Platja, sol, sobrassada, ensaïmades, alemanys borratxos a les sorres, anglesos borratxos a les discoteques i estrangers, en general, borratxos també, ajudant a millor l'espècie tot fent balconing. Segurament, aquesta és la imatge que molta gent té -i es construeix- de Mallorca. Però entre això i en Tomeu Penya amb el seu capell, existeix Mallorca, és a dir, la població i la terra mallorquina.
La població i el territori mallorquí existeixen i són malgrat tot això: hi sobreviuen. Però no pas amb l'alegria del turista europeu, l'únic ésser vivent a partir del qual sembla que vulguin construir l'illa. De fet, l'existència i preeminència del model turista europeu va directament en contra de l'existència de l'illa, de Mallorca, del seu territori i de la seva població. A Mallorca, la crisi capitalista hi arriba per terra, mar i aire. Del desdoblament de carreteres, les noves autovies i autopistes que destrossen el territori, a la precarietat, la temporalitat i la incertesa a què es veu abocada la classe treballadora. I tot, passant per la doble jornada laboral que pateixen les dones treballadores, en especial les joves.
El nou pacte de progrés ha permès una treva temporal en les agressions contra el català; la llengua comuna de l'illa i del conjunt dels Països Catalans ha estat diana de l'espanyolisme del PP i els seus acòlits. Qualsevol senyal de catalanitat era atacada ferotgement. El canvi institucional, emperò, no és res més que això: un canvi institucional. Canvi, que no vol dir res més que diferent. I institucional, que vol dir que no arriba a les arrels... ni s'hi acosta. El maquillatge cosmètic d'una socialdemocràcia que no s'atreveix a tocar el fonament de tot plegat, el turisme, i els poders que el sustenten. O millor dit, els poders que exerceixen gràcies al turisme.
Amb tot, però, com deia el poeta, la remor persisteix. Una remor que es torna tempesta, com la vaga indefinida de l'Assemblea de Docents de les Illes. Una remor que es torna gota malaia, com la insistència de l'esquerra independentista en la reivindicació de la Diada per al 31 de desembre, que finalment ha assolit el reconeixement institucional.
Una remor que és taca d'oli quan s'hi estenen les campanyes de l'esquerra independentista, com la de Desobeïm, o, quan s'hi celebra la Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans, a Felanitx, amb l'Ateneu Popular Lo Tort mirant de reüll des de Manacor. O quan ara, més recentment, la campanya Dones i crisi, d'Endavant, arriba a gran part de l'illa, mentre el moviment feminista agafa la primera línia de lluita per fer costat a les Feministes Encausades de Palma en la denúncia de totes les violències estructurals del sistema patriarco-capitalista. Poc a poc, pas a pas, colze a colze, construint moviment popular seguint aquell lema tant encertat de les Maulets de l'illa: les arrels no neixen del ciment.
El monocultiu turístic posa l'illa en venda i ofereix un tot inclòs a turistes que ni coneixen ni saben què s'hi cou, a Mallorca: ni quina és la nostra llengua ni quines les nostres condicions de vida. El turisme, depredador en essència, deixa una terra ferida per a qui hi viu, una terra que és només motiu d'explotació -en tots els sentits de la paraula- per a qui en vol viure d'ella o qui només hi passa. I així com la majoria de turistes vénen d'Europa, també ho fan les polítiques que ens imposen i que les forces polítiques segueixen aplicant, siguin del canvi o de les de sempre.
Tot amb tot, l'exercici de l'autodeterminació per recuperar sobiranies al conjunt dels Països Catalans s'esdevé com l'única via per la supervivència, també, de Mallorca, tant de l'illa com de la seva població. Sobiranies econòmica i alimentària per no dependre del turisme per produir ni per tenir ingressos per adquirir els mínims de subsistència. Sobirania cultural i educativa per viure plenament en català. Sobirania productiva per tenir unes condicions laborals dignes. Sobirania reproductiva per posar al centre el treball socialment necessari i el dret al propi cos.
Vaja, tot allò que reclamem arreu dels Països Catalans; i és que no només ens uneixen la llengua i la corrupció, també un futur comú. I tu, què dius que hi vas a fer, a Mallorca? De vacances?
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
