El front de lluita de 'Pobresa Zero' contra les polítiques migratòries racistes ocupa sis línies en el Manifest d'aquesta plataforma. Què s'hi demana en aquestes sis línies?
Es demana que la política migratòria tingui en compte els drets humans i parteixi de la gran premissa que és el respecte i la garantia dels drets humans. I més concretament parla del tancament dels centres d'internament perquè és, entre d'altres, un dels exemples que hi ha una política migratòria que no respecta els drets humans.
Ens hem acostumat a parlar de 'refugiats' en comptes d''immigrants' els darrers temps. Establiu algun tipus de diferències entre uns i altres?
Hi ha un tema important de conceptes. Pel simple fet de ser persona a tothom se li han de reconèixer uns drets. Aquí parlaríem de les persones migrants, que no fugen dels seus països perquè temen per la seva vida. Això no vol dir, però, i aquí hi ha la perversió del llenguatge, que pel fet de no ser refugiats no hagin de tenir uns drets reconeguts. Les persones refugiades han de poder estar sota un paraigües de protecció internacional.
És important fer aquesta diferenciació per no buidar de contingut el dret a la protecció internacional, sense oblidar-nos, però, que, en definitiva, tots som persones i hem de tenir uns drets reconeguts.
Denuncieu el paper d'una Europa-fortalesa que converteix els immigrants en ciutadans de segona i que posa murs i entrebancs als refugiats. Què falla? Europa, la Unió Europea, els països que en són membres?
Les entitats que estem a la campanya 'Pobresa Zero' estem veient les conseqüències d'una política que fa més de vint anys que funciona i que, els últims anys, s'està centrant en el tancament, mirar cap endins. Europa ha tancat les fronteres. Ara no necessita mà d'obra barata, que era el que la feia obrir les fronteres, amb una visió utilitarista de les persones.
Europa s'ha oblidat que és corresponsable d'allò que passa arreu del món i hauria de fer una política tant interna com exterior que respecti els drets humans, que vetlli per la pau i doni eines pel desenvolupament global.
Molta gent està indignada per les imatges dels refugiats que es topen amb fronteres tancades a Macedònia o Espanya, però les que més colpeixen són les de nens i persones ofegades a la Mediterrània. Estem a l'estiu i hi ha el temor que el bon temps porti més pasteres i més víctimes mortals al mar. No ens podrem estalviar aquestes imatges de patiment i mort aquest estiu?
No. Lamentablement penso que no ens les podrem estalviar. Fa molts anys que estem veient aquestes imatges a les costes mediterrànies. És cert que la crisi, la guerra a Síria, Eritrea i molts d'altres països ens les ha fet encara més presents. No ens les estalviarem. És important que no s'amaguin aquestes imatges. Després cal veure quin tractament en fan els mitjans de comunicació. Però espero que no les incorporem com quelcom normal, perquè és un drama que hi hagi tantes persones que estan morint perquè volen arribar a Europa, sigui fugint d'una guerra o sigui buscant un futur millor per ells i per la seva família.
Quines són les prioritats del vostre treball, ara?
No abandonem la lluita contra el centre d'internament, perquè entenem que és la punta de l'iceberg que ens permet denunciar una política migratòria que no respecta els drets humans. També estem molt centrats, com no pot ser d'una altra manera, en tot allò que té a veure amb les persones refugiades. Exigim que s'obrin corredors segurs i legals perquè les persones puguin moure's i no morin en l'intent d'arribar a Europa.
També ens centrem en el dia a dia a casa nostra, on també existeixen situacions de racisme, sigui en l'accés a la salut, sigui per les identificacions que es fan al carrer, sigui per tractes vexatoris i insultants. Hem d'estar al costat d'aquestes víctimes del racisme i acompanyar-les perquè puguin denunciar i resoldre aquestes situacions i es restitueixi el seu dret vulnerat.
Vas participar a la manifestació del diumenge 19 de juny per exigir que s'obrin les fronteres i s'aculli als refugiats. Hi va anar molta gent però no sembla que els polítics als quals van dirigides aquestes reivindicacions en facin massa cas.
És cert. Les entitats, la societat civil s'ha de continuar mobilitzant. És important fer aquesta tasca, aquest esforç perquè la ciutadania conegui el que està passant i s'impliqui. Però cal traslladar-ho. Cal tenir força per tenir incidència política i que el sentiment de les persones que es van manifestar es pugui veure en el dia a dia però també a les portes d'unes eleccions, en les quals aquella persona que voti ho faci amb un vot informat i conseqüent per exigir a les nostres institucions que actuïn. Una altra manera de fer política i de fer política migratòria és possible.
Sobre este blog
Pobreza Cero, Catalunya Plural y Solidaridad y Comunicación - SICOM colaboran en la difusión de esta iniciativa y cada mes explicarán las reivindicaciones en uno de los 12 frentes en la lucha contra las desigualdades mediante entrevistas con representantes de entidades adheridas a la campaña, que también serán emitidas en el programa “La Plaça dels Futurs”, de Radio Municipal de Terrassa.
