Les pistoles Taser són armes elèctriques que produeixen una descàrrega elèctrica a distància que interfereix en el sistema nerviós muscular i immobilitza les persones. Des de fa molts anys, els sindicats policials estan pressionant els comandaments policials i polítics dels Mossos d'Esquadra perquè les introdueixin dins l'arsenal d'armes del cos.
El passat 18 de juliol en una roda de premsa, Ramon Espadaler, conseller d'Interior de la Generalitat, es va mostrar obert a que el cos de Mossos utilitzi pistoles Taser. Va arribar a anunciar que aquesta arma començaria a utilitzar-se a partir de 2015. No obstant això, no comptem amb informacions públiques sobre quina és la seva situació actual ni s'ha realitzat el corresponent debat polític en matèria de drets humans sobre els seus possibles efectes lesius. Encara que d'altra banda al voltant de 30 cossos de policia local de Catalunya ja tenen pistoles Taser.
Més de 40 entitats, entre les quals destaca la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, així com la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats o l'Institut de Drets Humans de Catalunya, vam iniciar una campanya que té com a objectiu eradicar l'ús d'aquestes armes a Catalunya. Pretenem promoure un debat sobre les conseqüències d'aquestes armes, perquè una mesura d'aquest calat es prengui en seu parlamentària, tenint present la postura de les organitzacions de drets humans de Catalunya.
Segons l'article Armes elèctriques: Què sabem? Què ignorem?, elaborat per tres membres de la Unitat Central d'Informàtica i Electrònica Forense dels Mossos conjuntament amb una metgessa de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, s'atribueix a les Taser una taxa de mortalitat de l'1,4%. L'informe indica que “la utilització d'armes elèctriques com a mecanisme policial d'immobilització temporal és molt controvertida, ja que s'han atribuït morts en privació de llibertat com a conseqüència del seu ús”. Així mateix s'indica que és possible que indueixin fibril·lació ventricular, és a dir, un trastorn del ritme cardíac que presenta un ritme ventricular ràpid (> 250 batecs per minut), irregular, de morfologia caòtica i que porta irremeiablement a la pèrdua total de la contracció cardíaca, amb una manca total del bombament sanguini i per tant a la mort del pacient. A més la descàrrega podria causar lesions musculars i cutànies, en el sistema neuroendocrí, cerebrals o fins i tot podria provocar un avortament.
Un altre element a destacar és que la persona que manipula l'arma elèctrica influeix en els efectes produïts, ja que controla la durada del pas de corrent elèctric, el recorregut del corrent pel cos i la superfície i pressió de contacte. Cal destacar que aquesta arma és potencialment susceptible de ser emprada com a mecanisme de tortura o maltractaments a causa que en molts casos no deixa rastre de la seva utilització. De fet, el 2009 el Comitè contra la Tortura de l'ONU recomanava a l'Estat Espanyol que prohibís l'ús d'aquestes armes ja que podrien ser emprades com a mecanisme per a la pràctica de tortura.
Són molts els motius que ens porten a plantejar que el risc d'aquestes armes és molt més gran que l'eventual necessitat de les mateixes. Sobretot, perquè la pressió dels sindicats policials s'ha avivat després de les actuacions policials que van comportar les morts de Juan Andrés Benítez o Alfonso Bayard. Davant de situacions en què es van produir reduccions contràries al protocol de persones a les quals es pretenia aturar o identificar, i lluny de realitzar una forta revisió dels protocols policials, s'ha pretès aprofitar la situació per pressionar els comandaments polítics i policials perquè s'aprovi la utilització d'unes armes que han causat 269 morts als EUA entre 2001 i 2007, segons l'informe “Volts sense control” d'Amnistia Internacional.
Sobren els motius perquè no s'autoritzi aquesta arma com reglamentària del cos de Mossos d'Esquadra així com per prohibir el seu ús en tots els municipis en què s'ha autoritzat. Aquestes armes poden tenir efectes letals, perquè els han tingut en molts països on porten anys lluitant per aconseguir la seva prohibició. No volem que hi hagi ni una sola víctima de les mateixes perquè s'hagin de prohibir. Sabem que, un cop es normalitza el seu ús, són molts anys de lluita necessaris per aconseguir la seva prohibició, tal com ens va demostrar la lluita per la prohibició de les bales de goma, les quals no es van prohibir fins que hi va haver almenys 8 persones que van perdre el seu ull a Catalunya i fins que va morir Íñigo Cabacas a Bilbao. Aquesta campanya neix per aconseguir en el menor temps possible l'eradicació de les pistoles elèctriques Taser a Catalunya, amb l'objectiu que la lluita s'estengui a la resta de l'Estat. La millor eina per prevenir les morts, els maltractaments i la tortura és prendre mesures de prevenció adequades. I eradicar l'ús de Pistoles Taser es fa imprescindible.