Dona gran, migrada, monomarental i treballadora de la llar: el rostre de la pobresa energètica
La mort de la Rosa, de 81 anys, el passat 14 de novembre del 2016 per un tall de llum de Gas Natural Fenosa, és un exemple extrem de com la pobresa energètica afecta més a les dones i, encara més, a les dones d'avançada edat. Els factors de risc de la Rosa, dona i major de 65 anys, són compartits per la majoria de persones que pateixen pobresa energètica.
La desigualtat de gènere és, doncs, un “factor de risc que augmenta les possibilitats” de patir pobresa energètica. Així ho determina un informe (Desigualtat de gènere i pobresa energètica, un factor de risc oblidat) elaborat per Enginyeria Sense Fronteres amb l'Aliança contra la Pobresa Energètica, presentat aquest dilluns a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.
Les autores de l'estudi han destacat la dificultat en la recerca de dades, ja que els indicadors oficials presentaven un “fort biaix androcèntric”. Tot i això, l'informe conclou que les dones grans, migrades, monomarentals i treballadores de la llar són les que més probabilitat tenen de patir pobresa energètica. Gràcies a una sèrie d'entrevistes realitzades per a l'ocasió i a les dades creuades entre ajudes contra la pobresa energètica, l'ocupació o les hores destinades a la feina a la llar, l'estudi determina quin és el rostre aproximat de la pobresa energètica.
L'estudi es recolza, entre d'altres, en les dades de l'Ajuntament de Barcelona, que especifiquen que de les persones que van rebre ajudes per a pobresa energètica, hi havia el doble de dones que d'homes; l'any 2015, 20.169 dones van ser ateses, respecte a 9.437 homes majors de 60 anys. Els números van més enllà i mostren que, tant per districte com per franja d'edat, les dones superen el nombre d'homes que van demanar ajuda als Serveis Socials de Barcelona.
D'altra banda, l'estudi també determina que la pobresa energètica comporta, en base a una sèrie d'entrevistes realitzades a afectades, una pitjor alimentació i una situació major de vulnerabilitat habitacional. Les entrevistades coincideixen que resulta un “esforç” demostrar a l'Administració que es viu una situació de vulnerabilitat.
La trobada d'aquest dilluns ha servit per a reivindicar l'enfoc de gènere a les polítiques de les institucions. Tot i els diversos apropaments que s'han fet des de l'administració per tenir en compte el biaix de gènere en les polítiques públiques –Barcelona, per exemple, compta amb l'Estratègia contra la Feminització de la Pobresa–, l'estudi destaca que no són suficients.
Feminització de la pobresa energètica
Segons indica l'informe, ser dona afecta directament al risc de patir pobresa. Els experts que han elaborat l'informe asseguren que la feminització de la pobresa és una evidència i, per tant, la feminització de la pobresa energètica també. Hi ha diversos factors que recolzen aquesta tesi.
El primer, la taxa de risc de pobresa sota supòsit d'autonomia (calculada en base als ingressos individuals i no als ingressos per llar), mostra que les dones tenen un 25% més de possibilitats de caure en la pobresa; les dones presenten un 49,7% de possibilitats, respecte al 25,7% dels homes.
Aquesta dada demostraria que, en termes de vulnerabilitat i opressió, la dependència de la dona de la llar per a garantir certes condicions de vida la fa econòmicament més vulnerable. Així ho recolza la bretxa salarial existent a la ciutat de Barcelona, d'un 25% de diferència. De fet, un altre factor que afecta les dones i les empobreix, tenint en compte la diferència en la remuneració i l'accés als recursos, seria la imposició en la distribució de rols: les dones passen quasi el doble d'hores setmanals dedicades a la llar. L'informe destaca que els talls de subministrament, un accés insuficient als serveis bàsics i la generació de deute afecta més a “qui viu més lligat a l'espai privat”.
Per últim, l'estudi destaca que la pobresa energètica té greus conseqüències en tots els àmbits de la vida de les persones que la pateixen: salut, social i psicològic.
