Artur Mas recorre al Suprem la sentència del 9-N invocant la Constitució
L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, recorrerà davant del Tribunal Suprem la sentència del 9-N invocant la Constitució. En concret, Mas creu que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va condemnar a dos anys d'inhabilitació per desobediència va vulnerar els drets constitucionals a la participació i a la llibertat ideològica i d'expressió.
Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau –condemnades a un any i nou i mesos, i a un i mig, respectivament, pel 9-N– han anunciat formalment aquest dilluns davant del TSJC que recorreran al Suprem la sentència. El seu objectiu és que l'Alt Tribunal els absolgui del delicte de desobediència al Constitucional pel qual van ser condemnats.
Els recursos dels encausats se sumen al que la Fiscalia Superior de Catalunya va anunciar divendres passat. En aquest cas, però, el ministeri públic busca que el Suprem condemni a Mas, Ortega i Rigau també pel delicte de prevaricació del qual van ser absolts, pel qual el ministeri públic demanava fins a vuit anys d'inhabilitació.
En els seus escrits per anunciar els seus recursos, Mas, Rigau i Ortega al·leguen que en les seves condemnes pel 9-N s'han vulnerat fins a cinc preceptes constitucionals, entre ells els de llibertat ideològica i d'expressió i el que reconeix el dret de participació dels ciutadans en els assumptes públics. Així mateix, Mas considera que el TSJC li va denegar una prova “de manera indeguda” i que el tribunal va errar en la valoració de proves documentals.
Els tres excàrrecs també al·leguen vulneració de l'article 14 de la Constitució, el que resa que tots els espanyols són iguals davant la llei “sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
El Suprem també està pendent de dictar la seva sentència del 9-N sobre l'exconseller de Presidència i ara líder del PDECat al Congrés, Francesc Homs. Mentre el Suprem no resolgui el recurs, Irene Rigau –l'única dels tres condemnats que manté un càrrec públic– podrà conservar el seu escó al Parlament. No obstant això, la sentència del TSJC sí que va tancar la porta al fet que Mas es presenti a la reelecció en unes eventuals eleccions al Parlament la propera tardor, ja que l'expresident és inelegible durant els dos anys de la condemna encara que la sentència no sigui ferma.
