La por que sentia Pau Rigo va poder afectar les seves capacitats a l'hora de disparar el lladre que va entrar a casa seva

Pau Rigo, l'ancià que va matar un dels lladres que va entrar a robar a casa seva a Porreres (Mallorca) el febrer del 2018, va poder ser pres d'una situació de por que va afectar les seves capacitats intel·lectuals i volitives que no li van permetre actuar d'altra forma més que accionar la seva escopeta.

Així ho ha declarat aquest dijous un dels forenses que va avaluar el vell, llavors de 78 anys, en la repetició del judici amb jurat popular que se celebra des de fa una setmana a l'Audiència Provincial de Palma contra Rigo i tres persones més que van planificar i van executar el robatori.

La Fiscalia demana per a la persona gran una pena de quatre anys de presó per un delicte d'homicidi, mentre que l'acusació particular eleva la petició a deu anys de presó. D'altra banda, el lladre --germà bessó del mort-- s'enfronta a una pena de sis anys de privació de llibertat, mentre que els planificadors, dos veïns de Campos, podrien veure reduïda la seva condemna a tres anys després d'admetre la seva participació a els fets.

El forense de l'Institut de Medicina Legal de Balears que va realitzar un informe sobre les lesions físiques i psíquiques patides per Rigo ha determinat que, fruit de la por que sentia, l'avui octogenari podria haver patit una afecció a les seves capacitats intel·lectuals i volitives “que no li van permetre regir la seva conducta d'una altra manera, en aquell moment, que accionar l'escopeta”.

“La por li produeix una reacció adaptativa que el que intenta és solucionar l'assumpte que té. Està afectat per una situació de por, tem per la seva vida, i busca un recurs dins de les opcions que té, la que més seguretat li pot procurar , la que té un accés més senzill i ràpid”, ha assenyalat el pèrit.

Tot i això, ha puntualitzat, és “indiscutible” que Rigo sabia que estava disparant i que, posteriorment, havia disparat. “La seva capacitat intel·lectiu volitiva, a l'anàlisi general, és compatible amb la normalitat. Una altra cosa és que en aquesta situació en què es trobava, en aquesta situació de por, sigui capaç d'una altra conducta que no fos aquesta”, ha sentenciat.

El forense també ha estat qüestionat sobre les lesions físiques patides per Rigo en diverses parts del cos i que van trigar 241 dies a curar-se. Algunes van ser aparentment produïdes per cops de puny i altres van ser fruit de l'impacte amb un “instrument contundent”, ha detallat.

D'aquestes darreres, algunes eren de “tipus figurat”, és a dir, que reprodueixen de manera literal la morfologia de l'objecte que les causa. Mentre que ha descartat que aquestes poguessin haver estat produïdes per l'escopeta --al forcejament amb un dels lladres que intentava arrabassar-la després del tret-- sí que ha considerat possible que fossin causades per una pota de cabra.

A preguntes del lletrat de la defensa de Rigo, el forense ha assegurat que un cop al cap amb aquesta eina “sens dubte” podria haver-li causat la mort.

A aquestes lesions físiques, ha afegit, cal sumar-hi el trastorn d'estrès posttraumàtic patit per l'octogenari “per tot el que ha patit” el 24 de febrer del 2018, el dia dels fets.

Aquest dijous també ha declarat un altre forense que va inspeccionar Rigo unes setmanes després del robatori, quan encara “tenia signes d'haver rebut una pallissa forta, sobretot a la cara”.

Aquest especialista també va ser l'encarat de fer l'autòpsia del mort, que, segons les seves conclusions, va perdre la vida cap a les 17.30 hores del dia dels fets després d'haver estat traslladat a un centre hospitalari, on els cirurgians no van poder fer res per salvar-lo.

Finalment, segons el seu informe, l'assaltant va morir per un xoc hipovolèmic i un traumatisme abdominal sever provocats per un tret per arma de foc. La bala, ha subratllat aquest dijous, li va provocar un orifici d'entrada d'uns vuit centímetres de diàmetre.

Això, sumat a altres anàlisis, li va permetre determinar el tret es va produir a una distància “curta”, dentre un metre i mig i cinc metres. Al llarg del judici, els especialistes de balística de la Guàrdia Civil van acotar aquesta distància a no més de dos metres, als quals caldria sumar-hi la distància de l'escopeta, d'1,13 metres.