Quantes vegades hem sentit a dir que manca cultura d'avaluació en el nostre país? Encara poques. Quan mirem als Estats Units o a altres països europeus podem trobar estudis i avaluacions de la major part de polítiques públiques que s’han desenvolupat des de les administracions públiques. I, també, per exemple, dels projectes socials que impulsen organitzacions no governamentals, del tercer sector. Mentrestant, aquí, aquest tipus d’anàlisis de la feina feta són massa poc habituals. Aquesta manca d'avaluació té greus conseqüències, tan nocives com aparentment no percebudes per la nostra societat. No disposar d’estudis d’impacte dels projectes i de les polítiques que s’han executat dificulta saber si hem complert amb allò buscat, saber què hem generat, saber què hauríem de fer per tornar a tenir els mateixos resultats o uns altres diferents, dificulta la priorització dels recursos disponibles....
Amb motiu de la victòria de Barcelona en Comú a les eleccions municipals, ha guanyat potència el qüestionament d’aquest projecte per part de diferents poders polítics i econòmics. S’apunta a les mesures que es podrien prendre relatives a inversions públiques com les que suposen la Fórmula 1 o la capitalitat del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil. Colau, ha mostrat la voluntat de Barcelona en Comú de continuar amb el Congrés, però també de revisar l’acord i les seves implicacions. En el cas de la Fórmula 1 ha assenyalat que no és tan prioritari com poden ser les beques-menjador o altres polítiques encaminades a garantir els drets bàsics i que cal avaluar el que implica aquesta inversió milionària. Però això no ha calmat les crítiques. El discurs mantingut per CIU durant la campanya era que no es pot repartir riquesa si abans no es genera. I en campanya i fora d’ella s’anuncia que Barcelona en Comú significarà un retrocés per la generació de riquesa a Barcelona. Podem estar d’acord amb què ningú vol repartir misèria. Però sabem quina riquesa s’està repartint gràcies a la Formula 1? Sabem quin retorn tenen els milions d’euros que l’Ajuntament de Barcelona dedica al Circuit de Barcelona-Catalunya? Sabem què passaria si no els hi posés?
Quines dades públiques tenim? El mateix Circuit xifra el benefici per a Catalunya en 331 milions d'euros per al 2014, generats per les gairebé 550 mil persones que hi han assistit. El 54% del benefici prové del gran premi de F1. En aquesta competició és on assisteixen més estrangers, que fan una estada mitjana de 3 o 4 dies a Catalunya (bona part a Barcelona); mentre que a les competicions de Moto GP el públic és majoritàriament local o del conjunt de l’estat. Donat que la despesa per assistent en el Gran Premi de F1 és més elevada que per a la resta d'esdeveniments, gran part de l'impacte econòmic del circuit ve d'estrangers: per a l'any 2009, un 39% del benefici vindria d'estrangers i el 31% vindria de residents a la resta d'Espanya. Val a dir, que aquestes són totes les dades de les quals es disposa i no per a cada any. No podem explicar la seva variabilitat: el 2009 l'impacte econòmic es xifrava en 120 milions i no hi ha informació sobre com s'hauria triplicat aquest impacte.
És necessari preguntar-se a qui beneficia el que genera el Circuit. L'estudi d'impacte econòmic no ho especifica. L'Ajuntament de Barcelona va anunciar l’any 2013 que per a la ciutat el retorn era de 60 milions d'euros, però sense especificar quant tornava a la pròpia administració. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig parlava aquesta setmana d’un impacte a la ciutat de 200 milions d’euros per a la ciutat. L'estudi del Circuit del 2009 ens diu que el 29,5% de la despesa que fan les persones assistents correspon a serveis de comerç, el 27,3% a serveis de transport i comunicacions i el 20,5% a serveis d'hoteleria. Amb aquestes dades fa difícil treballar. Sembla clar que la F1 genera negoci i que la inversió pública es planteja com a clau per a la seva continuïtat. Però les preguntes es multipliquen.
Si la F1 genera 331 milions d’euros, necessitem que l’Ajuntament de Barcelona en dediqui 4 i la Diputació de Barcelona 2 o la Generalitat 5? Els 60 o 200 milions que retornarien en benefici de la ciutat de Barcelona, com es distribueixen? Respondre a aquestes preguntes és clau per saber a què s’han de dedicar els recursos d’una ciutat que té un 18%de la seva població sota el llindar de la pobresa. Potser per poder disposar d’escoles bressol públiques a preus accessibles necessitem invertir en projectes com la F1, però ara no ho sabem. Ara no tenim la informació necessària per prendre cap decisió amb prou fonament. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha demanat a Ada Colau que no prengui decisions ideològiques. Què ens fa pensar que una opció és ideològica i l’altra no? Una es fonamenta amb el principi de la generació de riquesa com un factor positiu, sense tenir massa clar a quines mans va a parar, i l’altre en el principi de garantir drets bàsics.
Les idees són bàsiques per a tot, també pels projectes polítics. La reivindicació que aquí fem no és un elogi tecnocràtic en contra de la política. I, en el debat sobre el pressupost d’una ciutat i, per exemple la Formula 1, cal tenir en compte moltes altres coses a banda de les dades que ara demanem. Cal pensar per exemple en tot allò de què és model la F1 i si ens sembla positiu, fins i tot, si ens aporta grans ingressos. És un altre debat a fer. Però pel debat sorgit ara cal tenir present que una societat que es vol democràtica hauria de poder tenir la màxima informació a l’hora de debatre sobre el destí dels seus recursos públics i això demana analitzar i avaluar allò que fem i provar de saber-ne totes les conseqüències. Necessitem disposar de dades, d'anàlisi de cost-benefici, d’avaluacions d’impacte... Si no tenim tota aquesta informació, el debat sobre el destí dels recursos públics serà de molt baixa qualitat. Per sobre de tot, ha d’estar el debat polític, però ha de ser un debat informat i accessible al conjunt de la ciutadania. Aconseguir fer una altra política també passa per aquí.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
