Els 75 anys de la batalla de l'Ebre, que va decidir la guerra

El 25 de juliol farà 75 anys que començava la batalla de l’Ebre, la més decisiva de la guerra civil. Va durar fins el 16 de novembre del 1938 i ningú no va comptar els morts. Un cop guanyada, Franco va decidir llançar-se sobre Catalunya, i no encara sobre l’objectiu culminant de Madrid. El govern republicà s’havia traslladat en pes de València a Barcelona des de l’octubre del 1937 i la voluntat de Franco era dur a terme una lenta guerra de desgast per tal de dominar el territori també en termes polítics, ideològics, econòmics i psicològics. La repressió posterior als combats havia de sotmetre la població de cada zona ocupada, destruir les forces socials d’esquerra i el moviment obrer, “netejar” mitjançant la purga política per apuntalar el nou règim, el nou ordre.

En primer lloc va preparar el terreny psicològic. El 5 d’abril del 1938 abolia per decret del govern de Burgos l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per la República el 1932. Quatre dies més tard feia afusellar a Burgos el polític democristià Manuel Carrasco i Formiguera, dirigent de la moderada i reduïda Unió Democràtica de Catalunya. En vigílies del Nadal de 1938, mig milió de combatents es trobaven cara a cara al front català, de la desembocadura de l’Ebre fins el Pirineu, encara que la proporció fos descompensada. Es comptaven tres soldats franquistes per cada dos republicans i els primers estaven més ben proveïts en armament, queviures, relleus de refresc i moral de combat.

Guanyada la batalla de l’Ebre, el 15 de gener del 1939 l’exèrcit franquista ocupava el nucli urbà i el port de Tarragona; el 26 de gener, Barcelona; el 5 de febrer, Girona, i el 9 de febrer, la frontera amb França. La magnitud i la rapidesa de la retirada republicana van sorprendre el propi Franco, que va acorralar mig milió de fugitius civils i militars a la ratlla fronterera. Fa 75 anys i era una altra època. Avui la guerra econòmica es lliura d’una manera diferent.