Després d'aquestes paraules, Le Senne va tancar violentament l'ordinador de Garrido i va trencar les imatges de les dones republicanes. “Això no ha passat en 40 anys: la Mesa ha de ser neutral”, va asseverar el president del Parlament, i tot seguit va expulsar les socialistes Garrido i Costa de la Cambra autonòmica. “M'hauria agradat comportar-me d'una altra manera, però no m'han deixat cap alternativa”, es va justificar Le Senne.

La derogació es troba recollida en una Proposició impulsada per Vox en línia del que ha efectuat l'extrema dreta en altres comunitats autònomes en què governa amb el PP. Revocar les legislacions que pretenen garantir els drets de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme es va convertir en un dels compromisos clau que van segellar les dretes i el seu objectiu passa per substituir-les per lleis que han anomenat “de concòrdia”. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, encapçalat per Ángel Víctor Torres, ja ha anunciat que portarà al Tribunal Constitucional l'ofensiva de Vox contra la memòria històrica.

A Balears, entre els al·legats que el partit exposa al document presentat a la Cambra, recrimina que la Llei “atempta contra la igualtat de tots els espanyols”, atès que, segons la seva opinió, “vulnera l'article 14 [de la Constitució] que serveix de clau per als drets fonamentals”. “Aquesta llei procedeix a discriminar i apartar una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com ara el bàndol en què van lluitar”.

La Llei de Memòria i Reconeixements Democràtics que pretenen derogar PP i Vox estableix que atès que la democràcia és “una conquesta de la ciutadania”, cal “conèixer d'on venim, commemorar aquesta conquesta, difondre els seus valors i preservar-la davant les amenaces de totalitarisme” que encara l'amenacen. Així, la llei pretén el “reconeixement i garantia dels drets a la reparació, a la veritat ia la justícia de totes les víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista”. La norma, a més, suposa no només la condemna de la dictadura franquista sinó que també rebutja qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic. “Només des d'aquesta premissa democràtica podem restablir la memòria de les víctimes”, afirma la llei.

Tot i que la norma reconeix també la repressió practicada pels republicans, que va implicar “sofriments terribles de víctimes innocents”, matisa que hi va haver diferències importants “donades pel context de vencedors i vençuts i la imposició d'una dictadura”. “Són les que van provocar la discriminació que ha patit el col·lectiu de víctimes del franquisme”, destaca el text. Així, els republicans represaliats no van tenir cap procés de reparació fins a la Transició, quan es van aprovar les primeres pensions i les indemnitzacions per a ells. Per això, la Llei de Memòria ressalta que la primera víctima del cop d'Estat del 18 de juliol “va ser la democràcia, i amb ella les persones, les entitats i els col·lectius que s'havien significat a favor de la democràcia o s'havien identificat amb les institucions i els valors democràtics”.

Amb la derogació d'aquesta normativa, quedaran enrere les polítiques públiques de memòria democràtica desplegades pel Govern balear per garantir la reparació d'aquelles persones, grups i col·lectius que van patir repressió durant la Guerra Civil i la Dictadura franquista, així com aquells que des de diferents ideologies van contribuir a la democràcia; promoure la difusió de la història de les Illes Balears des de la II República fins a lentrada en vigor de lEstatut dAutonomia; garantir que els espais de convivència siguin destinats a “la cultura democràtica i la concòrdia”, així com reconèixer el treball de les entitats memorialistes i associacions de víctimes amb l'objectiu de restituir “la memòria de les víctimes i reclamar justícia”; a més, la norma ha impedit qualsevol manifestació o exaltació de la revolta militar, de la dictadura o del dictador Francisco Franco. La normativa ha permès a la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics dur a terme, a més, un cens de símbols, llegendes i mencions que calia retirar o eliminar.

Pel que fa a les mesures i actuacions adreçades a les víctimes, la norma ha possibilitat la retirada de mencions, vestigis i símbols franquistes, com preveu el seu articulat, així com el desenvolupament del coneixement sobre el període comprès entre la II República i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia; l'impuls i la protecció dels Espais i Itineraris de la Memòria i Reconeixement Democràtics i els monuments de record existents a les víctimes de la Guerra Civil i de la Dictadura franquista, a més d'impulsar mencions de reconeixement per a aquestes víctimes; facilitar informació sobre possibles desaparicions forçades de nens i col·laborar amb l'administració de justícia en aquests casos sempre que afectin ciutadans de l'arxipèlag balear. També ha promogut l´organització d´actes d´homenatge institucional a víctimes i represaliats.

Aquestes polítiques, que incumbeixen el Govern balear, també s'han fet en col·laboració amb els consells insulars, els ajuntaments, les associacions memorialistes, les associacions de víctimes i les entitats acadèmiques. La llei obliga, de fet, també a la col·laboració de la resta de les administracions públiques amb l'Executiu autonòmic per assolir els objectius de “veritat, justícia i reparació” i estableix el requeriment d'incloure als pressupostos generals de la Comunitat Autònoma les partides econòmiques necessàries per complir els objectius establerts.

Així mateix, ha ampliat com a condició de víctimes tots aquells grups que van patir la persecució del règim franquista: organitzacions, sectors socials, professionals o culturals; les entitats; els partits polítics: els sindicats; les lògies maçòniques; els moviments feministes o LGTBI; les víctimes dels bombardejos durant la Guerra Civil; les persones que sense cap mena d'adscripció ideològica van patir violència, repressió o mort; els nens i nenes robats (adoptats irregularment sense l'autorització dels progenitors durant la dictadura franquista); la ciutadania balear que hagi patit les mateixes circumstàncies fora del territori de la comunitat autònoma i els familiars fins al tercer grau (o les persones a càrrec que tinguin relació immediata amb la víctima directa).

Seguint amb l'objectiu de fomentar la memòria històrica, la llei ha impulsat la creació d'Espais de la Memòria i Reconeixement Democràtics, és a dir, aquells espais, immobles o paratges del territori balear que revelen interès “per haver desenvolupat fets de singular rellevància pel seu significació històrica, simbòlica o per la seva repercussió a la memòria col·lectiva”. Són llocs emblemàtics per la lluita de la ciutadania pels drets i les llibertats democràtiques en el període comprès des de la proclamació de la II República fins a l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia.

D'altra banda, ha reconegut la importància del moviment memorialista que a Balears, per exemple, duia a terme els treballs d'exhumació abans de l'aprovació de la Llei 10/2016, del 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme, més coneguda com a Llei de Foses, aprovada també durant la primera legislatura del Govern de coalició de Francina Armengol i que continuarà en vigor. Aquestes entitats, l'activitat de les quals es fomenta amb la llei, van ser inscrites al Registre d'Associacions del Govern.

La normativa ha permès a més declarar la il·legalitat dels tribunals i procediments instruïts a l'arxipèlag balear des de la Guerra Civil fins al 1978 “per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just”, com preveu el seu articulat, que inclou totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes de caràcter penal, civil i administratiu, dictades per raons polítiques, a Tribunals Populars i pel règim franquista, la qual cosa inclou les sentències dels Consells de Guerra, Tribunals de Responsabilitats Polítiques, Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme i Tribunal d'Ordre Públic (TOP), així com expedients de depuració del magisteri.

Un altre dels aspectes fonamentals ha estat el foment de la investigació científica i divulgació així com la promoció del coneixement de la Memòria Democràtica en l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat. L'article 28 compromet el Govern a promoure “projectes de recerca i divulgació en què podran participar les universitats, els centres de professors, les entitats memorialistes i les associacions de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista”, a més d'investigadors particulars, partits polítics, sindicats i fundacions, entre altres, d'acord amb el Pla Autonòmic de Memòria i Reconeixement Democràtics. L'article 29, a més, inclou la promoció per part de la Conselleria d'Educació, de continguts i activitats curriculars i extracurriculars sobre Memòria Democràtica a l'ESO, el Batxillerat i l'Ensenyament de Persones Adultes per tal de “enfortir els valors democràtics”.

Manifestació contra la derogació de la llei

Unes 200 persones, moltes descendents de represaliats del franquisme, es van concentrar a més aquest dimarts a les portes del Parlament balear per clamar contra la derogació de la Llei. Al crit de “sense memòria no hi ha democràcia”, “feixistes, fora del Parlament” i “Memòria, justícia, veritat i reparació” i amb diverses banderes republicanes onejant, la protesta va ser convocada per l'associació Memòria de Mallorca amb l'objectiu de mostrar el seu rebuig a la iniciativa de l'extrema dreta.

A través d'una carta adreçada al PP, el col·lectiu exigí dels conservadors la seva consideració cap a “les més de 2.000 víctimes assassinades” pel feixisme a Balears, “les més de 10.000 víctimes tancades a la presó” durant el període de la Guerra Civil i la Dictadura franquista, les que “van patir condemnes i sentències a mort manifestament injustes”, les que van ser “executades extrajudicialment” i les que “van patir desaparicions forçades”, a més de tenir present “el patiment que estan ocasionant de nou a les seves famílies” .

“Totes elles estan reconegudes a la Llei esmentada i totes elles tenen la consideració de víctimes de violacions dels drets humans amb els drets a la veritat, la justícia, la reparació, les garanties de no repetició i la memòria”, van argumentar. “Agafin els seus noms i facin-los seus com a persones que ens van precedir en la lluita per la democràcia demostrant així que són un partit democràtic; posicióense al costat de les víctimes, defensin, amb la no presa en consideració de la derogació a petició de l'extrema dreta d'una Llei que només ha atorgat drets i beneficis, que la memòria no és una qüestió de partits polítics sinó de drets humans” , van demanar abans que es debatés i votés al Parlament.

Cal tenir en compte que l'ofensiva de Vox s'emmarca en un context més ampli, i és que són diverses les comunitats autònomes amb governs de conservadors i ultraconservadors (en coalició o amb Vox fora del govern) on han estat derogades les lleis de memòria democràtica o fins i tot substituïdes per altres conegudes com a lleis de la “concòrdia”. Val a dir que també en el cas d'Aragó, el Tribunal Constitucional acaba de suspendre cautelarment la derogació de la Llei de Memòria autonòmica. El ple ha acceptat estudiar les al·legacions de l'Executiu de Pedro Sánchez contra la recent eliminació de la llei que va impulsar el Govern autonòmic de Javier Lambán. És un dels múltiples recursos anunciats pel Govern contra les normes autonòmiques impulsades pel PP i Vox per derogar la normativa regional de memòria històrica.

Amnistia Internacional “alerta” del retrocés

Per part seva, l'associació que treballa en favor dels drets humans, Amnistia Internacional, ha alertat dels “retrocessos” que en aquesta matèria que suposaria la derogació de la Llei de Memòria Democràtica a Balears. En una nota de premsa, l'organització ha advertit que aquesta iniciativa “posa en risc el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de les greus violacions de drets humans” que es van cometre a Espanya, tant a la Guerra Civil com al franquisme.

Segons Amnistia Internacional, aquesta manera de procedir suposa “una preocupant invisibilització de l'esdevingut durant el franquisme, així com de les víctimes que van patir aquestes greus vulneracions de drets humans”. A més, han recriminat que es dissolguin totes les comissions, organismes i institucions creades en virtut de la llei esmentada, igual que totes les normes de rang igual o inferior que contradiguin el text.