Muse: “Volíem tornar a sentir-nos una banda de rock”

Muse, la banda que fa anys va preconitzar l’alçament civil contra els governs, torna a ser profètica en el seu últim disc, “Drones”, que reflexiona sobre l’abús de la tecnologia en qüestions de seguretat i que presentaran demà en la seua actuació en el Festival Internacional de Benicàssim (FIB).

“A tots ens agrada sentir-nos protegits i probablement el món siga un lloc més segur que fa 150 anys, però, per molt que millore la tecnologia, mai no ho estarem al cent per cent”, prevé Efe Christopher Wolstenholme, baixista d’aquest trio que completen el vocalista Matt Bellamy i el bateria Dominic Howard.

Les seues paraules, pronunciades poc abans dels celebradíssims dos concerts que van oferir a Madrid el maig, ressonen especialment ara, unes hores després de l’atemptat perpetrat a Niça.

“Antigament només havies de preocupar-te pel que passava al voltant. En aquests temps, el planeta s’ha convertit en un espai més menut, amb més conflictes entre els governs”, apunta.

No és la primera vegada que s’anticipen als successos de l’actualitat. Ja va ocórrer amb “The Resistance” (2009), el videoclip homònim del qual es va rodar precisament a Espanya, al madrileny Palau d’Esports, dos anys abans de l’11M.

“És gairebé esgarrifós, perquè després d’aqueix àlbum, que se centrava molt en la protesta, van començar a passar coses en països europeus com Grècia i Espanya, una resistència civil a la manera tradicional de governar”, reconeix.

Aquesta vegada l’accent del seu seté disc d’estudi, “Drones”, es posa en “els efectes de la tecnologia en l’espècie humana i en la falta d’empatia”.

“Cada moviment que fem en aquest món queda enregistrat d’alguna manera cada dia. La tecnologia ha permés en els últims 20 anys que captar imatges siga extremadament senzill i no estic gens entusiasmat amb la idea que, cada vegada que camine per Londres, quinze càmeres enregistren els meus passos”, considera.

En línia amb el concepte del disc, van voler fer “un àlbum que no depenguera tant de les màquines, que passara més pel fruit del talent d’un grup de persones tocant instruments en un espai reduït”.

“Volíem tornar a sentir-nos una banda de rock i ho vam passar molt bé”, sentencia Wolstenholme.

Demà visitaran la localitat castellonenca de Benicàssim per a participar una vegada més en el si del FIB, i arribaran a una xifra redona de visites al país, 25 des de l’any 2000.

Recorden especialment la seua primera actuació, que va tenir lloc en el si del Doctor Music Festival que es va celebrar a Astúries, quan la seua discografia es limitava a un àlbum, “Showbiz” (1999), i el seu vocalista portava encara els cabells blaus.

“Som una banda que ha eixit molt de gira, sobretot per Europa, i que des del nostre primer disc va posar interés a tocar en escenaris fora d’Anglaterra”, reconeix el baixista, que s’ha convertit amb els seus companys en un dels grans ambaixadors de l’anomenat “rock d’estadi”.

La seua última proposta, que haurà de quedar aparcada en el FIB per qüestions de logística, va ser acostar-se al màxim possible als seus seguidors amb un format de 360 graus en què l’escenari s’emplaçava al centre exacte de la pista, darrere d’un efecte d’“intimitat” al mig de la multitud.

Després de Benicàssim, prosseguiran gira amb els seus drons voladors per països com França, Grècia o Turquia, on actuaran a Istanbul, escenari recent d’un altre atemptat cruent.