El col·lectiu LGTB celebra el primer impacte de la llei antihomofòbia però lamenta la manca de difusió
La llei antihomofòbia aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 2 d'octubre, una normativa pionera a Europa, es va apuntar el seu primer beneficiari a mitjans de febrer. El Síndic de Greuges -defensor del poble català- va resoldre que un intern a la presó barcelonina de Quatre Camins havia de tenir accés al tractament de reassignació de sexe, que se li havia denegat. La nova llei catalana estableix que cal facilitar que detinguts i reclusos puguin continuar els seus tractaments mèdics i hormonals.
Aquesta primera victòria emmarcada en la nova llei forma part de les 22 denúncies que l'Observatori contra l'Homofòbia ha rebut des d'octubre i que podrien tenir empara en la normativa, segons ha declarat Eugeni Rodríguez, un dels portaveus de l'Observatori. D'aquestes denúncies, cinc ja han estat remeses a la Generalitat, concretament a l'àrea per a la igualtat de tracte i no discriminació de persones Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, un organisme que segons la llei està obligat a actuar i remetre els casos a la Fiscalia o Mossos.
El que preocupa els col·lectius LGTB, però, és que dels 22 casos rebuts, de moment només dues persones s'han atrevit a formalitzar una denúncia. Rodríguez considera que “hi continua havent desconfiança total per raons òbvies; al que li fan la vida impossible creu que no val la pena fer una denúncia”.
Aquestes dues denúncies formen part de les cinc que ha rebut la Generalitat. Les altres tres han estat impulsades per diverses entitats, en contra d'iniciatives com un joc anomenat Matar al Gay o el llibre Comprendre i sanar l'homosexualitat.
Probablement molts, segons Rodríguez, desconeixen que amb la llei antihomofòbia seves denúncies ja no seran desestimades per un codi penal que només castiga delictes greus, sinó que trobaran refugi en una normativa catalana que té en compte faltes en una escala de gravetat que inclou insults, vexacions, incitació a l'odi en els mitjans o discriminació a causa de l'orientació sexual.
Des de l'Observatori reclamen a la Generalitat una campanya pública i també interna entre els funcionaris que ajudi a difondre els avantatges que ofereix la llei a les víctimes de l'homofòbia i la transfòbia. “Han de crear un clima de confiança al voltant de la llei, sinó serà paper mullat”, els recrimina Rodríguez, que compara aquest avanç com si fos “una vacuna molt important que encara no està a les farmàcies”.
Les denúncies segueixen creixent: un 2,5% aquest curs
L'Observatori ha fet aquest primer balanç de l'entrada en vigor de la llei just després de presentar el seu informe sobre l'estat de l'homofòbia el 2014, que segueix presentant un augment dels casos denunciats: el 2014 els van arribar notícies -principalment a través del formulari de la seva web- de 394 casos, un 2,5% més que l'any anterior i fins a un 43% més que el 2002. Però aquest increment de les denúncies vol dir que es donen més casos d'agressions homòfobes? O que la gent està més sensibilitzada?
Rodríguez vol creure, segons explica, que es deu a una major presa de conciencia per part dels afectats, però alhora considera que la xifra és “alarmant”, perquè en qüestions de LGTBfòbia les denúncies solen ser la punta de l'iceberg d'un cúmul d'agressions i assetjaments.
L'estudi constata, com en anys anteriors, que més de la meitat dels casos responen a agressions físiques o insults, i que la discriminació institucional s'endú un gens menyspreable 8% dels casos, el mateix percentatge que la discriminació en els mitjans de comunicació.
Una de les novetats de l'estudi és que distribueix territorialment els casos per primera vegada. I sorprèn a l'observatori que, molt a prop de la província de Barcelona, que compta amb un 32% dels casos, s'hi situï Lleida, amb un 30%. “Ens preocupa perquè a Barcelona hi ha molta xarxa de suport per als afectats: més de quaranta col·lectius, llibreries, fundacions, bars... i en altres províncies no tant”, remarca Rodríguez.
L'observatori ha volgut destacar la classificació segons els agressors, una altra novetat de l'estudi. El 45% són homes, i el 10%, dones. Els percentatges restants corresponen a parelles (7%), entitats (30%) i altres.
