PSIB presenta un recurs contenciós administratiu contra els acords dels consells per legalitzar a sòl rústic

El PSIB presentarà un recurs contenciós administratiu contra els acords dels consells insulars per aplicar la disposició addicional setena del decret de simplificació administrativa que fa referència a la legalització d'habitatges en sòl rústic.

Així ho han anunciat aquest dimecres la diputada socialista Mercedes Garrido i la portaveu del PSIB al Consell de Mallorca, Catalina Cladera, en una roda de premsa en què han detallat que es presentarà recurs per part de les federacions socialistes de Mallorca , Menorca i Eivissa.

D'aquesta manera, seran tres recursos, un per acord, que es presentaran davant del Tribunal Contenciós Administratiu. Igualment, instaran al jutge que plantegi qüestió d'inconstitucionalitat i que obri la porta a la suspensió cautelar dels acords de les institucions insulars.

La diputada socialista ha assenyalat que són els consells insulars els encarregats d'aplicar l'“amnistia urbanística” que, segons la seva opinió, és una norma “totalment inconstitucional”. En aquesta línia, ha reclamat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que “no creï falses expectatives” als ciutadans, ja que si la norma es declara inconstitucional, els actes que desenvolupi, és a dir, les legalitzacions, també ho seran.

Per la seva banda, la portaveu socialista al Consell de Mallorca ha criticat l'actitud del president de la institució insular, Llorenç Galmés, per ratificar la disposició addicional setena del decret “sense estudis” i una setmana després que es convalidés al Parlament.

Motius de la decisió

Així, Cladera ha exposat els motius del recurs, que passen, en primer lloc, per una “vulneració del principi de jerarquia i especialitat normativa”, argumentant que és un decret llei pensat per a la simplificació administrativa i no per a la legalització urbanística.

En segon lloc, els socialistes consideren que vulnera la Constitució i la normativa bàsica estatal i, en tercer lloc, apunten a la “manca de motivació” de l'acord aprovat al ple del Consell. Sobre aquesta darrera qüestió, ha lamentat que l'acord es va prendre “sense cap mena de motivació ni informe” i que, tenint en compte que es tracta d'una mesura discrecional, hauria de tenir una motivació.

A més, ha assegurat que la llei d'urbanisme insta a motivar tots els acords en matèria d'urbanisme i “no hi ha cap informe en relació amb aquest acord”. “Aquest és un dels motius pels quals va tenir pressa Galmés, per no donar temps a fer els informes”, ha postil·lat.

Després de l'acord del Consell de Mallorca, els ajuntaments estan obligats a legalitzar les edificacions que hagin prescrit atenent els criteris que estableixin. Segons la portaveu socialista, cada ajuntament posarà el criteri que vulgui perquè la institució insular “es va afanyar tant que no va establir criteris comuns”.

Pel que fa a la possible inconstitucionalitat que veuen des del PSIB, Garrido ha assenyalat que es basa en l'article 13.1 de la Llei de Sòl estatal que, segons ha dit, estableix que únicament es poden implantar en sòl rústic usos agraris o que necessàriament estiguin lligats al sòl rústic.

Aquest article es va declarar bàsic pel Tribunal Constitucional el 2018 i, per això, “per més que les competències d'ordenació territorial siguin de les CCAA, l'article s'ha de complir”. En aquest sentit, preguntada per la diferència amb la legalització de la 'llei Company', la diputada ha indicat que l'article 13.1 es considera bàsic a partir del 2018, mentre que la 'llei Company' es va aprovar el 2014.