Aquest 18 de juliol es presenta als jutjats d’instrucció de Durango una querella per crims de lesa humanitat pel bombardeig patit en aquest municipi entre el 31 de març i el 4 d’abril de 1937, per part de l’aviació de l’exèrcit italià. La presenta l’Ajuntament de Durango com acusació particular acompanyat per vàries associacions, col·lectius i persones individuals que porten anys rescatant la memòria de les persones supervivents i exigint veritat, justícia i reparació per aquests fets.
La data escollida no respon a l’atzar. Aquest 18 de juliol es compleixen 81 anys d’un cop militar que va acabar amb la II República Espanyola i amb l’Estat democràtic i de dret que aquesta havia instaurat. 81 anys de l’inici d’una guerra civil cruenta i una dura Dictadura posterior en què milers de persones van ser assassinades i segueixen estant a cunetes, senderes i valls de la Península encara avui, sense que s’hagin investigat les circumstàncies i jutjat els autors d’aquests crims i sense que les famílies hagin pogut enterrar-les dignament. Va ser centenars de milers les que van creuar la frontera buscant refugi i la solidaritat en països veïns o a l’altra banda de l’Oceà. Moltes van trobar-lo -per fortuna- i altres van trobar el turment dels camps de concentració nazis o de les autoritats franquistes a qui van ser entregades. Moltes de les que es van quedar van patir la tortura i/o van ser condemnades en judicis sumaríssims i sense garanties.
Durant la guerra civil, per petició i amb aquiescència dels militars colpistes, es va bombardejar la població civil de forma sistemàtica, sembrant la mort i l’horror al pas d’uns avions de guerra comandats per l’exèrcit alemany i italià, en alguns casos conjuntament. La participació de l’Aviazione Legionaria italiana és molt menys coneguda que la de la Legió Còndor alemanya, però igual de demolidora que aquesta.
Aquella va ser una de les primeres vegades a la història contemporània en què la població civil es convertia en un objectiu en sí mateix. Concretament la seva eliminació. Els perpetradors perseguien causar el terror a la rereguarda roja, minar la moral de l’exèrcit republicà i les milícies que lluitaven defenent la República. En paraules dels seus propis responsables, calia “escampar immediatament el terror entre les poblacions adversàries, destruint una vegada i una altra les ciutats, els centres, qualsevol forma de vida, per sotmetre-les a un malson insostenible que les obligui a rendir-se. Es cridarà̀ contra la barbàrie, contra la violació́ dels drets de la humanitat. Però̀ cal no deixar-se impressionar: la guerra no és certament una exhibició́ de cortesia o de sentiments humanitaris, el que importa és aconseguir imposar la pròpia voluntat” (Francesco Pricolo, comandant de la 2a Esquadra Aèria de la Aviazione Legionaria Italiana, 1936-1939). L’Estat espanyol es va convertir en un laboratori de guerra on provar el seu armament i preparar-se per la II Guerra Mundial, que no tardaria en començar.
La propaganda franquista, durant la Guerra i els quaranta anys de Dictadura posteriors, va intentar ocultar l’existència dels bombardejos, minimitzar-ne les conseqüències o fins i tot atribuir-los a l’exèrcit republicà. En els quaranta anys de democràcia posteriors la situació no ha sigut molt millor.
El bombardeig sistemàtic que van patir ciutats com Durango (o Gernika o Barcelona o un llarg etcètera) són crims contra la humanitat que ja eren delicte en el moment en què es van cometre. Aquells que els van ordenar i executar eren conscients de la il·legalitat dels seus actes, com es demostra, entre altres coses, pel fet d’utilitzar pseudònims o amagar les matrícules dels seus avions. Segueix essent-ho en l’actualitat, malgrat que les nostres retines quasi s’hagin acostumat a veure bombardejos d’aquest tipus a través del televisor. Malgrat la responsabilitat d’Europa en aquests conflictes i en tancar les fronteres, les portes i els ports a les seves víctimes.
La impunitat dels crims d’ahir és precisament el que permet i promou la impunitat dels crims d’avui. Per això resulta imprescindible acabar amb ella. Aquesta querella que es presenta avui i el procediment judicial que esperem que s’iniciï és un pas en aquesta direcció. Arguments jurídics no en falten, raons ètiques i morals tampoc.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
