Millor apostar pels casinos que per les universitats

La crisi serveix per a tot. És l’excusa perfecta del Govern de la Generalitat. Sempre que prenen una mesura dràstica que afecta l’Estat del Benestar Artur Mas recórre a la frase que va fer cèlebre Margaret Tatcher: “There is no alternative” (No hi ha alternativa). Realment no hi ha alternativa?

Els polítics que governen, tant a Catalunya com a Espanya, utilitzen la crisi en funció de com els interessa per justificar les seves decisions encara que siguin totalment contradictòries. Sovint compten amb l’ajuda d’alguns mitjans de comunicació que guarden silenci en les qüestions realment transcendents, mentre dediquen hores i hores a les guerres dialèctiques entre polítics de les quals els ciutadans estan tan farts.

Què deuen pensar els estudiants?

La setmana passada es va conèixer l’avantprojecte de llei que ha redactat el Govern per satisfer les demandes dels inversors del complex de casinos Barcelona World, el projecte que es va treure de la màniga Artur Mas en veure que perdia la lluita per Eurovegas. La publicació va coincidir amb la setmana en què 30.000 estudiants començaven la selectivitat amb l’objectiu d’aconseguir la millor nota possible per entrar a la facultat que escolliran els propers dies.

Que hi ha crisi és un fet objectiu, i que el Govern té clares les seves prioritats, també. No hi ha dubte, per molt que intentin fer-ho creure als ciutadans, que no és així. L’avantprojecte de llei té com a principal objectiu baixar la tributació dels sis casinos que es construiran al Barcelona Word. La taxa passarà d’un màxim del 55% al 10%.

Aquesta rebaixa entrarà en vigor just el dia que comenci a operar el primer dels sis casinos que tindrà el BCN World. Actualment Catalunya en té quatre: Barcelona, Lloret, Peralada i Tarragona. Aquests centres del joc lògicament també es veuran beneficiats per la mesura. Amb l’excusa de la crisi el Govern justifica el BCN Word perquè dinamitzarà l’economia del país i perquè crearà llocs de treball. És un discurs fàcil i eficaç de cara a l’opinió pública. Però quins interessos hi ha al darrere per tirar endavant un projecte que no farà de Catalunya el centre d'excel·lència al qual sovint fa referència Artur Mas?

Diner fàcil abans que coneixement

El Govern si ha d’escollir entre joc i educació, per posar un exemple, ho té clar: joc. Lleis fetes a mida d’inversors de dubtosa reputació com Enrique Bañuelos o el magnat Stanley Ho. Mentre es retallen a les universitats públiques i es pugen les taxes universitàries dificultant l’accés a la formació a les famílies que més afectades estan per la crisi.

El Govern té legitimitat per pujar i baixar les taxes que consideri oportunes i per prioritzar el joc a l’educació, però hauria de ser valent i dir les coses pel seu nom. Els ciutadans ho agraïrien i probablement el Govern, a la llarga, també. Perquè les mentides acostumen a passar factura. Per cert, quina mena de país independent vol construir el Govern de Catalunya? El del diner fàcil o el del valor afegit? Vol fer de Catalunya un país de referència o un país amb els vicis d’altres als que tant acostuma a criticar?