ICV-EUiA reivindica l'accent social del dret a decidir
La defensa del dret a decidir ha sortit reforçada en aquestes eleccions europees. Però ara és més plural. Aquest és un dels diversos missatges que es van desprendre ahir del Consell Nacional d’ICV-EUiA, que creu que els resultats dels comicis de diumenge –els tercers millors resultats des de 1994— demostren que el dret a decidir “és compatible” amb la defensa dels drets socials. Per als ecosocialistes, el doble missatge conjugat en la campanya del candidat Ernest Urtasun, que insistia en combinar aquests dos nivells discursius, ha obtingut resultat.
“El dret a decidir guanya, sí, però ho fa d’una manera diferent”, va dir el líder de la coalició, Joan Herrera, en al·lusió als “brillants” resultats d’ERC, però també “als bons” resultats de la seva formació. ICV-EUiA es va referir a la pèrdua d’hegemonia dels, fins fa uns anys, principals partits catalans CiU i PSC, que ja no representen la centralitat política coneguda. Segons Herrera, les europees signifiquen un “toc d’atenció” a la majoria que tenien convergents i socialistes fins fa cinc anys, quan sumaven el 58% del vot, mentre que ara sumen només el 36,13%. En aquest punt, l’eurodiputat electe, Urtasun, va destacar que les esquerres “han guanyat a Catalunya” en aconseguir el 52% dels vots per sobre dels resultats de la resta de formacions.
Abans que se celebrés el Consell Nacional dels ecosocialistes, al matí, havia parlat l’altra líder de la coalició, Dolors Camats, que es va referir al rumb que, segons ella, havia de seguir ERC, la gran guanyadora de la nit electoral a Catalunya. “ERC ha guanyat amb un discurs de la defensa del dret a decidir, però també ha dit que vol portar a Europa polítiques contràries a la Troika, per tant, per coherència, no hauria d'entrar al Govern”. Davant la insistència de CiU perquè els republicans prenguin part de les responsabilitats del Govern, ICV vol començar a alimentar una lectura en clau social donant a entendre que, si ERC accepta, estaria traint part del seu programa i, per extensió, el seu electorat, la qual cosa els podria els podria beneficiar.
Convivència amb altres esquerres alternatives
Una de les lectures que més interès podien suscitar era veure com interpretaven des del Passatge del Rellotge –seu nacional d’ICV— els bons i sorprenents resultats de Podemos, amb un gens menyspreable 4,66% de vots a Catalunya. Per a la formació ecosocialista, el més important, més enllà de les sigles, és que la suma de l'esquerra alternativa –IU-ICV-EuiA, Podemos i Compromís— culmina en 12 eurodiputats, només dos menys que l'esquerra tradicional que representa el PSOE. Cap menció, com a mínim pública, del paper que pugui jugar la formació de Pablo Iglesias a Catalunya i si, l’espai polític que mira de cobrir ICV-EUiA, podria veure’s amenaçat.
Conjuntures a banda, tant Herrera com Urtasun es van emplaçar a treballar conjuntament amb ANOVA, Primavera Europea i Podemos per tal de bastir una alternativa que faci front a les polítiques d'austeritat de la Troika. “La responsabilitat no és tenir més diputats en les properes eleccions, sinó canviar les polítiques d'austeritat que estan afectant a la vida de la gent”, va explicar Herrera, que va posar l’exemple de l’Uruguay. Referint-se a Podemos, però també a Compromís, Urtasun va tornar a emplaçar aquestes forces a fer una reunió de treball la setmana vinent per començar a elaborar una estratègia conjunta des del Parlament Europeu.
Les esquerdes del bipartidisme van ser un altre dels elements més destacats en les intervencions del coordinador nacional, Joan Herrera i de l’eurodiputat electe, Ernest Urtasun. “Davant l'hecatombe, allò vell està desapareixent i allò nou encara s'ha de construir”, va dir Herrera, que va emplaçar als seus a omplir el buit que deixa el “pèssim resultat” del PSOE. Segons el líder de la coalició, el problema del PSOE no és de noms, sinó de l'article 135 de la Constitució, que ha permès, va dir “les polítiques de retallades que han avalat”. En aquest punt, va extrapolar el cas espanyol amb la caiguda de la socialdemocràcia europea i ho va llegir com una oportunitat per a les esquerres alternatives.
Aïllament institucional a les forces d'extrema dreta
ICV-EUiA es va mostrar preocupada per un element que creua fronteres, com ho és l’extrema dreta i la xenofòbia. Davant d’aquesta situació, Ernest Urtasun va fer una crida a “l’aïllament institucional d’aquestes forces”, en referència a l'augment de suport als partits d'extrema dreta, en especial, el Front Nacional de Marine le Pen, que va guanyar les eleccions a França, i als euroescèptics, sobretot a la Gran Bretanya.
Davant del risc que les tres famílies polítiques que han governat Europa –socialistes, populars i liberals— repeteixin un acord que blindi les polítiques d'austeritat, Urtasun es va comprometre a combatre aquestes polítiques econòmiques mitjançant l'articulació dels dos grups parlamentaris que signifiquen l'oposició: l'Esquerra Unitària liderada, per Alexis Tsipras, i els Verds, liderats per Ska Keller. “Cal articular aquest bloc antiausteritat”, va dit Urtasun que va posar en valor la capacitat del seu grup de teixir aliances a Europa, com també les ha teixit, va dir, ICV-EUiA a Espanya.
