Les contradiccions sobre el full de ruta independentista marquen l'inici del nou Govern
El Govern “de transició nacional” encapçalat per Puigdemont comença a acusar els seus primers girs de guió respecte al full de ruta independentista sense que es compleixin dues setmanes de la seva formació. El nou Executiu s'ha posat com a objectiu “complir el mandat del 27-S”, per la qual cosa haurà de conjugar un programa electoral que es compromet a declarar la independència en 18 mesos, un Govern en coalició i una majoria parlamentària que depèn de la CUP. Tres característiques que ja han començat a generar les primeres contradiccions.
El primer canvi respecte al full de ruta es va verbalitzar en la primera entrevista del recent investit, a TV3, on Puigdemont va descartar fer una declaració d'independència en aquesta legislatura. El president va assumir que el 27-S l'independentisme no havia aconseguit arribar a la meitat dels vots favorables, de manera que els electors havien de ratificar en referèndum la nova Constitució, que segons el pla de JxSí s'elaborarà la següent legislatura.
Però el nou calendari dibuixat per Puigdemont no satisfà ERC, que per boca de la seva secretària general, Marta Rovira, ha assegurat aquest dimarts que hi hauria una declaració d'independència abans de 18 mesos, i per tant abans de les noves eleccions i del referèndum sobre la Constitució. El mateix republicà i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va ratificar poc després les intencions del seu partit, recordant que en el full de ruta acordat entre els partits de la coalició de govern inclou una “declaració d'intencions de què estem fent”.
La portaveu del Govern, Neus Munté, ha sortit aquest dimarts per intentar tornar a ficar a una mateixa direcció les posicions que en els últims dies semblaven prendre camins divergents. Munté ha assenyalat que la cohesió a l'Executiu en l'objectiu de la independència és “total” i que la “declaració d'intencions” esmentada per Junqueras “es pot adjectivar de la manera que vostès vulguin”.
La portaveu ha descartat la unilateralitat amb l'argument que “a Europa aquest concepte té un caràcter molt negatiu”, però ha esquivat la confrontació directa amb Rovira assegurant que no hi ha diferències entre les paraules d'ambdues. Independència sí, per tant, però sense determinar si s'ha de declarar en aquesta legislatura ni si es contempla fer de forma unilateral amb l'actual minoria en vots.
Aquesta manca de concreció en els plans independentistes permet al Govern tancar el primer indici de crisi entre els dos socis, però també canvia per la via dels fets el full de ruta de Junts pel Sí, que abans del 27-S semblava tancada i calendaritzada. Malgrat que el Govern afirma que la cohesió interna és total, la visualització de les dues postures respecte als futurs passos no només han marcat l'inici del nou Executiu sinó que posen en l'agenda de Puigdemont la necessitat de redefinir el pla independentista heretat de Artur Mas.
Una possible sortida a la cruïlla que se li planteja al Govern Puigdemont és la mostrada per Munté aquest dimecres. La consellera portaveu ha centrat el pes polític de la legislatura en la consecució de les “estructures d'Estat”, el que requereix “tenir a punt i aprovades lleis molt importants, com la de transitorietat jurídica, la de la hisenda catalana i la de la seguretat social ”. Quan es declara la independència en aquest pla? No està clar, però Munté ha deixat entreveure que la mateixa convocatòria d'eleccions constituents podrien ser el vehicle per a introduir-la. “La convocatòria d'eleccions constituents és la declaració d'una intenció molt clara, ja que són per elaborar la Constitució d'un Estat independent”, ha assegurat.
