El projecte de nou partit de Colau dibuixa un futur incert per a Podem a Catalunya

La iniciativa d'Ada Colau i del nucli d'En Comú per impulsar una organització política que formalitzi el que fins ara eren candidatures electorals, anunciada fa dues setmanes en roda de premsa, ha canviat l'escenari de les esquerres catalanes al voltant de la figura de l'alcaldessa. Si fins ara les confluències s'havien construït mitjançant la suma de diferents partits, com ICV, EUiA o Podem, a més d'altres grups i persones individuals, el projecte d'organització permanent proposat per Colau solapa l'espai ocupat anteriorment per aquests i els obliga a redefinir-se.

Entre aquestes organitzacions que es podrien veure solapades o absorbides hi ha diferents postures. ICV va presentar aquest dissabte una ponència en què aposta per la confluència estable en forma de “cooperativa política”. La lògica de la proposta dels ecosocialistes es basa en la fórmula ja provada a Barcelona en Comú, per la qual els subjectes confluents no desapareixen però sí deleguen funcions en una nova organització.

La gran basa d'ICV per resistir davant la força arrabassadora dels de Colau ha estat la seva estructura organitzativa, consolidada durant anys, articulada pel territori i amb capacitat per proveir de quadres tècnics necessaris per al dia a dia en les institucions. En el binomi En Comú-ICV els primers han aportat la potència discursiva mentre que els segons han garantit la logística política, d'espais propagandístics a coneixement pràctic de les institucions.

Diferent és la situació de Podem. La marca morada té una implantació recent a Catalunya i només ha concorregut a les eleccions a candidatures al costat d'altres organitzacions i, en menys casos, amb agrupacions d'electors impulsades des dels propis cercles locals. Amb prop de 70 càrrecs electes, 60 d'ells regidors, la seva força organitzativa resideix en els entorn a 2.000 militants actius organitzats en 120 cercles. Uns números que contrasten, per exemple, amb els gairebé 300 càrrecs electes d'ICV i les 220 candidatures que va aconseguir presentar a la majoria de municipis catalans de més de 10.000 habitants.

Diferències en Podem sobre el seu paper futur

La direcció de l'organització morada està en període d'interinitat causa de la dimissió de la seva secretària general, Gemma Ubasart, a la qual van seguir una cascada de renúncies que van deixar al Consell Ciutadà en aquesta situació, a l'espera de ser renovat en eleccions obertes als inscrits. L'assemblea per això se celebrarà a principis d'abril, i alguns càrrecs de la formació ja han mostrat interès per presentar-s'hi. És el cas del diputat Albano Dante Fachin, que va ser elegit en primàries com a número u de la formació a les eleccions autonòmiques però que després va quedar relegat al número 5 a la llista de Catalunya Sí que es Pot.

Fachin, que va anunciar en una entrevista amb El Periódico el seu desig de convertir-se en el pròxim secretari general de Podem, no veu amb mals ulls la proposta d'Ada Colau de liderar una confluència estable que els inclogui. Però aquesta no és la postura unànime entre els morats. Tant és així que l'endemà de la roda de premsa de l'alcaldessa i dels principals líders d'En Comú, Podem va llançar una resposta en forma de comunicat en què es reivindicaven com a “eix vertebrador de les confluències”, un paper que volen seguir exercint.

El repte organitzatiu de Podem davant el nou partit impulsat per Colau té a veure, a més, amb la relació entre En Comú i el Podem estatal. L'absolut lideratge del colauisme a la candidatura d'En Comú Podem i el seu disseny com una candidatura diferent de Podem dibuixa un esquema de relació entre tots dos semblant al que històricament s'han mantingut entre PSOE i PSC, on un actua com a referent de l'altre. Sent així, hi ha dubtes raonables sobre el paper que Podem pot tenir a Catalunya, si és que en pot tenir algun davant el sorgiment d'un nou gran actor.

Malgrat tot, des de En Comú asseguren que l'objectiu en cap cas és “substituir ningú” i que “respectaran escrupolosament” els processos interns de decisió en les organitzacions a les que es convidi a participar en el nou subjecte polític.

Catalunya en Comú, una idea en fase de gestació

En Comú concep el projecte com poc més que “una idea que ha de ser debatuda”. Segons plantegen fonts de la formació, primer s'hauria de prendre la decisió de posar-se a treballar-hi mitjançant plenari de la formació. El proper se celebra el dia 20 de febrer i l'assumpte podria tractar-se allà, tot i que encara no està concretat l'ordre del dia. Una vegada que el màxim òrgan de Barcelona en Comú doni llum verda a la iniciativa de Colau, un grup d'estudi es posaria a buscar la millor fórmula per fer-ho.

“De moment és poc més que una pregunta que ens hem de plantejar com a organització, però queden moltes fases per desenvolupar i ni tan sols tenim un calendari”, expliquen des de la candidatura. Barcelona en Comú compta amb un cens de persones registrades, assemblees als barris, grups sectorials, òrgans de direcció i un plenari. La qüestió de formar una organització permanent es va plantejar amb En Comú Podem, que no compta amb cap d'aquestes estructures. També amb possibles futures candidatures a altres eleccions, per exemple, a les autonòmiques. “Es tractaria d'un repte organitzatiu gegant, però és possible que el plenari de Barcelona en Comú consideri que no s'ha de fer. De moment no hi ha res avançant”, asseguren aquestes mateixes fonts.

Entre el que sí que està avançat hi ha el registre de noms. Escarmentats després de la mala experiència amb el nom de Guanyem, que va ser registrat per un tercer per fer-los xantatge abans de les eleccions municipals, l'organització ha registrat davant el Ministeri de l'Interior fins a una dotzena de noms possibles per al nou partit, un dels quals el que porta sonant des de la primavera passada: Catalunya en Comú, que està en el llistat de partits polítics des d'aquest gener i a nom de la mateixa persona que en el seu moment va registrar Guanyem. No obstant això el domini del web catalunyaencomu.cat està registrat dos dies després de la victòria de Colau a Barcelona, en aquest cas a nom d'un treballador d'ICV.