L'èxit de la manifestació en forma de V que ha tingut lloc aquest dijous a Barcelona ha fet que el procés polític català creui la seva última frontera. Després d'un estiu d'incertesa sobre la consulta, transmesa en bona part des del Govern, el moviment popular ha tornat a fer un cop de puny sobre la taula per desbordar els interessos partidistes, els debats des del possibilisme legal i els miratges que l'anomenat suflé estava de baixada. La societat catalana vol votar sobre el seu estatus polític, es pot dir de més formes, més diades i amb diferents simbolismes, però no més clar.
La contundència amb què s'han expressat aquesta Diada centenars de milers de catalans redobla la pressió sobre el Govern català, que s'ha compromès a donar una solució al problema polític que la seva ciutadania li manifesta. Des del començament del procés sobiranista, precisament a la Diada de 2012, el Govern de Mas ha estat sempre per darrere d'una societat civil que li exigia passos endavant sense pensar massa en totes aquestes coses en les que un govern ha de pensar, com són els procediments legals, els acords entre executius o l'acomodament a la Constitució.
Un suport enverinat
A menys de dos mesos de la data pactada per celebrar la consulta, CiU té seriosos problemes per complir el compromís. D'una banda, ha explorat totes les fórmules legals possibles per posar les urnes i, si tot va segons el previst, no queda res perquè trobi la certesa anunciada que no n'hi ha cap. Quan previsiblement el Constitucional paralitzi la llei de Consultes que ha d'aprovar el Parlament el divendres 19, treure les urnes sense suport legal en un acte de desobediència és una cosa que, a més de no estar en la cultura política “d'ordre” de CiU, no sembla que hagi de donar-li rèdits electorals i sí problemes legals, fins i tot de tipus penal.
Per a la gegantina massa social que ha sortit al carrer aquest dijous i ha format una V per reclamar votar el 9N, els problemes de CiU són només de CiU i de ningú més. El primer compromís d'un govern és amb la seva ciutadania, i el català ha promès una consulta. En aquest sentit, el suport gairebé acrític de les entitats organitzadores al Govern és un suport enverinat. Fins avui l'executiu de Mas no ha incomplert cap dels passos marcats en el full de ruta: declaració de sobirania, pacte ampli sobre la data i la pregunta, petició al Congrés de la competència per a celebrar referèndums, llei de Consultes...
Mentre les coses han anat pel carril consensuat, el moviment sobiranista ha estat cohesionat. Però el procés està a punt de donar-se de cara contra la necessitat de desbordar la legalitat des de les institucions o morir. Davant d'aquesta dicotomia, centenars de milers de catalans han repost aquesta última Diada que volen votar el 9N costi el que costi, d'acord amb la legalitat estatal o no, d'acord o no amb els interessos dels partits catalans. “President, posi les urnes”, ha etzibat clarament Carme Forcadell en el moment final de la manifestació.
Sense marxa enrere
A partir d'aquí, no hi ha marxa enrere. Artur Mas sap que el favor del sobiranisme pot tornar-se en la pitjor de les ires si la consulta no es realitza, doncs aquest moviment ha demostrat que no s'apaga sol, que no atén a raons de tipus legal ni accepta imposicions que no passin per les urnes. Amb aquest convenciment, Mas ha tornat a demanar al Govern espanyol una negociació. “El Govern i les institucions de l'Estat encara estan a temps d'escoltar el clam pacífic i democràtic del poble català”, va assegurar el president la vigília de la Diada, un oferiment que gairebé va sonar a súplica en la compareixença després de rebre a les representants d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana després de la manifestació.
Pel Govern, l'única sortida d'emergència és una improbable negociació amb el Govern de Rajoy que li permeti fer la consulta de manera legal. La gestió d'una decepció el 10 de novembre és més perillosa que qualsevol moment anterior del procés, i la fallida de la confiança al Govern seria el cop de gràcia per a una CiU tocada i gairebé enfonsada. Després de la V, canviar la consulta per altres fórmules i no morir en l'intent frega l'impossible.