Cada cop que Albert Rivera invoca l’esperit de la Transició, costa saber què vol dir. Podria semblar que vulgui associar la seva figura a la d’Adolfo Suárez, però seria una explicació massa banal.
Altra cosa serien les semblances que es poguessin buscar entre aquella Unión de Centro Democrático -de vida tan fulgurant i breu- i aquest emergent Ciutadans/Ciudadanos, pel personalisme dels lideratges respectius i l’origen d’al·luvió de les militàncies. La connexió neofranquista vindria a través dels qui s’hi han passat des del Partit Popular. Però també seria forçat.
Ciutadans/Ciudadanos té un missatge inequívoc de regeneració de la política i de lluita contra la corrupció, però aquesta invocació freqüent de l’esperit de la Transició té poc que veure amb moltes propostes i actituds del partit.
La Transició va ser un procés de canvi polític caracteritzat per l’obertura i el diàleg dels joves reformistes de la dictadura cap a l’oposició fins llavors il·legal i clandestina, que va culminar en les primeres eleccions democràtiques.
El mèrit de Suárez fou arribar a acords amb els qui havien estat perseguits i criminalitzats pel franquisme, els derrotats de la Guerra Civil als qui reconegué com a imprescindibles per al restabliment de la democràcia. Reconèixer des del primer moment el valor de les altres llengües i cultures peninsulars com a patrimoni comú, així com el dret a l’autonomia política d’aquests pobles.
Les posicions de C’s avui no són molt diferents a las del PP, el rebatejat continuador d’aquella Aliança Popular que posà moltes traves al projecte de Suárez i al consens constitucional. Representants del partit taronja encara fan costat al partit blau en actituds que són comprensives amb el franquisme, en la falta de suport a la memòria i la recuperació de les víctimes de la Guerra Civil i en les limitacions de l’ús de les llengües no castellanes. Li fan costat, fins i tot superen, en l’afany de re-centralitzar l’estructura territorial que la Transició havia descentralitzat.
L’actitud de C’s davant del problema català del segle XXI és contradictòria amb l’esperit de la Transició en la solució del problema català del segle XX. Els resultats electorals de 1977 van permetre trobar una solució catalana més enllà del marc legal de la monarquia renaixent, amb el reconeixement de la Generalitat i del seu president republicà. Els resultats electorals de 2015 no semblen suficients per a plantejar de nou l’encaix entre Catalunya i Espanya.
Que l’esperit de la Transició sigui invocat pel fundador i líder d’un partit que no ha donat suport a l’homenatge de Xàtiva a Raimon, que en fou una de les figures més significatives, és alguna cosa més que un equívoc.