Badalona, unes eleccions municipals amb Garcia-Albiol en el punt de mira

A les pròximes eleccions municipals els focus apuntaran sens dubte a Badalona. És la ciutat més gran de Catalunya on mana el conservador Partit Popular, tot i que la majoria dels vots els va obtenir en barris amb greus problemes socials.

L'alcalde, Xavier Garcia Albiol, durant aquests quatre anys ha aconseguit, amb declaracions polèmiques i actuacions cridaneres estar sempre en el centre de l'atenció.

L'oposició, al seu torn, no ha presentat un front unit contra l'activitat del PP, que governa en minoria. I aquesta divisió ha fet possible que el PP, saltant per sobre d'escàndols en la seva gestió i de promeses incomplertes, hagi aguantat quatre anys sense que una moció de censura l'escombrés del poder.

Algunes dades de context. Badalona és la tercera ciutat més poblada de Catalunya, amb 222.074 habitants segons l'últim cens. La localitat té 34 barris. D'aquests, l'any 2011 el PP va guanyar en 28, quan només quatre anys abans només s'havia imposat en dos.

A les eleccions de 2011 van votar 81.370 persones, cosa que tot i que la participació va augmentar quatre punts, suposa una abstenció del 47,86%.

El PP va obtenir 26.890 vots i 11 regidors. En segon lloc va quedar el PSC amb 21.778 vots i 9 escons. En tercer lloc va quedar Convergència i Unió amb 10.091 vots i 4 edils. El tercer lloc se'l va endur ICV-EuiA, amb 7.174 vots i tres regidors.

Badalona havia estat fins al 2011 un feu de l'esquerra. Primer del PSUC, que va encapçalar la lluita per dignificar els barris durant la transició. Més tard va agafar el relleu el PSC que exercint una hegemonia incontestada va veure succeir alcaldes i alcaldesses de caires diferents, des del polèmic Joan Blanch, que va tirar endavant la conversió del que es volia com a parc natural, Montigalà, en una immensa zona comercial. El va succeir Maite Arqué i a mig mandat d'aquesta històrica militant socialista va agafar el relleu Jordi Serra.

El PP va arribar al govern amb promeses que no ha complertt, des de regalar tots els llibres als nens i nenes de la ciutat, fossin alumnes d'escoles públiques, privades o concertades, o les críptiques al·lusions a la immigració, que es podien entendre en clau d'expulsió dels estrangers.

Durant quatre anys l'alcalde ha estat el centre de totes les polèmiques. Es diria que aquest protagonisme ha estat buscat. Per exemple, lluint un populisme mai vist abans ha menystingut les associacions de veïns a partir de reunions gairebé improvisades a bars dels barris. Tot ho ha fet amb un estil descarat i contradictori. Mentre afirma a tot el qui el vol escoltar que governa sense apriorismes ideològics, omple els mitjans de comunicació públics locals de referències i tertulians vinculats amb el seu partit. I no només això, és capaç, sense despentinar-se, d'omplir la ciutat del color blau del PP, des de l'arbre de nadal que es posa a la Casa de la Vila fins als mocadors que es regala l'ajuntament durant la festa major.

Apropiar-se dels èxits i atribuir els seus errors al passat

Albiol és capaç de reivindicar com un èxit del seu govern la urbanització del Passeig marítim, un projecte elaborat i finançat per l'anterior consistori socialista i, al mateix temps, culpar l'ajuntament socialista de l'existència de carrers amb sots, tot i que fa quatre anys que el consistori que presideix és el responsable d'aquesta gestió. D'aquestes eleccions en depèn també el futur polític d'Albiol, si fracassa, pot desaparèixer del firmament del PP, si triomfa segur que aspirarà a més altes responsabilitats.

Enfront del PP hi ha una gran varietat de propostes, deu en total. Si alguna cosa explica aquesta profusió de sigles, és que qui vulgui governar Badalona haurà de tenir prou cintura com per pactar amb tots els azimuts.

Serra, l'alcalde que va patir el Sorpasso

El cap de l'oposició és Jordi Serra. Va ser l'alcalde socialista que va patir el sorpasso del PP. A Badalona se'l considera un candidat voluntariós, amb poc carisma i difícil empatia amb els veïns. Durant quatre anys ha intentat recuperar l'hegemonia que havia tingut el PSC als barris. Ara ho ha de fer sabent que la marca del partit resta més que suma, quan abans els alcaldes gairebé s'elegien automàticament en funció de les sigles.

Ferran Falcó, cosí germà de Serra és un altre cop candidat de CiU a l'alcaldia. En l'anterior legislatura l'abstenció dels nacionalistes va possibilitar que Albiol fos alcalde. El seu vot decisiu ha fet que algunes iniciatives del PP es retiressin o quedessin amorosides. En l'últim tram de la legislatura es va negociar una moció de censura a Albiol que finalment no va prosperar perquè ICV-EuiA va condicionar el seu suport a què no es presentés Falcó, llavors imputat.

Ara, CiU es presenta amb l'esperança qde tornar a ser decisiva. Falcó, explica a qui el vol escoltar que farà el que calgui per fer possible un canvi de govern a la ciutat.

ICV-EuiA presenta un nou cap de llista, Àlex Mañas. Ho fa després de patir una forta sacsejada interna. Mañas ja havia estat regidor d'educació durant l'últim mandat en què va funcionar un govern quadripartit entre PSC, CiU, ICV-EuiA i ERC.

Les eleccions primàries van suposar per a ICV-EuiA un canvi de líder i van crear una forta esquerda en l'organització. Ara es presenten junt amb un grup procedent de Podem, que ha adaptat el nom de Es Posible. El seu repte és aconseguir tornar a tenir pes decisiu a la ciutat si finalment es pot bastir un pacte alternatiu a Albiol.

ERC amplia perímetre

ERC, que no té presència al consistori, es presenta aquest cop amb un perímetre ampliat. Ho fa amb MES i Avancem. El cap de llista és el periodista Oriol Lladó. Es presenta amb l'objectiu de revalidar l'èxit que els republicans van tenir en les anteriors europees quan van quedar com a segona força política local, guanyant fins i tot al barri de La Morera, d'on és originari Albiol.

Les tres forces polítiques progressistes van arribar a firmar un acord preelectoral que fixava alguns punts a abordar si després de les eleccions aquests grups governen.

Fins aquí els clàssics. Els nous grups que es presenten sembla que poden tenir també un pes a la ciutat. En primer lloc Ciutadans, que en l'anterior contesa electoral no va aconseguir entrar a l'ajuntament. Presenta Juan Miguel López, un doctor en físiques de la UPC poc conegut en els ambients polítics locals.

També es presenta UpyD, amb Sergio Otero, que en les anteriors municipals va ser cap de llista de Ciutadans. Enguany ha canviat de sigles, no se sap si d'ideologia.

Guanyem Badalona en comú, és una novetat destacable. Neix fruit de la confluència de persones vinculades amb diversos moviments i grups socials: CUP, Podem, Procés Constituent, els Verds i persones que havien militat a ICV o a EUiA. Presenten l'única dona cap de llista, Dolors Sabaté, coneguda per la seva participació en moviments cívics locals.

Com a elements locals hi ha també la llista Llei, que encapçala una persona molt popular a la Ciutat, Josep Valls Pla. Es presenta per cinquena vegada. Mai ha aconseguit entrar a l'ajuntament, però Valls, octogenari, ha aconseguit amb el seu activisme ciutadà salvar el Pont del Petroli, que havia de ser enderrocat i ara és una de les icones locals.

Queden encara dues llistes per anomenar: Fem Badalona i Renovación Democrática Ciudadana, a les quals es donen poques possibilitats.

Factor Ciutadans, decisiu?

A Badalona no s'han fet públiques enquestes preelectorals. Però, sotamà els partits treballen amb consultes privades fetes per auscultar el futur.

Cap de les consultes oficioses dóna majoria absoluta al PP. Però tampoc hi ha cap estudi que doni com a guanyador un candidat alternatiu de l'oposició. El PSC, que ha fet una llarga tasca de retorn als orígens sembla que té difícil revalidar el resultat anterior quan va quedar a dos regidors de diferència respecte al PP.

Des del punt de vista dels conservadors del PP, l'esperança podria venir de la mà d'un bon resultat de Ciutadans. Si entre els dos partits s'aconseguís majoria, es podria fer un govern conjunt. Però, Ciutadans ha afirmat molts cops que no pactarà amb qui tingui en les seves llistes polítics imputats. I en l'equip d'Albiol hi ha Miguel Jurado, el diplomat en infermeria que gestiona la seguretat ciutadana de la ciutat i que està imputat per una denúncia segons la qual la Guàrdia Urbana hauria entrat sense ordre judicial a la Hermandad Rociera local d'on haurien desaparegut 6.000 euros durant l'operació. Això faria impossible sobre el paper un acord, però en política és difícil dir d'aquesta aigua no en veuré. Hi ha fórmules com el suport des de l'exterior que permetrien el pacte, diuen en veu baixa els del PP.

Difícil acord alternatiu

PSC, CiU, IC-EuiA i ERC, si finalment els independentistes entren a l'ajuntament, podrien teixir una difícil i complicada aliança, on serien claus qui assumiria l'alcaldia, si no hi ha grans diferències enn els resultats entre les forces polítiques. El puzle es podria completar si Guanyem Badalona en comú aconsegueix entrar al consistori. La seva presència suposaria també que hi entrés una nova forma de fer política, tal com han fet bandera durant la precampanya.

Queden encara incògnites per aclarir. Quin pes hi pot tenir en les municipals el factor nacional? Badalona va celebrar una votació massiva el 9N. Més de 50.000 persones van participar en la consulta i el Si, Si va ser secundat per 36.000 badalonins.

Tot el panorama s'ha mogut. Quants vots aconseguirà Ciutadans? A qui els arrabassarà, al PP o al PSC? Els aliats d'ERC, Mes i Avancem permetran els republicans retornar al consistori? La voluntat de substituir Albiol podrà més que les diferències ideològiques? Tot està obert i tot pot ser possible, com podria haver dit Martí i Pol.