Amilcare Rambaldi (1911-1995) va ser un tipus inquiet que... tenia les seves coses. Entre elles, la d'haver introduït la cançó catalana a Itàlia, o la d'haver impulsat el Festival de Sanremo, o la d'haver creat el prestigiós Club Tenco de cançó d'autor. Aquestes “coses” que tenia Amilcare han desembocat ara en un festival que va més enllà de la música per estendre un pont entre cultures. Sota l'oportú nom de Cose di Amilcare i amb Barcelona com a seu, aquesta trobada es va obrir el passat 18 d'octubre amb un concert del txec Jarek Nohavica, apadrinat per Roger Mas, i es tancarà l’11 d'abril al Teatre Joventut de L' Hospitalet amb l'actuació de Mauro Pagani acompanyat per Maria del Mar Bonet, Amacio Prada i el senegalès Badara Seck.
En l'última edició del BarnaSants, el festival de la cançó d'autor de referència a Espanya, la presència italiana va ser destacada. El mític Gino Paoli i Giorgio Conte emocionar a l'Auditori, mentre que el popular cantautor Francesco de Gregori juntament amb Ambrogio Sparagna i la seva orquestra van posar cap per avall al Teatre Joventut de l'Hospitalet. El cantant del Bierzo Amancio Prada (Premi Tenco 2011), va ser una altra pota “italiana” (premi Tenco l'any passat), al Luz de Gas. El següent capítol d'aquesta trobada musical ibèrico-transalpina és el festival Cose di Amilcare.
‘Amic de Barcelona’
Es tracta d'un homenatge a Amilcare Rambladi per haver estat l'introductor de la cançó a Itàlia, amb la invitació a Quico Pi de la Serra, el 1978. Immediatament van desembarcar Llach, Serrat, Joan Isaac ... “Amb Llach va començar tot”, diu Sergio Sacchi, president del Club Tenco i un dels instigadors l'actual iniciativa. “Ara, aquest festival vol ser una trobada internacional en què el públic sigui internacional. Vam buscar a txecs per al concert de Nohavica. I van venir. Els italians estan avisats per al de Agricantus [aquesta nit], i els portuguesos per al de Godinho... Perquè serà una trobada multicultural també a les platees”. “La vida, amic, és l'art de la trobada”, solia recordar Rambaldi, citant un vers del cantautor i poeta Vinicius de Moraes.
El que va aconseguir Amilcare al seu país va ser històric: mai una minoria lingüística ha trobat una hospitalitat musical tan gran en territori italià. Maria del Mar Bonet, Pere Tàpies, Roger Mas... han anat alimentant aquest compromís cultural no escrit i instigat per Rambaldi, a qui li va valer al seu dia la condició de “Amic de Barcelona” en una concessió de l'alcalde Narcís Serra.
El ritme de la Mediterrània
Els escenaris del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), Tinta Roja, Auditori Barradas, Teatre Joventut i Luz de Gas acullen autors italians però també a un txec, a un portuguès (Sérgio Godinho) i un senegalès (Badara Seck). Tots ells canten sota l'empara d'un cantant de la casa, que exerceix de padrí. Roger Mas va cantar amb Nohavica en una experiència que va definir com “fantàstica” per tot el que suposa d'unir dues cultures aparentment distants (la txeca i la catalana, en aquest cas) però amb tantes inquietuds comuns. Aquests artistes (autòctons i forans) han gravat un CD en el qual podem escoltar, cantant en italià, a artistes tan diversos com Dani Flaco, Marina Rossell, Miquel Pujadó o Joan Isaac.
Aquesta nit és el torn de Agricantus, un grup sicilià d'un gènere definit com “world ethnic electrònica”. Presenten l'àlbum Kuntarimari, que significa contes del mar, i en el qual artistes convidats de diferents països ens condueixen a un viatge pels pobles del Meditrerráneo. “La connexió amb Barcelona ve per mar”, comenta Sergio Sacchi. “Expliquen i canten històries de la Mediterrània, del mar català, italià, turc, d'un mar solcat per pasteres...”. I ho fan en les llengües dels diversos pobles: francès, turc, català, castellà, sicilià.
Laboratoris culturals
La resta del festival, que inclou vuit concerts més, els últims dels quals compartiran cartell del BarnaSants, són una ocasió única per trobades “vitals” de les que es poden aprendre moltes i bones lliçons. Perquè aquestes trobades, com les que diu Vinicius de Moraes, són autèntics laboratoris culturals: veurem el cantautor de Trieste Toni Bruna, fill d'exiliats de Istria, cantar en dialecte triestí juntament amb la ampurdanesa Rusó Sala, tan impregnada de les tradicions mediterrànies. El valencià Feliu Ventura compartirà escenari amb Yo Yo Mundi, un dels exponents dels cantants protesta italians, a mig camí entre el rock i el folk, i l'anarquista Alessio Lega. El veterà Eugenio Finardi serà apadrinat per Joan Isaac. El poeta, cantant, escriptor satíric i actor florentí David Riondino serà parella del rebel de Bellvitge Dani Flaco. El portuguès Sérgio Godinho compartirà l'escenari del Teatre Joventut amb Marina Rossell. El violinista i flautista, rocker i cantautor Mauro Pagani actuarà acompanyat de Maria del Mar Bonet, Amancio Prada i Badara Seck i el còmic de ferotge sàtira política Alberto Patrucco cantarà amb un company filòleg i purista de la música i la paraula comell, Miquel Pujadó.
I si Cose di Amilcare ultrapassa fronteres, sobrepassa també els límits de la música: ja hem pogut assistir a una exposició de 42 caràtules de vinils a càrrec de Fernando González Lucini, la llibreria gracienca Le nuvole està oferint documentals diversos sobre música italiana, demà comença Photoshow , del fotògraf Fabricio Fenucci i, a partir del 15 de desembre, l’exposició Món Llach... Es tracta de trobades, simples i enriquidores trobades. Aquests encontres que són, en definitiva, la vida.