Toni Arco: “Les cooperatives d'ensenyament estem en una lluita desigual per donar-nos a conèixer”

L'Escola Sant Gervasi, de Mollet del Vallès és una cooperativa fundada l'any 1970 que opera en l'àmbit de l'ensenyament. Toni Arco és també de Mollet, té 39 anys i és des del 2009 el director financer de l'entitat. Va estudiar Administració i Direcció d'Empreses a l'Universitat de Barcelona (UB). A més, és membre del Consell d'Administració d'Inkemia IUCT Group i forma part del Consell Rector d'Aposta, Escola del Cooperativisme.

Sant Gervasi, és un projecte consolidat. Participa en el grup cooperatiu Clade, en la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i, a nivell intern, ha propiciat el naixement de dues cooperatives entre els seus alumnes. Així contribueix a la difusió del model cooperatiu.

Presenteu, breument el col·legi cooperativa Sant Gervasi

L’Escola Sant Gervasi és una cooperativa de treball associat dedicada a l’ensenyament i la formació. El centre té més de 1.600 alumnes des dels tres als divuit anys als que s’ofereix una mateixa línia pedagògica. A més a més, altres àrees de l’escola com per exemple la de qualificació professional fan pujar el nombre d’usuaris a uns 3.000. Som una escola privada concertada formada per una comunitat d’uns 175 professionals entre docents i personal d’administració i serveis.

En què considereu que es diferencia un col·legi cooperatiu d'un que fos privat o d'un de públic?

Crec que caldria diferenciar el model d’organització amb la titularitat del centre. Com et deia, en el nostre cas som una cooperativa amb l’ensenyament entre els tres i els setze anys concertat i, en canvi, el batxillerat és totalment privat. Malgrat aquesta dualitat, organitzem l’ensenyament que oferim d’una forma global, sense fer distinció en l’origen dels fons i centrant-nos en oferir un ensenyament de qualitat en totes les etapes de la vida escolar de l’alumne.

Potser una de les característiques que teniu és que abasteu des d'educació infantil fins a batxillerat. Això deu fer que els nois i noies puguin fer gairebé tot el seu itinerari sense moure's del centre, no?

Exacte. Aquesta continuïtat que podem oferir en l’educació dels nens, acompanyant-los des de que són molt petits, com llibres en blanc, fins a les portes de la universitat, pensem que és un dels factors diferencials que fan als pares i mares triar la nostra escola. Com a escola tenim molt clar el camí a seguir i que l’educació és un procés progressiu. El fet de poder disposar de quinze anys per formar els nostres alumnes és un gran avantatge per a la consecució dels objectius marcats.

La cooperativa és propietat dels seus treballadors, bàsicament ensenyants, però ha arbitrat algun mecanisme per a la participació dels usuaris, per exemple les famílies?

Sí, ja fa uns anys vam crear la figura dels socis col·laboradors, en el nostre cas pares col·laboradors. Si bé des de sempre hem intentat que els pares i mares que formen la comunitat Sant Gervasi se sentin part de la nostra escola mitjançant diferents tipus d’activitats, amb la creació de la figura del pare col·laborador aquesta intenció es converteix en un fet, donat que passen a formar part de la cooperativa coneixent, de primera mà, el nostre funcionament i tenint la possibilitat de participar de forma activa en el mateix.

Pel que es veu Sant Gervasi té especial cura en els idiomes i en la digitalització i fins i tot propicia intercanvis amb centres educatius per exemple de Gran Bretanya. Tot això no pot donar una imatge elitista?

Al contrari. Som una escola molt plural, on es troben famílies de diferent capacitat econòmica. El fet de ser una escola concertada implica que no sigui possible la tria dels nostres alumnes, donat que és el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya qui marca els criteris de selecció i accés. Creiem que aquesta diversitat és molt positiva i el nostre esforç està en que tots els alumnes, independentment del seu poder adquisitiu, puguin gaudir de tot el que volem oferir-los-hi per a que quan surtin del nostre centre estiguin perfectament preparats, i això inclou els idiomes i les competències digitals però també altres com l’expressió oral i en públic, etc.

Sou una excepció entre les escoles cooperatives, perquè no és gaire normal una grandària de 3.000 alumnes..

És cert, no ho és, en el nostre cas estem completant la quarta línia educativa amb el que encara ens queden uns anys de creixement. Aquesta grandària respon a una inconformitat innata a l’escola, que no només ens ha fet créixer sinó ser molt autocrítics i buscar la millora contínua. Pensem que tenim un model d’ensenyament que ha demostrat que funciona, llavors, per què no fer-lo créixer?

Una de les característiques que he vist del vostre centre és que no us heu quedat tancats en l'èxit, coopereu amb altres iniciatives, per exemple a amb les entitats que forme Clade. Aquesta agrupació seria com la gran empresa en el món cooperativista català?

Sempre hi ha coses a aprendre, tant a nivell personal com professional i com a organització més encara. Un dels pilars del moviment cooperatiu és la col·laboració i la cooperació i ho tenim molt integrat. Per a nosaltres, el Grup Clade, més que la gran empresa, és un fòrum on conèixer altres realitats empresarials de les que aprendre, doncs dins d’ell trobem cooperatives però també que no ho són, de diferents sectors però, això sí, que comparteixen uns valors molt semblants als nostres.

I curiosament també heu ajudat a crear cooperatives d'alumnes, cosa que en si mateixa representa una novetat important.

Creiem en el model cooperatiu pels valors i la manera de fer que implica i és per aquest motiu que ens sentim obligats a transmetre’l. A la societat actual, les empreses estan basades principalment en el capital (els sistemes de vot i control funcionen en base al capital). En canvi, les cooperatives es basen principalment en les persones. No penso que siguin sistemes antagònics, doncs tots dos tenen coses a aprendre de l’altre. Això sí, a nivell d’ensenyament en les universitats, escoles de negocis, llibres, etc les cooperatives estan en una lluita desigual per donar-se a conèixer i creiem que tenim la responsabilitat de mostrar les bondats d’aquest tipus d’organitzacions. Per aquest motiu, dins de la pròpia escola, hem creat dues cooperatives d’alumnes, una a primària i una altra a secundària, i em consta que funcionen molt i molt bé!

També formeu part activa d'estructures cooperatives, com la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, us ha ajudat pertànyer a aquest organisme? Com?

Sí, com et comentava anteriorment, la lluita és desigual a l’hora de donar a conèixer el model cooperatiu a la societat i la tasca que s’està fent des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya per fomentar la creació de cooperatives amb coneixement, finançament, formació, etc és importantíssima. Per tant, creiem que Escola Sant Gervasi ha d’estar al seu costat per ajudar en tot el que podem.

La crisi us afecta? O la fidelitat de més de 40 anys fa que la clientela no afluixi?

Malament ho té qui pensi que ho té tot fet. Aquests 44 anys que porta l’escola en funcionament no els veiem com una garantia de res, al contrari, han de ser un recordatori de què no ens podem relaxar i que hi ha molt camí per fer. Aquests anys de crisi han afectat a totes les organitzacions i persones d’una manera o altra i no som una excepció. A nivell global, cal extreure les lliçons adequades i al nivell de l’escola ser imaginatius, tenaços i treballadors per a que els seus efectes siguin el menors possibles.

Com organitzeu la intercooperació, més enllà de la participació a Clade o a la Federació de Cooperativges de Treball de Catalunya?

Creiem fermament en la intercooperació. No perquè sigui uns dels principis cooperatius sinó perquè ens ha demostrat que la cooperació amb altres cooperatives permet aconseguir sinergies i objectius d’una manera més eficient i rica. A títol d’exemple i donat que el conec de primera mà, et nomenaré el cas de la cooperativa Aposta Escola del Cooperativisme, una iniciativa que va néixer ara ja fa 10 anys de la cooperació d’una sèrie de cooperatives per repensar quin era el model de formació que necessitaven les nostres cooperatives. Aquest és únicament un exemple però fruït de la intercooperació afortunadament han nascut moltes més.