Va passar amb la cadena humana de 2013, amb la V gegant de 2014 i amb la Meridiana de 2015. Quan s'apropa l'estiu, els ànims del moviment independentista semblen desinflar-se i arriben els dubtes sobre si serà capaç de tornar a superar la manifestació de la Diada anterior. Si bé fins ara cada 11 de setembre ha complert les expectatives, el repte ha tornat a presentar-se aquest any, a les portes de l'assemblea general que aquest diumenge celebrarà l'ANC.
La disputa entre els diferents sectors de l'entitat, en pugna interna des de fa diversos mesos, han cristal·litzat al voltant de com ha de ser la mobilització de la propera Diada. La comissió va buscar fórmules per escapar de la seva pròpia espiral, que l'obliga a superar-se cada any i que alguns socis consideren insostenible, i va promoure una manifestació descentralitzada. No obstant això, aquesta proposta no va rebre el beneplàcit de la majoria del secretariat nacional, que va retornar la proposta a la comissió de la Diada. Aquest divendres el secretariat nacional es va tornar a reunir per decidir la qüestió. A última hora va trascendir un principi d'acord que duria la manifestació a Barcelona, amb un marcat accent internacional. La proposta ha de ser exposada com a molt tard aquest diumenge als socis.
“No hem de buscar el creixement constant en nombre de manifestants, això és insostenible”, explicava un membre del secretariat nacional abans de la reunió de divendres. Segons exposava, l'opció descentralitzada en diversos municipis catalans permetria a l'independentisme evitar la guerra de xifres respecte a les diades dels anys anteriors, i també facilitaria que més gent acudís a les protestes al no haver de desplaçar-se.
L'altra opció sobre la taula és continuar la línia seguida fins ara i convocar una gran acció unitària. El problema, segons es reconeix en el si de l'Assemblea, és que l'escenari català ha canviat després de la victòria de Junts pel Sí i l'horitzó de la desconnexió ja és un objectiu compartit, almenys sobre el paper, amb el Govern. Aquest context i el fet que l'any passat la Diada es convertís en el primer acte electoral de l'independentisme ha trencat el relat que les accions de l'ANC i Òmnium serveixen per “empènyer” a les institucions cap a la independència.
La discussió sobre com ha de ser la mobilització d'aquest Onze de Setembre és el reflex d'una pugna soterrada entre les diferents famílies de l'entitat. El president, Jordi Sánchez, està recolzat per l'aparell de l'organització, segons li retreuen els seus crítlics, com David Madí, home de confiança d'Artur Mas. Entre els crítics no hi ha veus que destaquin, fora de la guanyadora de les eleccions de l'any passat, Liz Castro. El tercer sector és el representat per Pere Pugès i l'exvicepresident de l'entitat, Jaume Marfany, a qui molts consideren que van ser els artífexs de la presidència de Sánchez el 2015.
El debat de la presidència en el rerefons
L'assemblea d'aquest diumenge servirà per a més coses que donar a conèixer l'acció que es convocarà la propera Diada. Entre d'altres coses, l'entitat ha de renovar els estatuts, aprovar l'anomenat “full de ruta” anual, aprovar la gestió econòmica i convocar eleccions. És aquest últim aspecte sobre el qual estan fixades totes les mirades, fins al punt que alguns dels sectors promouen un canvi en el model electoral. Fins ara, els socis voten directament els membres del secretariat nacional i són aquests qui posteriorment trien el president. Aquest model ha donat lloc a episodis com el de l'any passat, quan Liz Castro va ser la més votada pels socis però el secretariat es va decantar després per Jordi Sánchez, l'actual president.
Diumenge, els socis votaran si volen un canvi en el mètode d'elecció, per triar directament el president, i fins i tot que el secretariat disposi d'una composició territorial diferent. Segons afirmen els crítics amb Sánchez, l'elecció directa beneficiaria l'actual president, per la inèrcia i per ser més conegut que qualsevol dels seus competidors. De fet, una candidatura rival a la de l'actual president es dóna per descomptada, encara que fins ara cap nom propi ha fet el pas de postular per al càrrec.
Els crítics amb Sánchez retreuen el seu paper durant el seu primer any de mandat, que veuen excessivament institucional i proper al Palau de la Generalitat. Consideren que l'ANC va quedar paralitzada durant els llargs mesos de negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, com també ho fa ara quan CDC trepitja el fre sobre el calendari independentista. Observen, en definitiva, que l'entitat ha perdut autonomia i frescor. Els partidaris de Sánchez, en canvi, destaquen el gir social emprès per l'Assemblea, així com la llista unitària de l'27-S, que qualifiquen d'èxit rotund.
Partidisme, llista única i unilateralitat
Un dels assumptes que més han tensionat l'ANC en l'últim any, el de la llista única independentista, serà votat aquest diumenge. La ponència que proposa l'entitat aposta per formar una candidatura “de màxima unitat independentista” en el cas que es repeteixin les eleccions generals, una proposta coincident amb la línia que ha manifestat el candidat de Convergència el passat 20-D, Francesc Homs. Diverses assemblees territorials, fins a 9 d'elles, han presentat esmenes en contra d'aquest propòsit, amb arguments que van des de la inconveniència estratègica fins acusacions directes d'instrumentalització de l'ANC per part dels partits.
L'assumpte de la instrumentalització partidista no és la primera vegada que apareix en els debats de l'Assemblea, però des de les últimes eleccions al Parlament ha guanyat importància entre alguns sectors, que consideren que CDC ha arrossegat l'entitat als seus postulats. El paper de l'ANC durant la confecció de la llista de JxSí, participant en les reunions en què se li va donar forma, així com algunes declaracions del president durant les negociacions d'investidura entre Junts pel Sí i la CUP, l'hivern passat, no han agradat a tots els socis i en privat alguns s'han queixat al considerar que l'entitat s'ha implicat massa en qüestions electorals.
Un altre dels punts que crea controvèrsia i que serà votat el diumenge mitjançant esmenes al document polític és el full de ruta de JxSí, que el Govern de Puigdemont ja ha avançat que incomplirà al rebutjar la via unilateral per a aquesta legislatura. Alguns nuclis consideren, i així ho exposen en les esmenes, que el full de ruta de JxSí s'ha de complir i rebutgen fins i tot canviar-lo davant de l'oferta d'un referèndum per part de l'Estat. La ponència proposada per l'entitat, però, aposta per asseure's a negociar els termes d'aquest referèndum en l'hipotètic cas que sigui proposat.