Juanjo Puigcorbé, ‘el rei de la comèdia’

L’actor barceloní Joan-Josep Puigcorbé i Benaigues, més conegut com a Juanjo Puigcorbé (1955), ha decidit penjar de manera temporal la careta de comediant per ficar-se en política. Anirà de dos en la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, just al darrere de l’escriptor Alfred Bosch. A tenor dels anuncis, sembla que la política deixa de ser un terreny poc atraient per als artistes. Puigcorbé és un dels que han decidit sortir de l’armari i posar-se la disfressa de polític. Sovint se l’ha vist compromès en alguna causa, però sempre guardant certa distància, que ara ha decidit trencar.

Puigcorbé és maragallista confés. De fet, recorda amb emoció com va participar en el míting que Pasqual Maragall va fer al Palau Sant Jordi el 1999, juntament amb Felipe González i Narcís Serra. Recorda com la vigília va sopar amb els protagonistes i com González va ‘comprar’ la idea federalista. L’endemà, el qui va ser tants anys president del govern espanyol deia en el míting: “Estimat Juanjo, jo dono suport al federalisme...”. I Maragall també s’hi va referir, i destacats socialistes com Joaquín Almunia es van aixecar i van marxar. Temps després, com d’altres catalans federalistes, Puigcorbé arriba a la conclusió que per aquest camí no es va a Roma i decideix canviar de via, i s’afegeix al reclam independentista.

Diu que el seu independentisme neix i creix a Madrid, on ha transcorregut gran part de la seva carrera professional. Perquè, aquí on el veuen, l’ara republicà Puigcorbé va arribar a ostentar l’etiqueta de ‘rei de la comèdia’. Això va ser a la dècada dels 90, en què l’actor triomfava amb pel·lícules com “Salsa rosa”, “Cómo ser mujer y no morir en el intento”, “Todos los hombres sois iguales”, “Rosa rosae”, “Justino, un asesino de la tercera edad”, “El amor perjudica seriamente la salud”, “Corazón loco” o “Airbag”. Abans d’això, es va obrir camí en el món del teatre, concretament va debutar amb “Nerón-Paso”, escrita pel dramaturg Alfonso Paso. Després interpretaria destacats papers a “El príncipe de Hamburgo”, “Hamlet”, “Dalí”, “Llamadas a medianoche”, “Las amistades peligrosas” o “Por un sí o por un no”. Però on es dóna a conèixer Puigcorbé al gran públic és a la televisió, on ha intervingut en infinitat de sèries, com ara “Villarriba y villabajo”, “Un chupete para ella”, “A tortas con la vida”, “Cuñados” o “Cuéntame cómo pasó”; també va donar vida al cèlebre detectiu de les novel·les de Vázquez Montalbán, Pepe Carvalho. I, d’altra banda, la seva recreació del rei Joan Carles no va deixar indiferent a ningú.

Ara l’actor ja no vol ser rei i es confessa republicà. I des d’aquesta nova condició ha decidit defensar un model cultural diferent a l’actual per a la ciutat de Barcelona. Cal veure si al final d’aquesta nova representació de Puigcorbé, quan caigui el teló, el públic aplaudeix o xiula.