L'Agència de Salut Pública adverteix de possible 'mobbing' a la Diputació de Barcelona
L'Agència de Salut Pública de Barcelona, organisme dependent de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona, adverteix, en un informe datat el passat 4 de maig i lliurat a la Diputació de Barcelona, que un bon nombre de funcionaris i tècnics de l'organisme supramunicipal denúncia pràctiques de mobbing al seu departament. L'informe, titulat Riscos laborals a la Direcció de Relacions Internacionals, recull desenes de declaracions dels tècnics afectats, que denuncien que l'origen dels problemes laborals té a veure amb les queixes tècniques per les suposades irregularitats comeses en el repartiment de fons de la cooperació al desenvolupament.
Des de l'arribada de Convergència i Unió (CiU) al govern de la Diputació de Barcelona, el 2012, un mínim d'un milió d'euros de la cooperació al desenvolupament s'ha repartit entre un grapat d'empreses i patronals catalanes, sense experiència en el sector i a la conquesta de mercats en els països pobres, especialment al Magrib i Amèrica Llatina. La institució defensa que es tracta d'aplicar aquí el model anglosaxó, amb participació creixent d'empreses privades en les polítiques de cooperació al desenvolupament, però el gir s'ha fet de forma molt particular: en moltes ocasions, els fons a les empreses s'han vehiculat a través de contractes a dit, sense publicitat ni concurrència, i fins i tot cap a entitats acabades de constituir, com ha anat informant eldiario.es/Catalunyaplural.cat.
La cooperació al desenvolupament depèn del director de Relacions Internacionals de l'entitat, Jordi Castells Masanés, arribat al lloc de la mà de Josep Maria Matas, excoordinador de la Diputació que va haver de dimitir el 2012 en transcendir les facturacions de la seva empresa a l'Associació Catalana de Municipis (ACM), de la qual era coordinador amb Salvador Esteve, avui president de la Diputació. La nova i polèmica gestió dels fons de cooperació des del 2012 ha provocat continus xocs amb l'Oficina especialitzada de la Diputació, adscrita a Relacions Internacionals, com a mostra que en només tres anys han cessat fins a quatre caps de l'Àrea. L'últim, Jonathan Jorba, persona de la confiança de Castells Masanés nomenada al juny de 2014, va comunicar dilluns passat de forma oficial la seva renúncia al lloc i el seu trasllat a l'Institut d'Estadística de la Generalitat (Idescat), coincidint amb la polèmica generada després les informacions publicades en eldiario.es/Catalunyaplural.
La pressió des de dalt perquè determinats projectes i certes empreses aconseguissin fons ha estat constant des de 2012, segons les queixes que la majoria dels treballadors de l'àrea de cooperació van fer arribar a l'Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de la Diputació a partir d'un qüestionari impulsat pel delegat de Comissions Obreres. Un total de 17 persones van acceptar posar per escrit les seves queixes, el que suposa el 63% del total de persones del departament sense lloc de comandament.
Aquest material ha estat analitzat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona -òrgan independent vinculat a la Generalitat i a l'Ajuntament, tots dos fins ara també en mans de CiU- i s'inclou en l'informe lliurat a la Diputació amb conclusions rotundes: “Hi ha indicis evidents de risc per a la salut que part de l'estil actual de direcció”, sosté l'Agència. És per això que recomana “una actuació immediata per investigar amb més profunditat la situació actual”, sense que la Diputació hagi pres des de llavors mesures pràctiques per aturar el problema.
L'informe recull nombroses declaracions dels tècnics denunciant males pràctiques en el repartiment dels fons de cooperació al desenvolupament i atribuint el deteriorament de la situació al desembarcament a Relacions Internacionals de Castells Masanés, que hauria instaurat un ambient de “por i repressió”, amb “amenaces i represàlies constants” als tècnics que plantejaven dubtes, fins i tot si aquestes afectaven al procediment o al respecte a la legalitat. Diversos treballadors insisteixen per escrit que, en cas que els tècnics mantinguessin les reserves, la resposta de la direcció solia ser “buidar de contingut” les tasques dels tècnics funcionaris de cooperació encarregats de supervisar els projectes.
En molts casos, l'origen de la tensió, subratllen els treballadors en l'informe de l'Agència de Salut Pública, és conseqüència de “la pressió per acceptar procediments incorrectes i fins i tot il·legals”: “Hi ha un clima de por i coacció perquè s'acceptin i es donin suport amb informes tècnics decisions de la direcció que des del punt de vista tècnic no tenen prou solidesa o compleixen amb la normativa vigent”, apunta un treballador. I un altre: “Et truca al despatx i et deixa anar frases com 'No em posis problemes amb això, que ha de sortir sí o sí; això s'ha de fer així i punt”.
Els exemples de denúncia per part dels tècnics de suposades “irregularitats o il·legalitats en la concessió de subvencions a entitats” des del desembarcament de Castells Masanés són constants, segons fonts que han accedit a l'informe complet citat: “Se salten procediments i es cometen irregularitats”, se subratlla. I més: “El seguiment tècnic de la cooperació directa no s'ha dut a terme durant aquest últim període. De fet, tot es negocia i es parla per part de la direcció”. Un altre exemple: “X. va veure expedients no clars, a nivell tècnic-jurídic, i va començar a qüestionar-ne alguns; com a conseqüència, està sent criticat a nivell professional contínuament”.
Eldiario.es/Catalunyaplural.cat va dirigir el passat dia 15 a la Diputació de Barcelona diverses preguntes per escrit sobre la gestió dels fons de cooperació al desenvolupament. Un portaveu va ajornar qualsevol trobada amb l'argument que Castells Masanés estava de viatge, tot i que des de llavors ha estat vist a Barcelona reiteradament. Els posteriors intents de sol·licitar una entrevista amb altres responsables oficials de la Diputació també han estat infructuosos.
