JxSí i la CUP contemplen una declaració immediata d'independència si guanya el 'sí' al referèndum
No hi ha treva en el procés sobiranista. Dotze hores després del cessament del conseller Jordi Baiget pels seus dubtes sobre el 'Procés', Junts pel Sí i la CUP han presentat aquest dimarts al Parlament la Llei del Referèndum, amb la qual els independentistes busquen donar cobertura legal a la convocatòria de l'1-O. La posada de llarg de la norma, que encara és un esborrany atès que no està registrada, ha anat a càrrec de vuit diputats, quatre de JxSí i quatre de la CUP, en un acte que ha combinat les proclames polítiques amb la lectura dels articles més tècnics de la futura norma.
En síntesi, el text de la Llei, que els diputats han llegit però no han facilitat a la premsa, preveu una aplicació en 48 hores dels resultats del referèndum. Segons ha explicat la diputada de la CUP Gabriela Serra, això implica que si guanya el 'sí' hi haurà una declaració d'independència, mentre que si s'imposa el 'no' es convocaran eleccions anticipades.
En paraules de Marta Rovira (JxSí), la Llei del Referèndum és la “ruptura democràtica del pacte constitucional del 78”. En el mateix sentit s'ha expressat Anna Gabriel, de la CUP, que ha considerat la norma i el referèndum com “la via de solució democràtica a un conflicte que existeix i que lluny de negar-lo hem de solucionar”. “No fem un cop d'estat, el nostre límit no està al Constitucional ni en un Estatut retallat”, ha afegit la cupaire.
Les paraules 'democràcia' i 'autodeterminació' han omplert els discursos dels diputats, que han deixat de banda expressions eufemístiques molt més utilitzades per l'independentisme en el passat, com era el cas del 'dret a decidir'. Mostra d'això és que en el preàmbul de la futura norma s'invoca el pacte sobre drets civils i polítics de les Nacions Unides, ratificat per Espanya el 1977, que reconeix “el dret dels pobles a l'autodeterminació”.
Els independentistes han presentat en societat la norma amb la qual pretenen convocar el referèndum. No obstant això, no l'entraran al registre de la Cambra, com a mínim, fins a mitjans del mes d'agost. L'objectiu és retardar tot el possible la impugnació del text al Constitucional per part del Govern central, que es farà efectiva quant qualsevol llei sobiranista aparegui en un document oficial.
Segons el text, la Llei del Referèndum serà “suprema” i prevaldrà sobre qualsevol norma. En el pla tècnic, la norma estableix tots els aspectes que han de permetre, segons el pla independentista, que el referèndum sigui vinculant: entre d'altres, crea la Sindicatura electoral, formada per cinc juristes; indica que l'1-O comptarà amb la presència de observadors internacionals, i assenyala que el Govern ha de ser “neutral” abans la votació i fomentar una campanya informativa.
Amb tot, la llei també deixa deures pendents. Per exemple, detalla que ha de ser el Govern qui gestioni aspectes clau com el cens. Tampoc posa un percentatge de participació mínim perquè la votació sigui vinculant.
A més, la llei assenyala –article 30– que serà l'administració electoral de la Generalitat l'encarregada d'establir el nombre i mida de les seccions electorals. Obliga així mateix als Ajuntaments a cedir els seus locals que habitualment es fan servir en unes eleccions, però també permet a la Generalitat habilitar locals alternatius si els consistoris es neguen a cedir-los –la participació en l'1-O dels ajuntaments governats per partits contraris a la independència és un dels obstacles de la votació. No obstant això, la norma no posa un percentatge de participació mínim perquè la votació sigui vinculant.
A l'acte d'aquest dimarts hi estaven convidats els grups de l'oposició, però tots ells han declinat assistir-hi. Només han acudit a l'auditori del Parlament els diputats Albano Dante Fachin, Joan Giner i Àngels Martínez Castells (Podem) i Joan Josep Nuet (EUiA), aquest últim també membre de l'executiva de Catalunya en Comú. També hi ha assistit Germà Gordó, diputat no adscrit després de la seva expulsió de JxSí per la seva imputació en el 3%.
Precisament JxSí i la CUP han convidat aquest sector sobiranista però no independentista a col·laborar amb el text de la llei un cop entri al Parlament. Jordi Turull (JxSí) ha remarcat que la norma “no és intocable” i està oberta a aportacions.
