Algunes dades bàsiques sobre la indecència bancària

A un país amb 27 % de la població activa i 52 % dels joves a l’atur, immers en una severa crisi i sense cap perspectiva anunciada de millora fins el 2018, Catalunya Banc (ex Caixa de Catalunya) acaba d’informar oficialment que el seu president cobra 25.000 euros al mes, el màxim legal previst per a presidents d’antigues caixes nacionalitzades amb diners públics arran del seu estat de fallida. Aquesta caixa en concret ha rebut més de 13.000 milions d’euros d’ajudes públiques. Els seus quatre últims presidents i directors generals van comparèixer el mes de juliol davant la comissió del Parlament de Catalunya que indaga sobre el fiasco d’algunes caixes catalanes i la responsabilitat dels seus gestors, però cap no va admetre errors d’actuació. Quan el director general del 1998 al 2008, Josep Maria Loza, va ser preguntat sobre si pensava tornar la “indemnització” de 10,7 milions d’euros que va rebre al moment d’abandonar l’entitat, va limitar-se a contestar: “Ja veurem”. De moment el Fons de Reestructuració Bancària Ordenada (FROB) reconeix haver injectat un total de 52.000 milions d’euros de diners públics a les caixes nacionalitzades, entre els quals 22.000 milions a Bankia (ex Caja Madrid), 13.000 a Caixa Banc (ex Caixa de Catalunya) i 9.000 a Nova Caixa Galicia.

Actualment Caixa Banc (ex Caixa de Catalunya) declara un benefici net de 183 milions d’euros durant el primer semestre de l’any en curs. Pel seu cantó, la Caixa també acaba d’anunciar que ha obtingut un benefici de 638,5 milions d’euros durant el primer semestre, la qual cosa suposa més que quintuplicar els seus guanys de 114,2 milions del mateix període de l’any anterior... Els sis bancs de l’Ibex 35 (Santander, BBVA, CaixaBank, Popular, Sabadell i Bankinter) han aconseguit un 60 % més de beneficis que la primera meitat de l’any passat (6.000 milions d’euros en comptes de 3.700 el primer semestre del 2012). El seu objectiu prioritari ha estat aquest benefici particular i ho han aconseguit a força de desinvertir, reduir plantilles i mantenir estroncat el crèdit.

Potser a alguns tot això no els estranyarà, com tampoc que a Catalunya governi un partit que té la seu social embargada per una fiança judicial en un cas de corrupció pendent de sentència o que a Espanya governi un altre partit, el tresorer del qual durant els últims 26 anys ha acumulat 48,2 milions d’euros en comptes bancaris personals a Suïssa. A d’altres que encara creiem en l’honorabilitat professional i les barreres ètiques tot això ens estranya poderosament.