Europa o el valor valencià de la Cohesió

Amb la ressaca dels resultats de les eleccions a l’Eurocambra, la Unió Europea continua bussejant en un mar de dubtes, alimentat per la nova i atomitzada configuració del Parlament Europeu, la corresponent cimentació d’un nou Col·legi de Comissaris en qüestió de mesos, la negociació interinstitucional del Marc Financer Plurianual 2021-2027 i de la seua corresponent normativa, o la problemàtica de la desintegració europea del Regne Unit. Coexisteixen amb altres qüestions amb un horitzó temporal més difús: cap a on i de quina manera han de seguir els processos d’integració i d’ampliació, quin lloc ha d’ocupar Europa en el món, quina serà la política activa d’eficiència de recursos, de conservació del medi natural, de mitigació i d’adaptació en l’àmbit del clima, o el debat sobre Europa com a paradigma de política social i de respecte als Drets Humans.

Ara isquem temporalment d’este maremàgnum d’incògnites i baixem al terreny. La Política de Cohesió –la principal política pública d’inversió en el continent– s'erigeix en l’evolució natural de la pròpia raó de ser de la UE: construir una Europa de pau, progrés, solidaritat i desenvolupament harmònic entre els distints territoris, en els vessants mediambiental, social i econòmica. A llarg termini, els fons europeus associats a esta política hauran de garantir la integració d’Europa com a societat unida en la diversitat (en referència al lema de la UE). Però per a això, és necessari avançar diàriament en la bona direcció, el treball efectiu i eficient, i la correcta execució dels fons europeus. Sembla convenient remarcar els objectius temàtics pels quals treballem a la Comunitat Valenciana i els resultats d’estos fons de gestió compartida –a grans trets, aquells que passen per Comissió Europea, Estats membres i regions–, concretament el Fons Social Europeu (FSE) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que aporten finançament europeu que permet dur a terme un grapat d’accions diverses i necessàries.

D’acord amb la Comissió Europea, i en aplicació al cas valencià, el FSE tracta de “fomentar la inclusió social i la lluita contra la pobresa, així com contra qualsevol classe de discriminació, promoure l’ocupació sostenible i de qualitat, recolzar la mobilitat laboral, invertir en educació, formació i aprenentatge permanent” i millorar l’ocupabilitat de les persones joves. D’altra banda, amb el FEDER, són objectius “el suport de la transició cap a una economia de baixes emissions de carboni, la preservació i la protecció del medi ambient i el foment de l’eficiència dels recursos, la millora de la competitivitat de les xicotetes i mitjanes empreses, l’enfortiment de la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació, i la millora de l’accés, l’ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i la comunicació”. La Generalitat Valenciana és responsable de dos programes operatius regionals cofinançats al 50% pel FSE i el FEDER respectivament, a més d’un tram plurirregional cofinançat al 91,89% pel FSE i la Iniciativa d’Ocupació Juvenil.

Arribats a este punt, cal aclarir dues circumstàncies. En primer lloc, que d’acord amb les normes que apliquen a tota la UE, les certificacions de fons europeus de l’actual període financer 2014-2020 es podran estendre fins al 31 de desembre de 2023. I en segon lloc, que el conjunt de comunitats autònomes –amb alguna excepció– van començar a certificar fons europeus en matèria d’ocupació juvenil en 2017 i, per a la resta de polítiques, en 2018. A la data de publicació d’este article, a la Comunitat Valenciana ja s’han certificat actuacions cofinançades amb fons europeus per damunt dels compromisos adquirits amb la Comissió Europea en els tres programes. Digna de menció és la gran execució en matèria d’ocupació juvenil –la Generalitat Valenciana ha sigut el gestor autonòmic més important en l’Estat–, que ha propiciat l’assignació extra de 54 milions d’euros, per part de la Comissió Europea i l’Estat.

Sens dubte, els bons resultats provisionals es deuen en gran manera a la dedicació, la determinació i l’experiència dels equips de fons europeus de l’administració valenciana, coneixedors del problema de l’insuficient, injust i insostenible sistema de finançament autonòmic que patim a la Comunitat Valenciana i conscients de la rellevància del valor afegit europeu. La realitat canviant de la UE i l’impacte de les eleccions podran alterar en major o menor mesura la concepció de la Política de Cohesió a escala europea, però en la Comunitat Valenciana hem de progressar per la senda que hem anat desbrossant estos últims anys, millorant la vida de la ciutadania, amb la visió de convertir-nos en referent de la gestió de fons europeus en la Unió Europea i, per què no, de contribuir a assolir un dia eixe desenvolupament harmònic de la nostra gran família europea.