“Si no et donen, pren”, cantava l'Ovidi. Conscientment o inconscient, el d'Alcoi resumia de forma directa i simple una de les tesis de Marx sobre Feuerbach: la de l'acció necessària per transformar la realitat. No hi ha realitat abstracta, objectiva i immutable, aliena a l'acció humana, ans al contrari: tot allò que ens envolta és causa i conseqüència de les nostres accions. Com a éssers socials, formem part d'aquestes condicions en què vivim, a les quals contribuïm a reproduir o, també, a canviar. Perquè sí, per molt difícil que sigui, podem fer-ho: podem canviar les condicions socials en què vivim.
“Si no et donen, pren”, ha estat també el leitmotiv a l'hora d'ocupar cases, edificis i habitatges perquè gent sense casa pogués tenir un sostre o per desenvolupar-hi tot tipus d'activitats socials. Amb ell, a més, recuperaven el valor d'ús de l'habitatge -viure-hi- contra el potencial valor de canvi -especulació-. “Si no et donen, pren”, ha estat surant, també, en la lluita que va iniciar la Naty i que ha acabat fent eclosió en la PAICAM. A l'AMPA Mar Nova de Premià de Mar van decidir prendre, ocupant els serveis territorials d'educació per evitar el tancament de l'escola: i van guanyar.
Entremig, desenes i centenars d'accions individuals i col·lectives per poder recuperar els nostres drets, robats, espoliats i sacrificats a l'altar del Déu mercat, el seu dogma del dèficit zero i els seus profetes, els retalladors neoliberals. Accions individuals reeixides per fer front a uns subministraments bàsics imprescindibles que impliquen punxar la llum. Accions col·lectives perdudes com algunes lluites per evitar el tancament dels CAP i les urgències. Accions col·lectives que lluiten per evitar el robatori de les pensions. I tantes altres que podríem anomenar. Sigui com sigui, totes deixen un pòsit comú: volem ser protagonistes de les nostres vides i d'allò que ens afecta, tenim dret a una vida digne i l'exercirem encara que sigui de forma il·legal perquè ens estem enfrontant a lleis injustes.
I si no ens donen, és perquè hi ha algú que ens treu: legislacions fetes al dictat de les grans empreses, legislacions públiques que només responen als beneficis privats. Governs, del color que sigui, que posen l'Estat al servei de l'espoli constant de la classe treballadora i les classes populars. Estats que perden tota sobirania política i econòmica en pro de les grans corporacions, les mateixes que ens apugen el preu de la llum, que ens cobren preus desorbitats per la nostra salut, que ens fan fora de casa perquè amb el baix sou que ens paguen altres empreses privades no podem pagar el lloguer o la hipoteca.
Per a totes aquestes empreses, els turistes són molt més rendibles, però això és pa per avui i fam per demà: l'Estat i les seves administracions renuncien a la sobirania productiva i econòmica en fer una aposta absoluta per turisme. El dia que descobreixin que la sorra de les platges i el sol no es mengen, i que els aliments no vindran amb el següent avió de temporada d'estiu, se n'adonaran del cost de malvendre la sobirania productiva i econòmica i renunciar a controlar-ne els sectors estratègics. Literalment, estem venudes.
Les polítiques de la Unió Europea, sigui amb el CETA o amb el TTIP, seguint les consignes del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial van en aquesta línia: aprofundiment del poder descontrolat de les multinacionals i cada vegada menys sobirania estatal. Això, en la pràctica, es tradueix en menys drets i menys capacitat de decisió de la classe treballadora i les classes populars. L'autodeterminació d'un poble ha de transitar, per força, cap a la recuperació del poder estatal entès com a garant que blindi totes les conquestes i lluites pels nostres drets en defensa d'una vida digna. Sense fer front a la Unió Europea i les seves polítiques no hi haurà sobirania que valgui, perquè no hi haurà sobirania per poder exercir.
La lluita ens dóna el que el poder ens pren, cantem actualitzant Ovidi. Marx en estat pur, vaja.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
