La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca assenyala Bankia i BBVA com les entitats que més desnonen. El 57% de les persones afectades van contractar la seva hipoteca entre 2005 i 2007. El 80% de les persones en procés d'execució hipotecària tenen pendent el pagament de més del 60% de la hipoteca. Són algunes de les dades que s'inclouen en l'informe Emergència habitacional a l'Estat espanyol que han presentat aquest dimarts la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i l'Observatori DESC.
Aquest estudi repassa les principals qüestions relacionades amb el dret a l'habitatge i inclou els resultats d'una exhaustiva enquesta a persones afectades que permet apuntar el seu perfil sociològic així com dades sobre el comportament de les entitats bancàries.
Vanesa Valiño, directora de l'Observatori DESC i coordinadora de l'informe, assegura que Espanya es troba en una situació d'emergència habitacional, com fan constar al títol de l'informe. “No només és una situació injusta, sinó que vulnera compromisos assumits pels poders públics en matèria d'habitatge”, assegura.
Queixa davant Nacions Unides
Gerardo Pisarello, professor de dret constitucional de la UB i vicepresident de l'Observatori DESC, assegura que “la situació que estan vivint milers de famílies no només és immoral sinó que també es pot considerar il·legal”. Pisarello explica que diversos tractats internacionals ratificats per l'Estat espanyol l'obliguen a garantir el dret a l'habitatge, protegir la ciutadania de pràctiques abusives i a no efectuar desallotjaments per raons econòmiques sense oferir una alternativa d'habitatge.
Per considerar que aquests tractats es violen sistemàticament, les dues entitats autores de l'informe, juntament a altres col·lectius, preparen una queixa conjunta que presentaran davant el comitè de drets humans de Nacions Unides. “Es podria tornar a produir una bombolla, perquè lluny de canviar les mesures que ens han portat a aquesta situació, s'estan radicalitzant”, assegura Ada Colau, portaveu de la PAH.
Aquests acords són d'aplicació en els tribunals espanyols. No obstant això, Pisarello assegura que “un dels problemes que tenim i s'està posant en relleu amb aquesta crisi, és la manca de preparació del poder judicial per protegir els drets de les persones afectades, perquè hi ha un desconeixement dels estàndards internacionals”. Remarca que s'estan donant alguns casos positius i que aquest canvi de cultura jurídica s'impulsa des de la societat civil, però no des de la universitat.
Recollida d'informació
La portaveu de la PAH denuncia que “temps després de l'esclat de la crisi, encara esperem dades detallades sobre la situació de les persones afectades”. Per això han recollit informació amb més de 11.000 enquestes a persones afectades que s'han acostat a la PAH.
L'informe reconeix les limitacions de les dades que presenta, ja que es circumscriu a persones que s'han acostat a la PAH i se subministrava per internet i en castellà –limitant l'accés a les persones que no dominaven l'idioma o no tenien accés a internet–, però no obstant això remarca que “fins ara es tracta de l'únic estudi orientat a sistematitzar les diferents dimensions –econòmica, sociològica i de vulnerabilitat social– de la problemàtica”.
Les entitats financeres
L'informe adapta les dades recollides al procés de reestructuració bancària i agrupa les 120 entitats que constaven en 15 entitats actuals. Els bancs en els que van contractar la seva hipoteca la majoria de persones afectades són BBVA, Bankia, Santander i CaixaBank. Colau remarca que “el primer i el cinquè –Bankia i Catalunya Caixa– són les entitats que més diners públics han rebut” i que “entre els primers els altres són grans bancs, quan s'havia dit que la bombolla era cosa dels excessos de les caixes”.
Un 21% de les persones enquestades estaven en processos d'execució hipotecària i el 7% ja havien estat desallotjades. Bankia és, amb diferència, la entitat que més persones que s'han acostat a la PAH ha desallotjat. Pel que al deute es refereixi, gairebé la meitat de les persones desallotjades arrossega un deute de més del 80% de la hipoteca malgrat haver perdut la casa. Entre les persones que estan en procés d'execució, són més del 60% els que tenen pendent el pagament d'aquesta quantitat.
Els avalistes, afectats indirectes
Un 36% de les persones van declarar tenir avaladors, i un altre 22% no eren titulars sinó que es van acostar a la PAH com a avaladors. La portaveu de la PAH ha emfatitzat que “la situació de desallotjament no afecta només una unitat familiar, sinó que que es pot estendre més enllà de les persones directament afectades i en una execució hipotecària es pot perdre més d'un habitatge”.
La majoria dels avaladors (un 65%) eren pares o fills del titular de la hipoteca. Un 2,8% dels enquestats van declarar que el seu avalador era una persona desconeguda, suposadament facilitada per la mateixa entitat financera. Entre les persones migrants tendeixen a haver-hi més amics i desconeguts entre els avaladors.
Un 10% de les persones afectades declara ser avaladora al seu torn d'altres persones. El text atribueix aquest fet, així com l'existència d'avalistes desconeguts, a la pràctica dels avals creuats, “la promoció d'avals entre persones amb escassa capacitat de pagament”.
Situacions de vulnerabilitat
“Quan es compromet una necessitat tan bàsica com l'habitatge es comprometen també moltes altres necessitats”, explica Ada Colau. Els principals nivells de dificultat els troben en el pagament de la roba (70%) i els subministraments d'aigua, llum i gas (65%). A més, un 45% declara tenir moltes o bastants dificultats per fer front a la despesa en aliments.
Per a més d'un terç dels afectats el pagament de la hipoteca ha suposat en algun moment el total dels ingressos familiars. Per més de la meitat ha implicat dedicar més d'un 60% dels ingressos. Colau remarca que, en canvi, Nacions Unides recomana que els ingressos dedicats a cobrir el cost de l'habitatge no superin el 30% del total.
Un 63% de les persones afectades asseguren que la seva situació els va provocar “una ansietat constant” i un altre 24% va assenyalar haver patit un nivell d'ansietat alt. Més de la meitat dels enquestats tenen almenys un menor al seu càrrec, i un 30% una persona de la tercera edat.