La Generalitat encarrega el disseny del seu model tributari a grans consultores privades
La Generalitat ha encarregat el disseny del model tributari català a grans consultores del sector privat. Firmes com PwC, Deloitte o KPMG han estat les escollides per elaborar les línies mestres del nou sistema fiscal català. Altres consultores escollides han estat Everis i Infraplan, a més de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (AEDAF) y professors de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona i l'escola de negocis Esade. Catalunya Plural ha preguntat el cost d'aquests informes però el departament de Presidència de la Generalitat no ha contestat la petició.
L'encàrrec del nou model tributari català a aquestes consultores genera dubtes en la Plataforma per una Fiscalitat Justa.A falta d'una anàlisi en profunditat sobre el model presentat, des de la plataforma, Jordi Garcia Muniesa assenyala que PwC, Deloitte o KPMG són responsables d'assessorar grans empreses per pagar menys impostos.
Els dubtes que expressa Garcia Muniesa es fonamenten en casos recents com l'escàndol LuxLeaks. Una investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació desvetllada a Espanya per El Confidencial va mostrar com PwC, Deloitte i KPMG estaven implicades en l'assessorament a grans empreses per desviar els seus beneficis a Luxemburg, de manera que eludien el pagament d'impostos en els països on generaven el negoci. Però gairebé deu anys abans, el 2005, KPMG ja va ser investigada pel govern dels EUA per dissenyar esquemes fraudulents que permetien als seus clients evadir impostos.
Tot això fa que Garcia Muniesa vegi un conflicte d'interessos en el disseny d'un model tributari. “No dic que aquestes firmes no hagin de mostrar la seva opinió. Però no estaria de més que el Govern hagués consultat a experts més independents, que n'hi ha”, afegeix.
Garcia Muniesa també lamenta que en la presentació d'aquest dilluns pràcticament no es parlés del frau fiscal comès per les grans empreses i les grans fortunes -que suposa el 70% del frau fiscal total-, i dels mecanismes de la nova Hisenda catalana per combatre'l. “I no serà que a Catalunya no tinguem exemples de frau fiscal de grans empreses i grans fortunes”, afegeix Muniesa, en referència als casos recents protagonitzats per la soprano Montserrat Caballé, l'advocat Emili Cuatrecasas o la família d'empresaris Carulla.
En aquest sentit, Garcia Muniesa recorda que existeixen mecanismes de denúncia de grans evasors que no van ser esmentats, com ara les bústies segurs on els ciutadans poden dipositar les seves sospites sobre grans fraus fiscals perquè la seva hisenda els investigui.
A més de la lluita contra el frau fiscal, una altra de les incògnites que ahir no es van desvetllar ser el nombre de funcionaris amb què comptaria la nova Hisenda catalana. El responsable del programa per a la definició d'un nou model d'administració tributària, Joan Iglesias, va evitar concretar assegurant que que correspon al Govern implantar el model. No obstant, va recordar que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) compta ara 324 funcionaris i que en els propers anys espera comptar amb uns 600 efectius.
Cooperació enlloc de control
El nou model tributari català, que la Generalitat pretén crear com a part del procés d'independència, estarà basat en la cooperació amb el contribuent en comptes del control i s'inspirarà en països com Austràlia i Suècia. Això permetrà calcular el 'Tax gap' o esquerda fiscal, la diferència entre la recaptació real i la potencial.
Des del sindicat de tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha), Miguel Ángel Maíllo considera positiu aquest canvi de mentalitat, tot i que recorda que la implantació estarà subjecta a la negociació política amb el ministeri d'Hisenda.
“És especialment positiva la desconcentració del poder tributari”, assenyala Maíllo, en referència a la divisió d'organismes que preveu la nova Hisenda catalana. Així, l'executiu dependria el Servei Català de Gestió d'Ingressos format al seu torn per quatre organismes: l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), l'Agència Catalana de Recaptació d'Ingressos (ACRI), l'Agència Catalana de Comerç Exterior i Duanes (Acced) i l'Agència Catalana de la Propietat Immobiliària (ACPI). No obstant això, tot el sistema estaria tutelat per un Consell Fiscal dependent del Parlament català.
Maíllo també aplaudeix el tractament diferenciat de l'incompliment fiscal segons les seves causes -error o recerca de frau- del que ha de revertir en una reducció de la conflictivitat i del grau de litigis en el nou model tributari català.
Un altre enfrontament polític
La presentació del nou sistema tributari català ha obert un nou conflicte en la voluminosa carpeta de tensions entre el Govern de Mariano Rajoy i la Generalitat. Abans fins i tot que acabés la presentació del projecte de model tributari, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría havia dit que es tracta d'un pas “enlloc”, i ha reiterat la seva intenció de recórrer-als tribunals.
Una visió molt diferent de l'expressada pel president de la Generalitat, Artur Mas, que ha assegurat que sense Hisenda pròpia Catalunya no tindrà autogovern, i ha considerat “un error molt gran” no haver apostat per ella en el passat.
