El 25 de juliol farà 75 anys que començava la batalla de l’Ebre, la més decisiva de la guerra civil. Va durar fins el 16 de novembre del 1938 i ningú no va comptar els morts. Un cop guanyada, Franco va decidir llançar-se sobre Catalunya, i no encara sobre l’objectiu culminant de Madrid. El govern republicà s’havia traslladat en pes de València a Barcelona des de l’octubre del 1937 i la voluntat de Franco era dur a terme una lenta guerra de desgast per tal de dominar el territori també en termes polítics, ideològics, econòmics i psicològics. La repressió posterior als combats havia de sotmetre la població de cada zona ocupada, destruir les forces socials d’esquerra i el moviment obrer, “netejar” mitjançant la purga política per apuntalar el nou règim, el nou ordre.
En primer lloc va preparar el terreny psicològic. El 5 d’abril del 1938 abolia per decret del govern de Burgos l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per la República el 1932. Quatre dies més tard feia afusellar a Burgos el polític democristià Manuel Carrasco i Formiguera, dirigent de la moderada i reduïda Unió Democràtica de Catalunya. En vigílies del Nadal de 1938, mig milió de combatents es trobaven cara a cara al front català, de la desembocadura de l’Ebre fins el Pirineu, encara que la proporció fos descompensada. Es comptaven tres soldats franquistes per cada dos republicans i els primers estaven més ben proveïts en armament, queviures, relleus de refresc i moral de combat.
Guanyada la batalla de l’Ebre, el 15 de gener del 1939 l’exèrcit franquista ocupava el nucli urbà i el port de Tarragona; el 26 de gener, Barcelona; el 5 de febrer, Girona, i el 9 de febrer, la frontera amb França. La magnitud i la rapidesa de la retirada republicana van sorprendre el propi Franco, que va acorralar mig milió de fugitius civils i militars a la ratlla fronterera. Fa 75 anys i era una altra època. Avui la guerra econòmica es lliura d’una manera diferent.
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.