Arcadi Oliveres i Teresa Forcades criden a articular una candidatura àmplia a les properes eleccions al Parlament
Arcadi Oliveres, economista i membre de l'associació cristiana Justícia i Pau, i la monja benedictina Teresa Forcades, acostumats a recórrer el territori català amb xerrades contra el sistema econòmic i polític actual, han presentat avui un manifest fent una crida a un procés constituent a Catalunya. Busquen, diu el text, “articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem”.
Els motius, segons ha explicat Teresa Forcades al programa Singulars del Canal 33, són que “les decisions del govern són contràries a la majoria social, per tant”, diu la monja, “o deixem de dir-ne democràcia o busquem una alternativa política”. Forcades remarca que l'objectiu principal no és la candidatura, sinó articular un moviment. “Voldríem que arreu del territori hi hagi gent que comenci a treballar-hi”, ha declarat Arcadi Oliveres. Tots dos han deixat clar que no tenen la intenció de concórrer a les eleccions, i que la seva iniciativa no és crear un partit, sinó una “coalició, entre moviments socials, partits polítics, i fins i tot persones individuals que vulguin participar-hi”, ha declarat Oliveres.
El manifest inclou 10 mesures “bàsiques i d’urgència” per aquest procés constituent. El primer dels quals és l'expropiació de la banca privada, el fre de l'especulació financera, una fiscalitat justa i “l'impagament del deute il.legítim”. En qüestions laborals defensen salaris i pensions dignes, la reducció de la jornada laboral i el repartiment “de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i el de cures no-remunerat”. Altres reivindicacions són una democràcia participativa, l'habitatge digne per a tothom, la fi de les privatitzacions i retallades, el dret al propi cos, una reconversió ecològica de l'economia, drets de ciutadania per a tothom, mitjans de comunicació públics sota control democràtic i la solidaritat internacional.
Pel que fa a la qüestió nacional, Teresa Forcades ha assegurat que “és impossible fer res d'aquest programa social que proposem sense l'Estat propi”. Els promotors del manifest han pres contactes amb l'Assemblea Nacional de Catalunya, que per Forcades “és qui ens ha demostrat en aquest país que es poden engegar processos des de baix”. Parlant d'habitatge, ha afegit que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca n'és un altres exemple.
No són els únics col.lectiu amb els que han parlat. “Hem treballat amb moltes persones, no només de moviments socials, sinó també del món polític”, ha dit Arcadi Oliveres. Algunes figures ja han manifestat el seu suport al manifest en una sèrie de vídeos. L'economista Vicenç Navarro veu la iniciativa com una iniciativa per trencar amb la transició, que considera que “es va fer en termes molt favorables a les postures conservadores que controlaven l'aparell de l'Estat”, i va donar lloc a una Constitució “mancada, perquè no reconeix els problemes socials i no reconeix la plurinacionalitat de l'Estat espanyol”. El que es planteja, segons el pagès i activista Josep Pàmies, és “una nova constitució catalana, feta des de baix i no pels pares de la pàtria, sinó amb la participació de la gent, senzilla, humil”
“Vam llegir el manifest amb cautela, fins i tot amb un cert escepticisme, però si tenim en compte la gravíssima situació que estem vivint, assumir una tasca com aquesta és imprescindible”, declara Marta Sibina, de la revista Cafè amb Llet. L'activista Esther Vivas reivindica “recuperar la capacitat de decidir en tots els àmbits de la nostra vida, recuperar el nostre futur”. “Veiem que si ens organitzem, lluitem, desobeïm, podem canviar les coses”, assegura. L'artista Lídia Pujol, per la seva banda, considera que “l'únic fracàs seria que veient que ens ho estan prenent tot no fem res”.
El jutge Santiago Vidal considera que “si esperem que aquests canvis es produeixin de dalt cap a baix, per part de la classe política o del món financer, anem arreglats”. “Els hem donat moltes oportunitats de reconduir aquest sistema capitalista cap a unes formes més democràtiques i igualitàries de resoldres els conflictes, però han fracassat i segueixen fracassant”, assegura.
Pel que fa als partits polítics al Parlament, Arcadi Oliveres explica que han tingut contactes informals amb amb les CUP i amb ICV-EUiA i afegeix que entenen “que hi ha gent de diversos partits polítics com el PSC o ERC que podria estar-hi d'acord”. No obstant, Teresa Forcades remarca que no han volgut establir contactes oficials i ni acords previs a la presentació del manifest, perquè volen que sigui “una crida dirigida a tota la ciutadania de Catalunya”.