Al mes de març vaig intentar consensuar, com a diputada, una declaració per sumar-nos a la iniciativa europea que defensa que el primer dimecres de maig de cada any sigui considerat el dia mundial de la salut mental materna.
La declaració havia d’haver-se aprovat per unanimitat perquè pogués ser llegida al Ple, però no vaig sortir-me'n. Ni la CUP ni el PSC –els altres no em consta si s’apuntaven-- no la van voler signar. Es veu que, fins i tot, una diputada es va queixar que un dia mundial d’aquesta mena pressuposava que les dones no estàvem bé del terrat, per dir-ho de manera col·loquial.
Em va saber greu no aconseguir-ho, sobretot perquè era un oportunitat que algunes metgesses i metges de Catalunya esperaven amb candeletes per posar el focus en un problema mèdic poc estudiat i pel que els calen molt recursos.
Tot i que sigui una obvietat, ho explico: la malaltia mental es produeix al cervell i és orgànica, és a dir, té a veure amb processos físics i químics. No és estrany, és clar, el nostre cos és física i química de manera que, per exemple, quan el pàncrees no segrega la insulina que li toca, la persona esdevé diabètica. Doncs, el mateix li passa al cervell: quan, posem per cas, un neurotransmissor no funciona correctament, apareix un trastorn mental. I, com que l’anomenem mental, de vegades tendim a situar-lo en un lloc imprecís; per a alguns l’ànima i per altres ves a saber què. El cas és que el trastorn mental afecta les emocions o les percepcions o els pensaments o la conducta de la persona, és a dir, allò que té a veure amb funcions del cervell.
Es freqüent la malaltia mental? Doncs, sí. A Catalunya, un 18% de persones, dones i homes, nenes i nens pateixen trastorns mentals. O sigui, gairebé una de cada cinc. Alguns trastorns són lleus i d’altres molt greus.
D’aquestes dones que en pateixen, algunes voldran ser mares i, en quedar-se embarassades, és possible que el o la ginecòloga els desaconselli el tractament psicotròpic i, per tant, la malaltia mental s’agreujarà. D’altres dones, que abans de l’embaràs no havien patit cap trastorn mental, en patiran algun –lleu, no tan lleu o molt greu. El 25% de les prenyades experimentarà alguna mena de malestar psíquic significatiu degut al canvis vitals que representa l'embaràs i el post-part.
L'estrès i la malaltia mental materna afecten a la mare, naturalment, però també poden afectar directament el fetus i el nounat, amb impacte sobre el seu desenvolupament físic, cognitiu i emocional, que pot perdurar en el temps. Cal tenir en compte que si la mare no està bé psíquicament, no establirà un bon vincle amb el nadó, per això és important la salut mental de la mare, especialment durant el primer any de vida de la criatura.
Atès que aquest -la salut mental de la dona durant l’embaràs i el primer any després del part- és un problema de salut exclusivament femení ha estat molt poc estudiat, com tots aquells que es relacionen amb les dones, excepte l’embaràs i el part.
Una millor atenció i tractaments cap a la salut mental de les mares fa que les dones puguin ampliar els seus recursos i capacitats personals, adaptar-se millor als desafiaments, vincular-se afectivament amb la seva criatura, alimentar-la i ocupar-se’n.
Per això, cuidar la salut mental de les mares suposa millorar la salut de la societat actual i futura.
A molts països d’Europa ja ho han vist: hi estan dedicant esforços i recursos, estan fent recerca per millorar els tractaments, estan creant -a les plantes de psiquiatria- espais on les dones que acaben de ser mares i han d’ingressar-hi puguin ser amb la criatura.
A Catalunya, però, encara no ho hem entès.