Xavier Garcia Albiol ha encès la campanya electoral a Catalunya. El lema d'un cartell monumental amb el lema: Limpiando Badalona, d'inequívoques ressonàncies racistes, ha fet que tots carreguin la crítica contra l'edil del PP. L'alcalde ha justificat el cartell amb una excusa pobre i ha fet com sempre: mantenella i no enmendalla. El rebombori ha superat de molt els límits de la ciutat i de Catalunya. En aquest sentit, L'eurodiputat del PSC Javi López ha fet arribar una carta als presidents del Parlament Europeu i la Comissió Europea, Martin Schulz i Jean-Claude Juncker, per denunciar la “campanya xenòfoba” del PP a la ciutat de Badalona. Albiol està, doncs, en boca de tothom: Objectiu complert!
Garcia Albiol, tot i la seva alçada, supera els dos metres, podria ser un hàbil judoka. Exerceix el principi fonamental de la lluita asiàtica: aprofitar l'embranzida dels adversaris per, amb un hàbil cop de maluc, desequilibrar-los i tombar-los a la lona.
Què hi ha darrere de l'anunci? És una relliscada de l'edil del PP amb més poder a Catalunya, o una jugada hàbil? Els observadors de la política badalonina consideren que la frase provocativa té dos efectes. En primer lloc pretén consolidar els seus seguidors, els votants que el van dur, contra tot pronòstic, a la casa de la Vila a Badalona. El segon efecte és que centra el debat municipal en idees genèriques i no en aspectes tangibles com la gestió realitzada o el programa que presenta el partit conservador per als pròxims quatre anys.
Badalona és la tercera ciutat més poblada de Catalunya, amb 222.074 habitants segons l'últim cens. La localitat té 34 barris. D'aquests, l'any 2011 el PP va guanyar en 28, quan només quatre anys abans només s'havia imposat en dos.
A les eleccions de 2011 van votar 81.370 persones, cosa que tot i que la participació va augmentar quatre punts, suposa una abstenció del 47,86%.
El PP va obtenir 26.890 vots i 11 regidors. En segon lloc va quedar el PSC amb 21.778 vots i 9 escons. En tercer lloc va quedar Convergència i Unió amb 10.091 vots i 4 edils. El tercer lloc se'l va endur ICV-EuiA, amb 7.174 vots i tres regidors.
Les enquestes amb les quals treballa el PP a la principal ciutat del Barcelonès Nord diuen dues coses. La primera que el PP serà la principal força política. La segona que potser no aconseguirà majoria absoluta. I això per la incògnita de la mossegada que en el seu electorat pugui fer la inèdita candidatura de Ciudadanos. L'espantall de les actuacions contra els immigrants posa doncs fil a l'agulla per solucionar els problemes: situa el dilema: Albiol contra tots. I després evita que hagi de donar comptes de com ha governat i què planteja per al futur.
Albiol és un professional de la política d'àmplia trajectòria. Fa més de 23 anys que viu de l'erari públic, però es presenta en els barris on aconsegueix més vots com la novetat que arranjarà els problemes dels ciutadans. Problemes causats «pels polítics» que havien governat anteriorment, ergo, els socialistes i més enllà comunistes.
Atiar la por a l'estranger
La darrera campanya electoral Albiol la va fer jugant amb la por i la inseguretat que produeix la crisi en molts barris populars del cinturó industrial de Barcelona. Va usar, sempre al caire de la legalitat, la por als estrangers, i més concretament la por als gitanos romanesos com ariet. De forma indissimulada va fer cartells i fulletons culpabilitzant els estrangers de la inseguretat que sentien els veïns fruit de la recessió i l'atur. Això en una ciutat on més del 60% dels veïns procedeixen de fora de Catalunya.
L'embranzida del PP es va sustentar en dos punts més: promeses a l'engròs i una difusa sensació d'abandó dels badalonins respecte al PSC, un partit que durant dècades va guanyar de llarg als barris, en una successió d'alcaldes gairebé dinàstica.
Entre les promeses, la més sonada va ser que l'ajuntament pagaria tots els llibres de text a tots els alumnes de la ciutat, tant els de les escoles públiques, les concertades o les privades. En quatre anys no ha finançat ni un llibre i a més, s'ha desmuntat la socialització de llibres que es practicava en algunes escoles públiques.
La seguretat era també una promesa explícita del govern Albiol: el lema: poniendo orden, molt en l'abús dels gerundis tradicional del PP de Badalona. El resultat ha estat magre. Els caps de setmana són habituals els incendis de cotxes i contenidors que, tot i la gran despesa feta en policia, no s'han frenat.
El PP va arribar al poder sorpresivament, tot i ser minoria majoritària. L'abstenció de CiU va possibilitar l'ascens d'Albiol a la Casa de la Vila. Entre els polítics badalonins es parlava d'un canvi de cromos: CiU possibilitava l'alcaldia a Albiol amb la seva l'abstenció, i el PP facilitava a canvi el control de CiU de la Diputació de Barcelona. L'acord s'ha negat sempre per part de CiU, però aquest partit és l'únic que comparteix poder a Badalona, ostenta la gestió del districte primer, que abasta els barris propers al Centre, de vot tradicionalment convergent.
Durant els quatre anys en què ha governat el PP a Badalona s'han succeït els escàndols. Molts d'ells protagonitzats per càrrecs de confiança del govern municipal. Albiol va fer bandera de la crítica a la proliferació de càrrecs de confiança de l'època PSC. Els socialistes van arribar a tenir 58 càrrecs de confiança. Ara el PP en té 37 tot i que la llei limita aquest contingent fins als 27. En alguns casos càrrecs socialistes van ser heretats pel PP en una mena de successió clientelar.
Aquests quatre anys la política d'Albiol respecte a la immigració ha consistit bàsicament a fer-los la vida difícil. Però el més cridaner ha estat la difusió entre la població d'un missatge culpabilitzador. Per exemple, la Guàrdia Urbana fins fa poc esmentava la nacionalitat dels detinguts, sempre que aquesta no fos espanyola. Quan era així, aquest punt no se citava en les notes de premsa. Amb aquests missatges i la idea que els estrangers disputen les ajudes públiques als locals s'ha transmès una imatge del forà com a font de problemes, sobretot d'ordre públic.
Selfies i «votants independentistes»
La gent als barris veu amb perplexitat que la classe política de la ciutat, que viu al Centre, defensa amb contundència la convivència entre les diferents comunitats. En ser preguntats, molts veïns dels barris afirmen que és fàcil emetre opinions sobre qüestions que no t'afecten directament. Però tampoc Albiol, abanderat dels barris, hi viu. Durant un temps va viure a l'opulent Sarrià, a Barcelona, i ara viu també al Centre, cosa que no impedeix defensi abrandadament solucions a problemes que, si existeixen, ell no pateix.
El populisme d'Albiol el fa omnipresent. Deu ser l'edil amb qui s'han fet més selfies els badalonins. Sempre està a punt per fotografiar-se amb qui es posi a tret. Fa reunions als bars dels barris mentre evita les associacions de veïns, focus de crítiques. I, sabent que els mitjans de comunicació estan amatents a repetir les seves paraules pot afirmar, sense proves, coses com «cada cop hi ha més independentistes que diuen que em votaran», coses que, siguin certes o no, l'endemà son titular.
Com a bon judoka s'apodera de les iniciatives positives de la ciutat, com la urbanització del passeig marítim, ideada i projectada pels socialistes, i culpa al govern anterior de què els carrers estiguin mal asfaltats, quan fa quatre anys que aquest assumpte és responsabilitat única i directa del PP.
Les alternatives
Les alternatives polítiques tenen difícil lluitar contra la popularitat, en positiu o negatiu de què gaudeix Albiol. Jordi Serra, del PSC té, segons els observadors badalonins, poc carisma. Ha de lluitar contra la crítica que li atribueix totes les errades de més de 30 anys de mandat del seu partit. A això s'han de sumar les escissions patides. Tanmateix va guanyar a Badalona les anteriors eleccions europees en les quals el PP va quedar en tercer lloc, darrere d'ERC.
CiU presenta per cinquè cop Ferran Falcó com a candidat a l'alcaldia. La coalició va formar govern amb els socialistes i ha possibilitat que el PP governés, limitant-se a suavitzar els aspectes més durs de la política dels conservadors. La seva expectativa és aconseguir amb la resta de l'oposició de tradició democràtica bastir un govern alternatiu al d'Albiol.
ERC, amb Oriol Lladó, és un llibre sense obrir. En les anteriors eleccions municipals no va obtenir cap regidor, però en les europees va quedar en segon lloc a la ciutat, guanyant fins i tot al barri d'on va néixer Albiol: La Morera. Els republicans junt amb PSC i ICV van signar un acord programàtic que podria ser la base d'un pacte a l'alcaldia, tot i que les tres forces polítiques ho neguen.
ICV-EUiA ha patit un fort sotrac abans de les municipals. El nou candidat, Àlex Mañas, havia estat regidor d'educació en anteriors governs. En aquesta ocasió la coalició es presenta junt amb un grup procedent de Podem, però no avalat per aquest partit: el col·lectiu. És possible.
A l'esquerra queda Guanyem Badalona en comú una coalició formada per membres de CUP, part de EuiA, Podem Badalona, els Verds i Procés Constituent. Aspiren a entrar amb força a l'ajuntament i són els abanderats de la nova política.
I queden les candidatures que més por fan a Albiol. Ciudadanos, que presenta un desconegut professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i té unes incertes perspectives però als quals el boom mediàtic pot afavorir molt. Resten finalment UpyD i Llei, un grup local. Els dos amb poques possibilitats de guanyar.
Amb aquest panorama i els resultats mediàtics dels seus estirabots, tot fa pensar que mentre les enquestes no donin Albiol com a alcalde amb majoria absoluta les frases equívoques contra l'emigració sovintejaran. Es tracta de compactar el seu electorat i evitar fuges cap als ambigus Ciudadanos. Fugues que l'obligarien a pactar i podrien posar en perill el seu regnat a la tercera ciutat catalana.