El nou model d'atenció primària prioritza la rendibilitat econòmica

Els sistemes sanitaris basats en l’atenció primària són més eficaços, obtenen més bons resultats en salut i tenen menys desigualtats i costos sanitaris, mentre que una atenció primària feble s’associa a una mortalitat general i prematura més elevada. Aquesta és una de les conclusions del llibre Com comercien amb la teva salut? (Icària, 2014) elaborat per quatre experts catalans. Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat en diverses ocasions potenciar aquest tipus d’atenció. Catalunya té un model d'atenció primària que vagi en aquesta línia?

Controlada en gairebé un 80% pel l’Institut Català de la Salut (ICS), el proveïdor públic més gran a Catalunya, l’atenció primària catalana està vivint un procés de transformació. Des del 2014, l'ICS està implementant un nou model de gestió de l'atenció primària que canvia de forma substancial l'organització dels centres.

Ja no es parla de Centres d’Atenció Primària (CAP), sinó d’UGAP, Unitats de Gestió d’Atenció Primària, un model que de moment es va desplegant de forma “lenta i progressiva”, com apunten des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP).

En què consisteix aquest model?

Sara Manjón del Solar, directora de recursos humans de l’ICS, va ser qui va proposar un nou model de gestió de l’atenció primària enfocat a una millora de la productivitat. Aquest model es va començar a implementar al gener de 2014 sota el nom d’UGAP. Inicialment es va desplegar a la regió metropolitana nord de Barcelona, una àrea de la que Manjón n’havia estat directora territorial de recursos humans.

El que es pretén és unificar dos o tres equips d’atenció primària (centres de salut que tenen un coordinador propi) sota una mateixa direcció. L’objectiu, segon expliquen els ideòlegs, és fusionar centres, i per tant, estalviar directius. El model doncs, permetria, segons la informació facilitada per l’ICS a CatalunyaPlural, una interlocució territorial més propera i donar més poder als professionals, a més de reconèixer el seu lideratge clínic.

Com s’està aplicant en realitat?

Com explica a Catalunya Plural David Arribas, president del sector d'atenció primària de Metges de Catalunya, en el model antic per a cada equip hi havia un coordinador escollit pels professionals que “generava confiança” perquè treballava al centre. En canvi, ara, el nou model de gestió té una cúpula directiva que no ha estat escollida pels professionals i que en molts casos està exempta de prestar assistència mèdica. “La realitat és que els directius no han minvat i el personal de base sí”, explica Arribas. A més, el nou model de gestió engloba entre 40.000 i 70.000 usuaris, molts més que amb el model de CAP.

“Els directius es dediquen a potenciar que els números surtin i l’única manera de quadrar el pressupost en atenció primària és estalviant personal”, explica aquest doctor. És per això que aquest model ha acabat potenciant una reducció del personal i un transvasament de treballadors d’uns centres a uns altres. “Tenim menys companys i més càrrega de treball. A més, demanen complir amb coses que clínicament susciten dubtes. El que es vol és potenciar resultats quantitatius i no qualitatius”, defensa Arribas en declaracions a Catalunya Plural.

“Es prioritzen els resultats de pressupost sobre els resultats en salut”, es queixen per la seva part des de la FoCAP, i diuen que “tota la part qualitativa i intangible del treball s’ignora i tot s’orienta a resultats mesurables quantitativament”. Afegeixen que allí on s’ha implementat s’ha viscut un distanciament entre l’òrgan de gestió i la vida quotidiana dels centres de salut que afavoreix una gestió desconsiderada i poc democràtica dels professionals.

Falta de transparència en la implementació

Aquest diari ha demanat al departament de comunicació de l’ICS informació referent a les àrees on s’ha implementat ja el model, quin és el calendari que es pretén seguir i des de quan s’està aplicant la mesura. No obstant, des de l'ICS responen que no en poden parlar fins que “tot estigui més definit”, malgrat que fa més d’un any que el model de les UGAP s'està implantant.

Mesos després de començar a posar-se en pràctica alguns metges van recordar a l’ICS, explica Arribas, que aquest no era un model validat perquè no havia passat cap auditoria interna. Per això, l'ICS enlloc de dir que implementa les UGAP diu que “alguns equips entren en direcció única”. “Així és com fa sempre les coses l’ICS, sense informar als usuaris”, denuncia.

El nou model i les possibilitats de privatització

A David Arribas aquest model li recorda massa a la proposta que va fer al 2013 Josep Prat, antic director de l’ICS, per dividir l’ens públic en 22 empreses fictícies, una iniciativa que va quedar aturada, en part, segons la FoCAP, per la falta de credibilitat del seu impulsor, imputat pel cas de corrupció Innova.

Amb les UGAP, diu Arribas es creen “estructures que es podrien acabar venent. És un model fàcilment privatitzable a llarg termini” explica, degut a que aquesta concentració d’usuaris genera unitats més grans i sostenibles i per tant fàcils d’externalitzar. “El camí és aquest, ho tinc clar”, afegeix.

Fins i tot abans de la polèmica proposta de Prat, el 2006 es va intentar remodelar l’ICS i es va plantejar una iniciativa, interessant per la FoCAP, que consistia en donar més autonomia als equips d’atenció primària. Aquesta proposta, que segons el fòrum va donar respostes i resultats satisfactoris va quedar paralitzada “incomprensiblement”.

Al 2009 es comença a donar més autonomia als centres perquè tinguin més independència en la gestió. Els acords de gestió van quedar firmats al 2013 però l’autonomia real dels CAP es va paralitzar, ja que enlloc de que els centres pactessin el pressupost directament amb el CatSalut com es plantejava, van seguir depenent de l’ICS. L'últim intent de reforma és la proposta a la recerca de la rendibilitat econòmica de Sara Manjón: les UGAP.

Un sistema controlat per l’ICS

L’ICS –principal proveïdor del CatSalut i ens de naturalesa pública- controla gairebé el 80% de l’atenció primària a Catalunya, en total 285 equips d’atenció primària (EAP), el que popularment es coneix com a CAP. La resta de centres estan controlats en un 12,5% per altres entitats públiques, en un 6,8% per entitats amb participació privada i en un 3,5% per Entitats de Base Associativa (EAB). Els darrers anys, i en el marc de crisi econòmica, l’ICS ha vist reduït el seu pressupost de 2.915 milions d'euros al 2010 a 2.551 milions aquest any.