En poc temps, s’han produït tres situacions atípiques en l’ordre de les candidatures electorals.
Primera: la coalició Junts pel Sí proposa com a candidat a la Presidència de la Generalitat el diputat que ha estat elegit com a número 4 de la llista de la circumscripció de Barcelona, trencant una tradició de 35 anys en que ha estat sempre el número 1. Fins aquí, res més a dir, ja que segons l’article 67 de l’Estatut d’Autonomia de 2006, “el president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres”.
Segona: a falta de suport parlamentari suficient per a l’elecció, la mateixa coalició proposa un nou candidat que ocupa el número 3 de la candidatura per la circumscripció de Girona. A diferència de l’anterior, aquest candidat sorpresa no havia estat considerat en cap moment per aspirar al càrrec de president de la Generalitat.
La tercera situació atípica es produeix a l’Ajuntament de Girona. El seu alcalde ha de renunciar a l’acta de regidor, que no és incompatible amb la de diputat al Parlament de Catalunya, però sí que ho és amb la condició de president de la Generalitat.
Segons l’article 196 de la Llei Orgànica 5/1985 que regula el Règim Electoral General, poden ser candidats a alcalde “tots els regidors que encapçalin les corresponents llistes de les candidatures amb representació a la Corporació”. A l’Ajuntament de Girona s’elegeix alcalde el candidat que ocupava el número 19 de la candidatura de Junts pel Sí, que d’acord amb els resultats electorals va obtenir 10 regidors.
És obvi que aquesta tercera situació atípica i insòlita mereix algun aclariment i, fins i tot, comentari. És que aquesta elecció contradiu la lletra de la llei? Cal suposar que no: gràcies a la renúncia voluntària dels vuits candidats no electes que el precedeixen a fer-se càrrec de l’acte de regidor de l’alcalde dimitit, el candidat número 19 es converteix en el regidor electe número 10.
Com que per a ser elegit alcalde necessita ser, segons la llei, el regidor que “encapçali” la candidatura, el nou regidor obté la renúncia voluntària dels regidors electes que el precedeixen. Passa del número 19 al número 1 per mitjà d’una simple operació de disciplina, acceptada de bon grat o per força, pels seus companys de partit i coalició.
És que aquesta elecció violenta la lletra de la llei? La pregunta mereix ser repetida, perquè costa de creure que no sigui així. No sembla gaire arriscat d’afirmar, amb rotunditat, que contradiu del tot l’esperit de la llei.
Per tant, la ciutat de Girona té un alcalde que ni tan sols va ser elegit regidor. Que ni tan sols s’ho havia proposat, ja que anava en un lloc molt enrere de la llista de candidats. I qui propicia no és altre que el nou i improvisat president de la Generalitat.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
