Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de les violències contra les Dones, el 25 de novembre del 2016 el Parlament llegirà una declaració, escrita des de Catalunya Sí Que Es Pot i signada –no sense reticències en algun cas– per tots els grups parlamentaris, per condemnar, desgraciadament i una vegada més, la violència que pateixen –que patim– les dones pel fet de ser-ho.
Aquest any, arran de la petició de les entitats feministes, hem volgut que el Parlament reconegui l’existència i ús del mot “feminicidi”, paraula que va néixer a la dècada dels setanta a Europa i es va popularitzar a primers de segle XXI a Mèxic i, més especialment a Ciudad Juárez, localitat tristament famosa per la quantitat de dones que desapareixen per reaparèixer més tard sense vida.
Feminicidi és el terme que serveix per designar l’assassinat d’éssers de sexe femení només perquè no pertanyen el sexe masculí, el privilegiat, aquell que el patriarcat ha determinat que és jeràrquicament superior. I, si dic “éssers” en comptes de “dones”, és perquè els feminicidis es donen a qualsevol edat.
Hem sentit a parlar de la quantitat de nenes assassinades en néixer, o mal alimentades durant del primer any de vida per tal que es precipiti la seva mort, en societats com la Xina o la Índia, posem per cas. Però potser no és tan conegut el fet que això també passa al nostre voltant. Una professora de la Universitat Pompeu Fabra ha analitzat més de 3000 naixements de criatures de famílies índies a l’estat espanyol entre 2007 i 2013 i el resultat és que, per a cada 100 nenes, neixen 119 nens. O sigui, es produeixen avortaments selectius en funció del sexe gràcies a la tecnologia. Les ecografies permeten saber quin sexe té el fetus, i les famílies que consideren que tenir una nena és un maldecap –per no dir un deshonor– se les treuen del damunt sense haver d’esperar al naixement.
Més de la meitat dels 60 milions de nenes de 10 anys que hi ha actualment al món –i de les quals depèn el benestar futur de les seves famílies, les seves ciutats i els seus països, perquè ara ja se sap que, com més formació tenen les dones, més avancen les nacions– viuen als 48 països amb una desigualtat de gènere més gran. Moltes d’aquestes nenes moriran, víctimes d’una infecció quan els tallin el clítoris amb una navalla oxidada, o en un part de risc pel fet de tenir 12 anys, després d’haver estat prenyades per un “marit” 30 anys més gran que elles.
A tot el món, si un home és assassinat, la majoria de vegades ho és a mans d’un desconegut. A tot el món, si una dona és assassinada, la majoria de vegades ho és per una persona propera, normalment la parella o exparella.
Entre el 2010 i el 2015, a Catalunya hi va haver 76 feminicidis. Les xifres oficials, però, no recullen tots els casos. A Catalunya, un de cada quatre feminicidi (23,94%) no forma part de les estadístiques de dones assassinades per violència de gènere.
Aquest any hem aconseguit que el Parlament reconegui la paraula “feminicidi”. L’any vinent, potser aconseguirem que és reculli l’expressió “terrorisme masclista” i que les víctimes rebin el mateix reconeixement que les del terrorisme polític.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
