Amb l'esperit del “Som Unitat Popular” que va portar la CUP al Parlament amb el suport de moltes persones alienes al partit, aquest dissabte ha tingut lloc a Badalona la Trobada per la Unitat Popular. 890 persones s'hi van inscriure en resposta a la crida d'un grup impulsor format per noms significatius del món activista, sindical i associatiu, alguns vinculats a organitzacions de l'Esquerra Independentista, però altres no. Els objectius de la jornada: Debatre sobre com forçar un procés de ruptura democràtica i posar les bases constitutives d'un nou estat democràtic.
Durant el matí l'IES La Llauna va acollir 20 assemblees temàtiques, amb qüestions vinculades sobretot als drets socials i al territori, des de la qüestió de l'aigua fins a l'exclusió social. La tarda es va dedicar a tres debats estratègics: un full de ruta per la independència, la definició de les bases del nou model de societat i un tercer dedicat a l'articulació entre lluites i les dinàmiques entre el poder popular i el poder institucional. 3.300 persones es van connectar en algun moment a la seva retransmissió per streaming.
Al final de la jornada, es van apuntar algunes conclusions generals dels debats, a falta que els organitzadors facin una síntesi més completa que publicaran al web de la trobada. La unitat popular es considera com un “projecte polític” i es va definir –és la definició de les moltes donades que es va plasmar en les conclusions– com “la resolució del conflicte en el si de les classes populars, en la recerca d'un govern propi”.
Asseguren que la unitat popular s'ha de construir com un projecte de classe i que per això cal definir el concepte de classe. En aquest sentit, en el debat sobre joventut es va reivindicar un nou sindicalisme que no tingui en compte només els i les treballadores, sinó també el jovent precari. La construció d'aquesta unitat popular s'ha de fer també “amb l'aliança amb altres espais on es construeix la unitat popular”, diuen.
Pel que fa a la independència, es va considerar “fonamental pel procés constituent”, i que per això cal un referèndum per decidir-la, sigui legal o no. En relació als Països Catalans, els assistents a la trobada van considerar que “no fa por que una part de la nació s'independitzi si és per generar ruptura”. En canvi, asseguren que “hi ha estats que no tenen independència”.
Relació entre el carrer i les institucions
La cloenda també recollia que “la lluita institucional pot servir per rellançar la nostra lluita”, però també que no té sentit sense la lluita al carrer. El debat sobre la via institucional es va centrar sobretot en el paper de la CUP. David Fernàndez va intervenir en el subgrup de debat en el que participava per matisar que per institucions no només s'ha d'entendre el Parlament, i va defensar la creació d'institucions pròpies: “Per mi, La Directa, Coop57, la PAH o la CUP són instititucions pròpies”.
En aquest debat, un dels presents afirmava que la presència de la CUP al Parlament sembla pròpia del judo: “estem utilitzant la força del contrincant en el nostre benefici. La presència de la CUP al Parlament està polititzant molta gent no polititzada”, va assegurar.
Es va parlar també de la importància de fer arribar la veu dels moviments socials a les institucions sense cap filtre. En aquest sentit, una activista feia al·lusió a l'episodi de la sandàlia que Fernàndez va ensenyar a Rodrigo Rato: “A la meva assemblea d barri, on la gent no se'n fia de la CUP, els hi va agradar quan el David va ensenyar la sandàlia, perquè es van sentir identificats”.
Més enllà del paper del Parlament, va haver-hi consens en remarcar el paper del treball municipal, que es va considerar que pot tenir molta més incidència que els que duu a terme la formació a la cambra autonòmica.
Al final de la jornada, Eva Fernández, activista veïnal i una de les convocants, va explicar que l'objectiu és fer més trobades per la unitat popular a nivell municipal i confluir cap a una nova trobada a la primavera.