Aquestes darreres setmanes hem sentit molts cops l’expressió: això no havia passat mai. I efectivament, no havia passat mai que els dos grans partits que s’han repartit el Govern els darrers trenta tres anys, tinguessin uns resultats electorals tant dolents. No havia passat mai que fórmules polítiques noves, que qüestionen tant el bipartidisme com les polítiques d’austeritat, obtinguessin 69 escons i més de cinc milions de vots. Tampoc havia passat mai que a Catalunya guanyés les eleccions generals una força de confluència com En Comú Podem.
Estem en un temps nou, el bipartidisme està en crisi i el PP comença a estar en descomposició per la davallada electoral i per l’explosió de casos de corrupció que afecten el nucli dur del mateix partit, posant en evidència que el problema no és que hi hagi unes quantes pomes podrides sinó que és el cistell el que està podrit.
Són temps en els quals la cronificació de la crisi econòmica i social, el caràcter sistèmic de la corrupció i la crisi de la relació de Catalunya amb l’Estat, així com els mateixos resultats electorals haurien d’empènyer en la direcció d’un canvi real, de tipus de Govern i de polítiques.
L’acord tancat pel PSOE amb Ciutadans només pot tenir un objectiu: cercar l’abstenció del PP, més enllà d’aquest primer debat d’investidura. Albert Rivera ho va dir ben clar: aquest pacte no el pot subscriure Podemos i les confluències.
Sánchez vol frenar el canvi que representa Podemos i les confluències i guanyar temps per acabar de pressionar el PP perquè tard o d’hora s’abstingui. El PSOE, tutelat per Susanna Díaz i la vella guàrdia encapçalada per Felipe González, no pot permetre un Govern de Coalició que qüestioni les polítiques dominants, basades en l’austeritat, i que acabi amb el monopoli de la governabilitat a mans del PSOE i del PP. Aquesta és la veritable línia vermella de Sánchez. No hi ha res en el pacte que pugui incomodar els poders econòmics ni que pugui esperonar les institucions europees a flexibilitzar la seva política per revertir les retallades i crear treball digne, que no sigui precari. Ben el contrari ens amenacen amb una nova reforma laboral. I, per suposat, en relació a Catalunya no hi ha cap proposta de solució, només més immobilisme.
Són temps de claredat i coherència, no es pot continuar enganyant la gent. Les polítiques de Ciutadans són incompatibles amb un canvi social i econòmic com el que necessita la majoria que més ha patit la crisi i les polítiques del PP. Només hi ha dues opcions reals de Govern: fórmules diverses de gran coalició o un govern progressista i de canvi real. I aquest continuarà sent el dilema després del debat d’investidura, perquè a Sánchez, per aquest debat d’investidura, no li surten els números.
Encara queda camí per recórrer si el PSOE tingués voluntat política. Els resultats electorals permeten un Govern clarament progressista i de canvi, un Govern de coalició sòlid i estable amb el suport d’11 milions d’electors. Els més de cinc milions de vots, obtinguts per Podem i les confluències són un mandat per negociar de tu a tu amb el PSOE, sense cap tipus de subordinació, per formar un Govern de coalició amb el PSOE, Podem-En Comú Podem-En Marea, Compromís i IU per garantir que el canvi sigui real que és el que reclama la gent que en ha votat tant a nosaltres com al PSOE.
El canvi real és una necessitat objectiva per capgirar una política caracteritzada per l’immobilisme, la corrupció i el creixement escandalós de les desigualtats. Cal iniciar una nova etapa amb la recuperació de drets socials i blindar l’Estat de benestar per reduir les desigualtats i impulsar un nou model econòmic ecològic per crear ocupació digna. El canvi real és plantejar una solució democràtica per Catalunya amb el dret a decidir i el reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat.
Aquesta legislatura serà de transició, allò vell no ha acabat de desaparèixer i allò nou encara no s’ha imposat. Si s’imposa la gran coalició es pot aturar el procés de canvi per tornar a la lògica bipartidista, si guanya l’opció d’un govern progressista i de canvi la transició iniciada amb les eleccions del 20-d tindrà continuïtat i continuaran passant coses que no havien passat mai.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
