La jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, ha ordenat l'ingrés a presó de l'expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, tal com sol·licitava la Fiscalia, pels presumptes delictes de blanqueig de capitals i organització criminal. La magistrada, en una interlocutòria, argumenta que existeixen riscos de fuga a causa de la gravetat dels delictes, de destrucció de proves i de reiteració delictiva.
A Rosell se l'investiga per presumptament haver blanquejat 15 milions d'euros a Andorra que procedirien de comissions il·lícites obtingudes de la venda dels drets d'imatge de la selecció de futbol del Brasil. Segons exposa la magistrada, les indagacions de la Guàrdia Civil i de la UDEF han permès identificar que Rosell i la seva dona, Marta Pineda, “formaven part d'una organització criminal amb àmbit transnacional”, de la qual també participarien l'expresident de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), Ricardo Teixeira; l'empresari libanès, Shahe Ohannessian; el ramader Pedro Andreu R. i el seu cunyat, l'exconseller de finances del comú de Sant Julià (Andorra), Joan Besolí; i José C.E
La funció d'aquesta organització criminal, continua la magistrada, era “blanquejar diners procedents de comissions il·lícites” derivades de la venda per part de Teixeira dels drets de la selecció de futbol brasilera a una mercantil vinculada al xeic saudita Kamel però amb seu a les Illes Caiman, International Sports Events (ISE). Tot això a través d'un entramat de societats i comptes principalment ubicades a Andorra.
En concret, la interlocutòria judicial explica que el novembre del 2006, Teixeira, en la seva condició de president de la CBF, va signar un contracte amb la mercantil ISE per obtenir els drets de 24 partits amistosos disputats per la selecció nacional de futbol brasilera. No obstant això, Teixeira hauria imposat el pagament de 14,97 milions d'euros per tancar l'operació en perjudici de la CBF, diners que posteriorment s'haurien repartit entre ell i Rosell.
“D'aquesta manera –conclou la magistrada– Ricardo Teixeira rebria un total de 8.393.328 euros i Alexandre Rosell 6.580.000 euros, en ambdós casos sense coneixement de la CFB i en el seu perjudici”. A més, per donar “aparença de legalitat” a aquests fons, Rosell i Teixeira haurien creat un entramat societari amb ramificacions a New Jersey (EUA) i Panamà i canalitzat a través de societats a Andorra.
La jutge també ha enviat a presó, a més de Rosell, a l'expolític andorrà Joan Besolí, que hauria participat en la constitució i administració de diverses empreses pertanyents a l'entramat societari que els investigats van crear per canalitzar “fons de diversa procedència”, entre ells els que van acabar en mans de Teixeira i Rosell.
Per la seva banda, Ohanessian i Pedro Andreu R., han quedat en llibertat sota l'obligació de comparèixer cada mes al jutjat. La dona de Rosell, Marta Pineda, ja havia estat posada en llibertat per la Guàrdia Civil aquest dimarts.
Rosell, al costat dels tres suposats testaferros detinguts a Barcelona, va ser traslladat aquest dimecres a Madrid i ha declarat més de dues hores aquest dijous davant la titular del jutjat d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, que dirigeix la investigació. També estava citada a declarar com a imputada Marta Pineda, esposa de Rosell, que també va ser detinguda i va assistir al registre de la luxosa segona residència que el matrimoni té en un nucli de Corçà (Girona).
Rosell va intentar justificar els diners a Hisenda
Rosell i la seva dona, segons la interlocutòria, van rebre els 6,5 milions d'euros en cinc transferències als seus comptes a Espanya entre novembre del 2010 i gener del 2011, quan feia sis mesos que havia pres possessió com a president del Barcelona. Quatre transferències provenien de l'empresa suïssa Kentaro, encara que van ser ordenades per ISE, i l'altra tenia origen a Aràbia, en concret, detalla la magistrada, al xeic Kamel, que era l'amo del conglomerat empresarial al que estaria subordinat ISE.
L'expresident del Barcelona va intentar justificar a Hisenda els diners. Va al·legar que les transferències es van produir per la venda el 24 de maig del 2011 de la mercantil Bonus Sport Marketing, que pertanyia a ell i la seva dona, a la societat libanesa Sports Investments Offshore SAL. El preu de la venda va ser de 6,58 milions d'euros, sent 5,92 milions el que va rebre Rosell i 658.000 euros el que va obtenir Pineda.
No obstant això, la venda de Bonus només hauria estat una estratagema per blanquejar els diners procedents de les comissions pels drets de la selecció brasilera de futbol. En aquest sentit, la interlocutòria situa a un altre dels detinguts, el libanès amic de Rosell, Shane Ohannessian, com a testaferro de l'expresident del Barça i la seva esposa. I és que, segons la magistrada, Ohannessian va simular ser el comprador d'Bonus “quan en realitat la venda es va realitzar per encobrir l'operativa de blanqueig” procedent de les comissions.