Edicions del Buc, una història de pel·lícula

Núria Busquet (Cardedeu, 1974), traductora i escriptora, és un terratrèmol de la literatura i de la vida cultural. Expressiva, «exagerada i emocional» com ella mateixa diu, parla de literatura, sobretot poesia, i del seu ofici, la traducció, amb un entusiasme contagiós.

Convidada per Edicions del Buc –l’editorial que va veure canviar el seu destí a partir de la traducció de Busquet del poemari Nit fidel i virtuosa de Louise Glück, Premi Nobel 2020– Núria ha visitat darrerament terres valencianes per a difondre i compartir amb els lectors les seues traduccions de la poesia de Glück. No és la primera vegada que ens visita, a Núria Busquet li fascina València i hi ha estat diverses vegades, però aquesta volta ha descobert una plaça que encara no coneixia, la Plaça del Miracle del Mocadoret.

Ens hem citat just al costat, a un dels cafès del Mercat de Tapineria. Assegudes al sol conversem sobre literatura, traduccions, polítiques culturals i decisions i atzars que et canvien la vida.

Quan Glück va guanyar el Nobel de Literatura, Edicions del Buc, una editorial petita que  –en paraules de Busquet– “viu de l’esforç, la voluntat, la il·lusió i l’amor per la literatura d’un grup de joves entusiastes”, estava a punt de plegar. De vegades tot el voluntariat del món és insuficient per dur endavant certs projectes. Llavors, com un miracle, una mena de ruixat en any de sequera, el guardó atorgat a la poeta nord-americana posà de relleu el bon gust, visió i sensibilitat literàries de editorial. Tot plegat, un encert i una sort perquè gràcies al treball d’aquesta editorial i de la traductora feia ja uns anys que podíem llegir la poesia d’una gran poeta en català, en una edició bilingüe acurada i bonica.

“És una història amb molt de voluntariat i entusiasme que ha acabat amb un final feliç”, comenta Buquets, mentre explica l’odissea viscuda: «Això dels llibres del Buc és de pel·lícula, una mena de miracle literari, i aquests nois editors, aquí estan, com si no-res, quasi que ni s’ho creuen. Als Estats Units –continua dient Busquet amb humor– n’haurien fet un documental o una pel·lícula ben taquillera». Ho conta i se’n riu, i em diu que cada vegada que els ho recorda, ells en riuen també bona cosa.

I així, és, a pesar dels seus encerts literaris i de fer llibres acuradíssims estèticament i sense ni una errat, aquests editors no van de res...Fan la seua feina vocacionalment i punt. Certament, aquesta és tota una història d’atzars miraculosos i de dedicació.

Amb la naturalitat i la força que la caracteritzen, Núria Busquet desgrana durant la conversa alguns secrets de l’art de traduir i de com va arribar a la traducció literària a través de la poesia de Louise Glück: “Nit fidel i virtuosa va ser la meva primera traducció i és la meva visió de la Glück, potser un altre traductor l’hauria llegida i interpretada diferent. La traducció és això, una versió teva i una manera diferent de llegir, una lectura molt atenta i profunda, penetres en el text, en la vida dels autors, te n’amares, el fas teu i el reescrius”.

Curiosament, Busquet –que va estudiar Traducció i Interpretació en francès– va rompre el gel de la traducció literària amb l'anglès, una llengua apresa més tard. Primer amb Nit fidel i virtuosa i després amb llibres com Corb de Ted Hughes i Política de poder de Margaret Atwood, tots dos publicats pel segell mallorquí Lleonard Muntaner, El Colós de Sylvia Plath, guardonat amb el Premi Domènech de traducció, i Avern de Louise Glück la seua darrera traducció, de nou a Edicions del Buc. “La meua atracció per la poesia nord-americana d’autora és molt forta –assegura– i per això he traduït Plath i Glück, que tot i que són dues poetes ben diferents entre elles, em fascinen totes dues”.

Busquet –que en el passat va treballar com a professora d’Educació Secundària i com a traductora comercial dins de diverses empreses– va fer un gir ara farà deu anys, en un moment de canvis forts en què va veure clar que volia era dedicar-se de ple a la traducció: “La meva passió és traduir, sobretot poesia, i em guanyo la vida així, però no exclusivament traduint literatura, perquè és molt difícil i, encara més, traduint de la poesia, per tant, la majoria dels traductors literaris hem de fer altres feines de paral·leles, menys plaents”.

Per a aquesta traductora la traducció de poesia és una cosa molt «íntima i petita», perquè les tirades de llibres de poesia en català són curtes: “M’agrada molt traduir poesia i ho faig per a descansar d’altres coses. A més, he descobert que el català és una llengua agraïda per a traduir de l’anglès perquè té molts monosíl·labs, alguns sons similars i vocals obertes”. Però la traducció també fa patir de vegades, quan no flueix com tu vols: “Al principi jo traduïa molt a raig i després anava retocant les paraules, els detalls. I patia molt, ara m’ho prenc amb més tranquil·litat, reescric la meva versió de la poeta. Cada obra que tradueixes és una obra teva”.

De com va arribar Núria Busquet a Louise Glück

“Un dia vaig entrar en una llibreria i vaig veure el seu llibre Faithful and Virtuous Night i me’n vaig enamorar, en principi de la coberta, però a poc a poc de la seua poesia. Va ser com un senyal, trobo que a la vida has d’estar oberta a aquestes coses i deixar sempre finestres per on pugi entrar allò, desconegut encara, que pot arribar a capgirar-te la vida en un moment donat. La vida no és lineal, fa molts tombs, i estar hermètics davant d’ella ajuda ben poc”.

Des que va llegir la poeta nord-americana, a Busquet li va atraure la personalitat i la poesia de Louise Glück per la seua força intel·lectual i psicològica. Amb el temps i moltes altres lectures –no només de la seua poesia, sinó també d’entrevistes, articles sobre ella, els seus llibres de prosa– ha anat coneixent-la més de prop i millor, amarant-se’n. Com ha escrit Mireille Gansel en Traduir com transhumar: «cap paraula que parla del que és humà no és intraduïble», i Busquet, a la manera com Gansel suggereix, tradueix també des de la immersió, acostant-se als autors i als seus paisatges, a les seues vides, embolcallant-se de la llengua, el ritme i  l’atmosfera d’origen.

Aquest apropament progressiu i intens a l’autora, a l’obra, però també a la vida, a detalls i anècdotes, és el que li ha permet, d’altra banda, copsar-la en moltes dimensions. Per això Núria Busquet podria passar-se hores parlant de Louise Glück i de la seua manera de mirar-se el món i crear poesia: “Glück construeix el poema a partir d’una idea, i quan escriu poesia concep el llibre com un tot des del primer moment, com un poemari, no com un llibre de poemes. A més, és una autora que juga amb els lectors. Al principi confon una mica perquè sembla confessional, però no ho és, s’inventa moltes coses, es diverteix contant-nos versions de la seua vida que no són certes. Glück pressuposa que tu ets un lector intel·ligent i la seva poesia és molt intel·lectual, de fet, les poetes nord-americans són, en general, molt intel·lectuals, tot i que també n’hi ha, de més senzilles”.

En paraules de Busquet, Glück és una autora que “crea sovint en els poemes una boira, un dubte, una hipòtesi, ho deixa en l’aire...”. Una poeta, a més, “que torna constantment a alguns temes, com ara l’absència i el buit, però també el pas del temps, un tema molt recurrent en els seus darrers llibres». En el cas d’Avern, un poemari que pren el títol del nom del llac d’origen volcànic italià i on el volcà és metàfora del buit, com explica Núria, «hi ha, a més, una gran presència de la mitologia”.

Traduir com un trencaclosques

La traducció està plena d’art i de misteris, fins i tot d’algunes trampes, les trampes que fa el traductor i que el lector mai no copsa, perquè són aquells trucs que li ajuden a llegir i sentir el llibre com si hagués estat escrit en la seua pròpia llengua. Són els secrets de l’ofici, i alguns d’ells ens els desvela Núria Busquet: “Traduir del francès i del portuguès podria semblar més fàcil perquè són llengües llatines i més properes, però en realitat això és trampós perquè sovint aquesta proximitat et du a calcar expressions que sonen catalanes, però que no ho són. En canvi, en una llengua com l’anglès, que posa distància i terra de per mig, et veus obligada a trencar el trencaclosques i refer-lo de nou, i sovint la traducció guanya en llibertat i creativitat”.

“Jo, tan expressiva i emocional de mena, he tingut l’experiència de traduir poetes ben distintes entre elles, perquè Sylvia Plath –que avui fa justament cinquanta-nou anys que va morir– tenia un temperament més impetuós i sentimental, tot i que els seus poemes de joventut són ben difícils d’entrada, i Louise Glück –que és la contenció personificada– escriu amb una emoció continguda a petites dosis, ben diferent del meu tarannà, però potser és per això que la seua poesia m’ha atret tant des del principi, perquè em produeix inquietud: ¿què m’ha volgut dir amb això aquesta dona? I li dono voltes i voltes i em sorprèn, i ho deixo reposar, i amb el temps hi entenc i hi veig moltes coses”.

Núria Busquet és una traductora de soca-rel, amb una gran passió per les llengües i la poesia. Ho té molt clar quan insisteix en el fet que una cultura i una llengua sense traduccions literàries està condemnada a mort: “Les traduccions dels clàssics contemporanis donen prestigi a la nostra llengua i quantes més en tinguem millor. Afortunadament, comptem amb molt bons traductors en català, bastant millors i més reconeguts, m’atreviria a dir, que els traductors castellans. La cultura i la literatura catalanes –subratlla– són admirables perquè sent com som una cultura minoritària, sense estat i amb pocs lectors, tenim un ventall d’editorials i escriptors que resulta quasi miraculós”.

Busquets, que no para de visualitzar i imaginar projectes literaris, diu que ara camina pel món amb unes ulleres de detectar traduccions: “Pateixo si una autora o autor en particular que m’agrada molt no està traduït perquè... I si guanya el Nobel i resulta no el tenim traduït! Però, és clar, no arribo a tot, i sovint em dic: això m’ho deixo per quan estigui jubilada, i la llista s’allargassa”.

Ho conta rient i amb aquesta sinceritat i espontaneïtat que la caracteritzen, íntima i petita també ella, però amb solidesa literària, igual que la poesia que (re)crea a través d’unes traduccions belles i arriscades.