La superilla d'Ada Colau celebra mig any de vida amb elogis i alguns ajustos pendents
La superilla del barri del Poblenou de Barcelona ja no és un desert. Testos, bancs i fins i tot una pista d'atletisme ocupen ara l'asfalt dels carrers Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger. Si bé la imatge de buidor dels primers dies de la implantació de la prova pilot del repte de pacificació de l'espai més important del Govern d'Ada Colau s'ha esvaït, els dubtes sobre el projecte segueixen entre una part del veïnat.
No és així per a l'Ajuntament de Barcelona, que ha donat per bo el primer mig d'any de proves a la zona i ha anunciat les primeres obres estructurals a l'espai per a l'estiu. Tot això mentre la superilla de Colau desperta lloances internacionals i posa la mosca rere l'orella als experts, que alerten sobre el possible encariment de la zona.
Si bé el consistori segueix obert a “alguns ajustos”, la nova estructura de la superilla està decidida: la pacificació de l'espai passarà per anivellar la calçada amb la vorera, a més d'instal·lar àrees infantils i zones verdes. A la zona central de la superilla estan previstos 68 habitatges públics; en total, una inversió de més d'un milió d'euros. L'Ajuntament destaca que les noves accions “incorporen les queixes dels veïns” després de trobades i reunions amb diverses entitats del barri.
El Govern d'Ada Colau ha exhibit d'aquesta manera fe en un projecte que, des de bon principi, ha generat controvèrsia. La “falta d'informació”, afligia un dels veïns del carrer Tànger el dia de la presentació de la superilla; la poca concreció dels usos dels espais buits (carrers i xamfrans), que han viscut diferents revisions per part del consistori; o la confusió viària fruit de la nova ordenació del trànsit (bicicletes i vehicles encara competeixen pel mateix carril) són algunes de les queixes abocades pels veïns de la zona, que s'han unit sota la plataforma Afectats per la Superilla del Poblenou (PASP9).
Aquesta plataforma ha lamentat en reiterades ocasions la “imposició” del projecte i els perjudicis que suposa aquest respecte a l'aparcament, l'accés als autobusos (s'han desplaçat al perímetre de la superilla) o la garantia del bon funcionament dels equips d'emergència per l'impediment de creuar l'illa en línia recta.
Els veïns contraris a la superilla han fet soroll aquests mesos: recollida de més de 4.000 signatures i fins a dos manifestacions contra el projecte. Segons ha pogut saber aquest diari, la setmana vinent aquests veïns presentaran un informe amb el que consideren “irregularitats” en la implementació de la superilla del Poblenou. Si bé la plataforma ha reservat la seva postura sobre l'anunci de consolidació de la superilla del Poblenou per part del consistori fins a la presentació de l'estudi, fonts pròximes a PASP9 recelen del pas donat per l'Ajuntament.
No tothom a la zona és de la mateixa opinió, altres veïns han creat el Col·lectiu Superilla Poblenou, que avala l'espai “guanyat” als cotxes amb el model de Colau i celebra, en paraules d'un dels seus membres, Genís Barrera, el “major ús del carrer per part de la gent”.
El debat sobre la gestió de la superilla del Poblenou ha transcendit en el primer mig any de vida als veïns. El Síndic de Greuges (Defensor del Poble català) va denunciar la “falta de planificació” de la intervenció i ha rebut fins a 84 queixes en els primers mesos del projecte. Rafael Ribó també ha demanat “més consens veïnal” en les noves reformes de l'espai. Els arguments del Síndic han servit a l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona per carregar amb duresa contra Colau.
Elogi internacional i perills locals
L'aposta del Govern local per la peatonalització d'un tram del Poblenou –amb vista a que el projecte s'expandeixi a quatre zones més de la ciutat– ha cridat l'atenció dels mitjans internacionals. En els últims mesos, diaris com el britànic Vox o l'americà The New York Times han acollit amb entusiasme els plans de Colau per a la pacificació de la ciutat i la reducció dels vehicles.
Experts de tots dos mitjans han considerat les superilles com una solució per “lliurar les ciutats a persones i bicicletes”. Però, ¿per què els elogis internacionals xoquen amb la realitat que viu Barcelona en la implementació de les superilles? El membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) i professor de l'escola universitària de turisme Ostelea, Jose Mansilla, apunta a la “il·lusió naïf d'intentar modelar l'urbà des d'un despatx, només fent ús de l'arquitectura i l'urbanisme”. En altres paraules, el que sobre el paper sembla molt bonic, resulta “molt més complex en la realitat”, aclareix Mansilla.
Mansilla insisteix que “la gent no ocuparà el carrer perquè deixin de passar-hi cotxes”, pel que creu que calen “més propostes”. Els usos de la ciutat, diu Mansilla, requereixen més treball veïnal –“una cosa que se li podria retreure a l'Ajuntament”, puntualitza– i un estudi “complet” de cada zona d'implementació.
Allò que tampoc recullen els retalls de premsa internacionals són els perills d'encariment de les zones i de desplaçament de la població que poden acompanyar els processos de pacificació. Si bé, gràcies al Pla especial urbanístic d'Allotjaments Urbanístics (PEUAT) de Colau, el Poblenou passarà a ser una zona de decreixement turístic, Mansilla alerta de la inflació a l'interior de la superilla i dels seus voltants més enllà de la pressió turística. “No és només la superilla, és també la pacificació dels carrers Pere IV o Bilbao. Caldrà estar alerta”, rasa Mansilla.
